ELS INSTANTS DEL TEMPS.

.
*

Avui, dijous 9 de maig, ha estat un dia frontissa, emmig de la pertorbació; el vent, per fí, ja ha encalmat les seves forces, i hem tingut una treva atmosfèrica desprès d´una setmana prou moguda. Finit el temporal de llevant, que ens ha portat durant els darrers dos dies vents superios als 120 Km. /h., al llarg de la passada nit i matinada la seva força ha anat minvant, fins a assolir la consideració d´un suau ventijol, aquest matí. La tarda ha trencat la boira, que des-de ja fa una setmana, gairebé no ens ha deixat, i ens ha permès ser testimonis d´un dels espectacles més preuats que pot oferir-nos la muntanya.

La pluja es va fer present el vespre de dimecres, i dijous a la tarda passava a ser neu. Divendres al matí, els cims del Montseny es deslleganyaven emblanquinats per una lleu flassada de neu, que assolía un gruix de 6 cm. a les més altes cotes. El divendres va caure pluja i calamarça ( grànuls petits de gel ), i disabte, altre cop neu al matí, i tempesta amb neu en flocs i neu rodona, amb un diàmetre màxim de 8 mm. ( boles blanques de neu, flonges, formades a baixes temperatures, i que s´esclafen contra el terra en impactar, a diferència de la pedra, que rebota, i és transparent ó blanca, però dura ). Degut a un error humá força comprensible, l´espai del temps del TeleNoticies vespre, de TV3, anunciava que “…al turó de l´Home, s´avien produït precipitacions de pedra, de 8 cm. de diàmetre…” cosa força diferent de la realitat, i que de ser veritat, hagués estat realment un fet força destacable, sense ser cap rècord. ( Al cim del turó de l´Home, han arribat a caure pedres del tamany d´ous de gallina de pagès…)

Disabte al vespre, el gruix de la neu recent era de 2 cm. Diumenge, tornava a caure calamarça menuda, i neu; la boira ( al vespre, gebradora ) va ser present al llarg de gairebé tot el dia, i ja no ens ha deixat fins a la tarda d´avui dijous, i encare,momentàniament.

Dilluns, amb boira tancada, tornava a nevar al vespre, però de matinada, en pujar la temperatura, la precipitació passa a ser pluja. Al llarg de dimarts, tant la pluja com el vent augmenten considerablement, assolint aquest derrer al mitgdia velocitats superiors als 120 Km. / h.

El dimecres, no va parar de ploure, i tot i que el vent ja no ha estat tant fort, ha sigut el dia amb més pluja ( 48,6 mm. ). I avui, dijous, encare ha plugut de matinada, poc al matí, i una mica més a la tarda, però ja amb la mandra i la manca de contundència de les derreres pistonades del temporal.

A mitja tarda, ja sense pluja, ni boira, ni vent, del cim estant del Montseny el més impressionant a l´ull humà és la sobtada transformació del paisatge, a nivell de percepció de tots els sentits.

Sorprèn en primer lloc, la fressa intensa i alegre de l´aigua, que deixa curulls i dringaners tots els sots, torrents, canals, rieres, afraus i fonts … Del cim estant, s´ajunten les veus de totes elles, fent vibrar la muntanya tota, amb el seu harmoniós acord. I una munió de cants d´ocells, acabats d´arribar, esclaten amb joia anunciant que ja ha arribat la calma que segueix al temporal, i que tornen a ser amos i senyors de les terres que els pertanyen des-de fa mil.lenis.

Per l´aire ens arriben les olors més subtils, tot just acabades de desprendre´s en acabar la pluja; d´humus, de terra xopa, de fongs, de pol.len de flors, d´arbres, d´insectes que desperten a la crida d´una nova primavera.

Els diferents tons de verd, fins i tot mancats de la llum del sol, encare sota la densa i continua nuvolada, i que tot just comença a aprimar-se açí i enllà, destaquen arreu sense cap vergonya; en pocs dies han esdevingut els senyors del paisatge. Tant sols uns pocs faigs, hom diria que amb timidesa, gairebé tots ells enfilats als recers més alts, fins i tot a tocar de les carenes, resisteixen encare sense voler-se afegir a l´esclat de la ona verda, que ja fa dies va remuntant sense cap pressa, del fons de la vall cap els cimals.

Els faigs acabats de brotar tenen un matís més groguenc, més clar; en canvi, els del fons de la vall, més primerencs, i que ja fa dies que han brotat, em recorden més al color de l´enciam ( vull dir, d´un verd un xic més blau ). I també hi ha encara cent tons més de verd: el dels castanyers, el dels roures, el fosc dels alzinars, i el gairebé negre-blau de l´avetosa, i encare el verd-fluorescent dels conreus de cereals…

Però, per estrany que us sembli, les pinzellades més notables de color no són lluny, sino ben bé a menys de metre i mitg dels vostres ulls, i només us cal mirar cap el terra per veure-les.

Malgrat el vent, el fred, la pluja, la neu, el gebre i la boira d´aquests dies, una infinitut d´espècies vegetals han florit, i han cobert pradells, marges i bosquines amb tots els colors de l´arc de Sant Martí, com a regal de comiat d´una llevantada que, en el fons, tant sols ha fet la seva feina.

9 de maig de 2002

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo