ORACIÓ MONTSENYENCA.
* Títol original: Oració de l´integral-ecolo-panteísta-paugaudista que, per salvar les proves
fefaents d´un delicte ecològic, i la seva integritat física, devant la fúria del vandàlic arrabassaflors,
va ser despenyat rostos avall a l´indret montsenyenc de Coll Pregón, casualment el mateix dia que una colla de quatre-cents-i-escaig “ROBOCOPSPORTIUS” ( altrement anomenats “MENJACIMS” ), posàven una nota més de colors de “TALL D´ANGLÊS”
i d´altres herbes, tot desfilant ( mai millor dit ) per les més altes passeres montsenyenques,
entre molts d´altres il.lustres i no tant . I os juro que tota semblança amb la ficció, ha estat pura coincidència.
( Aquest és un títol prescindible.)
Al maig, per sobre els faigs,
Les flors a raig;
Però, a mès,
Extranys ramats
Desencaixats
Que grenys amunt s´escampen
Tot cercant
El màgic indret
Ja inexistent
Del color de l´herba
Que mai fou,
Del color
De l´herba mentidera.
Com no el troben,
Es dediquen resignats
A trepitjar amb delit
Tot indret verd,
I a cor què vols,
Cor què desitges!!
I en poca estona,
Feixinar a grapats
Les rares flors,
Arreu escampar
La seva flaire de pixats,
I a l´hora fer juguesca
Per veure qui és capaç
De deixar la seva tifa
Més enlaire.
Per a no perdre´s,
Tant sols els cal
Anar deixant
Un llampant traç
Tuticolor
Al seu voltant,
Fet de papers,
Pipes, burilles,
Mocadors sagnats,
Suats, mocats,
Llaunes, vidres,
I bosses, i bossetes,
I plàstics, i aluminis,
I milions d´altres punyetes!!
Després,
Un cop cansats
D´aquests extranys decorats,
Apaguen l´interruptor,
S´en tornen a les caixetes
Per gaudir de veritat
D´allò que volien de cor:
Una estona dins la caixa
Del soroll i la pudor.
S´hi està, de bé!
I, a més a més,
Els duu a caseta!!
Llarga corrua,
Com formiguetes
Van davallant,
Muntanya avall,
A les fosquetes,
Vers aquells rius
Fets de caixetes,
Ja transmutats
En anxovetes,
Menjant crispetes.
Marcant el pas
De les llaunetes,
Sentint l´udol
De bocinetes,
Sentint els crits
De sirenetes
I els dos mil vats
De cent casetes,
Anar veient
Passar llumetes.
I, als peatges,
Anar deixant
Força pessetes.
Pareu compte, doncs, amics,
Que per aquests monts de Déu,
N´hi ha més d´un
Que Déu n´hi dó.
Déu ens dongui
A tots els altres
I a tot el nostre païs
UN XIC MÉS
DE PROTECCIÓ.
Amén.
Miquel del Turó, 07.12.2001.
giverny dijo
Molt bo...es teu veritat?
10 Octubre 2007 | 10:32 PM