Valls de Valira, Alt Urgell.
La increíble vitalitat dels menairons ( Joan Obiols ).
*
*
Del poble d’Ars, de les Valls de Valira.
*
La caixeta de plata petita i misteriosa que tenia a les mans i que fins aleshores, prudent i desconfiat, no havia gosat obrir, neguitejava el masover.
Però la seva tafaneria no tenia fre i, empès per la curiositat, decidí destapar aquell secret. Sorprès, veié com una colla nombrosíssima de menairons sortien d’aquell espai tan reduït i, afalerats, demanaven feina sense parar.
El masover els ordenà que trasladessin unes pedres immenses al Cap de Ras d’Ars. Aquella feina, els homes mai no l’haurien poguda fer.
En un moment, els menairons compliren l’ordre i al masover, meravellat i gairebé incrèdul davant aquell enorme poder, se li glaçà la sang a les venes.
Atordit i temorós, ordenà als amarats menairons que retornessin a la caixeta de plata, i així ho feren ells sense queixar-se.
Quan l’amo conegué la notícia, digué al masover:
“Has tingut molta sort, perquè si no els haguessis donat feina t’haurien mort, t’hauries tornat boig o t’hauries esbalçat des d’algun cim de la muntanya.”
*
Joan Obiols
*
dins Esvorancs.
Publicacions del Passeig, La Seu d’Urgell.
Lleida, 1987.
*
