La mar ( Joan Margarit ).
* *
Estimaràs la mar perquè hi escoltes
el ressò de la teva eternitat.
Estimaràs la mar dels homes lliures,
els qui ara són els morts, i que al navili
de xiprers que pots veure entre les vinyes
naveguen en silenci per l’atzur.
.
La mar blava a una cala és el teu signe,
l’horitzó que hi ha als ulls d’un déu serè:
deixa que se t’endugui la mirada
en un esguard més fondo i més amarg,
i estima, doncs, la mar, ja que ella et du
el ressó de la teva llibertat.
.
*
Joan Margarit
.
^^^^^^^^^^^^
***.
