1908. Al Montseny total ( Guerau de Liost ).
*
*
No pas, com les muntanyes - braser de la calitja
de geleres fossa que interdiria el pas -
trafiques amb paüres que l’inexpert desitja,
sinó que ens apaivagues amb la claror que fas.
.
Com un illot alpestre fistonejat d’escumes,
de la florida et voltes que de mitjorn ens ve.
Els glops de la marinada pentines i perfumes:
així la terra nostra és orejat verger.
.
Si cada impuls atàvic t’alçapremava massa,
amb una ermita el domtes que lliga amb ta carcassa.
Si de la banda gerda t’hauré fruït com cal,
.
no pas de ton perímetre clouré l’itinerari,
perquè d’aquest diàleg - viladrauenc rosari -
cada paraula estricta pren un ressò total.
.
*
Jaume Bofill i Mates ( Guerau de Liost ), 1908.
.
de La Muntanya d’Ametistes
Ed. Lluís Gili. Barcelona, 1933.
*
