La cigala i la formiga ( Apel·les Mestres ).
*
.
SEGADOR
.
Abraça’m, trobador! Ta cançó bella
una llàgrima ha dut a ma parpella,
un raig de sol d’estiu a ma cofurna
que sepulta la neu i el vent assota
i a mon cor ensopit radiosa espurna
d’aquella flama dels vint anys remota.
.
I ara, joglar, perquè de mi no es diga
que sóc la vil formiga de la faula,
¿vols beneir lo sostre que t’abriga
i acceptar lo meu lloc al cap de taula?
.
JOGLAR
.
Deixa’m besar la mà que aixís m’obliga…
.
SEGADOR
.
No, Cigala, encaixem!
.
JOGLAR
.
Gràcies, Formiga!
*
*
.
Apel·les Mestres
*
