…aviat farà un any que va fer un any ( C.S.M. ).
. *
*
El mes d’octubre de 2005 la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny lliurava al director general del Medi Natural ( Departament de Medi Ambient i Habitatge ) l’escrit que adjuntem a continuació, en el qual es demanava un seguit d’aclariments sobre la mort d’un cérvol, en un indret de Riells i Viabrea, per part d’agents rurals de la Generalitat de Catalunya.
.
La resposta, que ens arribà un mes després, no podia ser menys encoratjadora.
El director general, el sr. Ramon Luque, es limitava a reproduir un informe elaborat per l’inspector en cap del cos d’agents rurals, els quals, maglrat reconèixer que es tractava d’un animal semidomèstic, no van tenir cap problema a abatre’l ràpidament.
El fet es resolgué de manera tan sumària, sempre segons aquest informe, perquè l’animal “representava un perill per a les persones…”, fet pel qual, i valorant “sobre qualsevol altre factor la seguretat de les persones”, es va procedir a disparar-li.
.
Segons aquest mateix informe, “es desestimà la utilització de dards anestèsics, atès que el cérvol podia trigar a caure de quinze a vint minuts, interval en el qual l’animal hauria pogut recórrer més de 15 km, i posar en perill carreteres, ferrocarril i autopista properes” . ( ! )
.
D’acord amb el que es desprèn de l’informe en qüestió, els cérvols “espècie cinegètica molt comuna” han proliferat de manera espectacular en les darreres dècades a d’altres comarques, però “és evident que l’entorn natural de la Selva no és l’adequat per a la proliferació d’aquesta espècie”.
.
Per cloure l’infaust informe, ens regala una perla digna dels millors sistemes autocràtics: tot admetent que el cos disposa d’armes anestèsiques en unes altres demarcacions, assegura que les intervencions amb aquest tipus d’armes “requereixen personal altament especialitzat” i que “no pot estar a l’abast de qualsevol agent rural”.
Si hem de fer cas d’aquesta informació, sí que deu estar a l’abast de qualsevol agent un permís per a disposar d’armes de foc i utilitzar-les de manera tan contundent.
.
Aquest cop deixarem que els mateixos lectors en treieu les conclusions oportunes.
.
.
------------------------------------------------------------------------
.
Sr. Ramon Luque i Porrino
Director General
Direcció General del Medi Natural
C/ Dr. Roux, 80
08017 Barcelona
.
Benvolgut Sr. Luque,
.
Ens adrecem a aquesta Direcció General com a coordinadora que és de les actuacions de vigilància, control i inspecció del medi natural per fer-los coneixedors d’uns fets luctuosos esdevinguts el proppassat 23 de setembre de 2005 en el terme municipal de Riells i Viabrea, comarca de la Selva.
.
EXPOSICIÓ DE FETS:
.
Divendres dia 23 de setembre, pels volts de les 11 h. del matí, es va detectar la presència d’un cérvol adult mascle pasturant en uns camps del municipi de Riells i Viabrea, situats entre l’estació de tren d’aquest municipi i la població de Breda.
.
La policia local de l’Ajuntament de Breda va acudir a la zona per assistir l’agent de Riells i Viabrea, que no sabia com actuar davant la presència d’un animal d’aquestes característiques, si bé s’ha d’admetre qu és un fet inusual a la contrada. Sembla que també es va sol·licitar la col·laboració de la Societat de Caçadors de Riells i Viabrea.
Cap a les 14:30 h. els agents de Riells decideixen comunicar-ho al Cos d’Agents Rurals.
.
La central de Girona del CAR ho va comunicar a l’Oficina dels Agents Rurals de la Selva, i els va dir que per la zona del prat de cal Rei al matí i al midia s’hi havia vist un cérvol. Una patrulla de dos agents rurals es va presentar a la zona pels volts de les 15:15 h. Un cop allà van comprobar, a partir de les fotografies fetes per l’agent de la policia local de Breda, que efectivament es tractava d’un cérvol mascle. A més, per la descripció del comportament que els van fer ( perquè en aquells moments el cérvol no era visible ) els agents van deduir que es tractava d’un exemplar criat en captivitat que s’havia escapat.
.
Els agents rurals van consultar el seu superior què havien de fer davant la presència del cérvol. Reben ordres de sacrificar l’animal “per evitar un possible accident de trànsit, ferroviari o de qualsevol altre mena”. A les 17:45 h. s’inicia l’operació de captura de l’animal, que cau abatut per dos trets dels agents rurals, a les 18:40 h., pels volts de can Pijaume.
.
Un cop mort el cérvol, es va comprobar que, efectivament, duia una placa identificativa a l’orella esquerra, amb el número 095. El cap fou separat del cos i se’l van quedar els aents rurals; el cos el van donar a la Colla del senglar de RiV., en presència del seu president i de l’alcalde de RiV.
.
*
.
Davant del fets exposats, volem PRESENTAR un seguit de QÜESTIONS:
.
- Per què en rebre la trucada a la central de Girona no es preveu l’actuació i es localitza l’arma sedant de que disposa el CAR per fer-ne us?
( De temps n’hi va haver de sobres, ja que el cérvol va estar tot el dia movent-se dins d’una àrea força definida ).
.
- Quan en la llei 17/2003, del Cos d’Agents Rurals, es parla de funcions del CAR i se’ls encomana la protecció dels animals, a què es refereix exactament?
( …si quan apareix un pacífic exemplar de cérvol l’única cosa que se’ls acut és eliminar-lo per evitar problemes! ).
.
- En la mateixa llei també se’ls li atribueix una funció d’informació i assesorament als ciutadans, i de conscienciació. Quina lectura en pot treure un ciutadà qualsevol a partir d’una actuació tan cruel i expeditiva?
( Ara hi haurà veïns que s’ho pensaran dos cops abans de trucar als agents rurals si troben algun animal amb problemes.
I els caçadors, com han d’interpretar que ells no puguin matar els cérvols, però que, si en canvi ho fa un agent rural, no hi ha cap problema, i a més se’ls hi donarà el cos perquè se’l mengin? ).
.
- L’hipotètic supòsit d’un accident de trànsit, ferroviari… avala aquesta manera de fer?
Si és així, caldrà seguir eliminant d’altres espècies del territori, com es fa amb els senglars?
- Si, com es diu a l’acta dels agents rurals, es dedueix que era un animal escapat i que estava en captivitat - i per tant, el seu comportament era absolutament tranquil -,
per què no s’intentà capturar-lo viu i retornar-lo al seu propietari?
( Si calgués sancionar-lo, es pot fer posteriorment ).
- Si l’animal hagués estat fruit d’una reintroducció, s’hauria actuat de la mateixa manera?
- N’estàn al cas, els agents rurals, de les reintroduccions?
- Si es fan reintroduccions, cal pensar que els animals han de limitar els seus moviments exclusivament als espais naturals de protecció especial?
- No és previsible que un dia o altre tornin a aquelles zones d’on nosaltres els vem eliminar?
.
- Arran dels mateixos fets, totes les unitats d’agents rurals haurien tingut el mateix comportament?
- És a dir, queda supeditada la resposta que tindran a causa d’aquest tipus de fets a la manera de fer i pensar dels agents que ens toquin per comarca?
No se’n dedueix una manca de reglamentació sobre aquesta questió?
Caldria unificar criteris, i que a tot Catalunya tots els agents tinguessin ben clar el que és prioritari de la seva feina: no tan sols resoldre problemes, sinó fer-ho respectant la natura, la vida. Per les nostres informacions creiem que ara per ara això no és així i, mentre que hi ha una majoria d’agents que desaproven aquesta manera de fer, sembla que hi ha un sector que ho troba correcte i d’allò més normal.
.
Si realment del que es tracta és d’una manca de mitjans, i només es disposa d’una sola arma sedant, no seria convenient incrementar la inversió per a aquest tipus d’arma?
( Bé que sí hi ha hagut pressupost per comprar-ne de les altres! )
.
Tot i això, des de la Coordinadora ens hem informat que hi ha centres de protecció d’animals de la mateixa comarca de la Selva que disposen d’aquest tipus d’armes, i que en més d’una ocasió les han cedides sense cap problema a unitats d’agents rurals del Gironès per a actuacions similars. Veiem, doncs, una gran manca d’interès d’aquests agents concrets per fer bé la seva feina.
.
Davant d’aquests esdeveniments, considereu més que comprensible la nostra perplexitat, i especialment la dels habitants de la zona, que coneixedors dels fets ens van informar a la Coordinadora per a la Salvauarda del Montseny;
indignats i dolguts per una actuació que fins ara mai haguessim imaginat que succeís.
.
És per tot el que hem exposat que DEMANEM:
.
n Que s’aclareixin els fets i s’actuï en consequència bo i demanant les responsabilitats a qui calgui.
n Que se’ns doni resposta als dubtes que plantegem en aquesta queixa.
n Però demanem, sobre tot, que es prenguin les mesures que calguin per tal que aquestes maneres de procedir siguin erradicades d’un col·lectiu, el del Cos d’Agents Rurals, que cada dia esdevé més necessari perquè les lleis i les normes de protecció del nostre entorn siguin realment efectives.
.
Agraint-li la seva atenció i col·laboració per endavant, restem esperant respostes.
Atentament,
.
Carles Lumeras i Medrano,
en nom de la
Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny.
.
Sant Celoni, 15 d’octubre del 2005.
*
publicat a La sitja del llop, nº 29, novembre de 2006, pp. 15 - 17.
*
*
*
foto fortanete.
*
