ESCOLTA…( Carles Riba ).
*
Versos? Escolta.
Pel cel inacabable
de juny, campanes greus
emparen crits d’ocell
i van plegats a l’ombra.
Els nacres del ponent
s’apaguen dolçament
per a una estrella sola.
Trompetes sonen lluny
el comiat obscur
d’una altiva sang jove.
Jardinet - enclotat
dins el seu verd profund
com el món dins la posta!
El cor és massa expert:
la rosa no el reposa;
massa apassionat:
sa esperança val més
i val més sa tristesa;
massa aprop del teu cor:
li cal el seu batec
per vetllar en la tenebra.
*
Carles Riba
*
dins Del Joc i del Foc ( 1936 - 1946 ).
*
