Do del poema ( Carles Riba ).
*
*
A qui diré sinó a tu
l’hora plorada en la solitud invisible,
amor, on creix i calla el desig impossible,
on tot verd és nocturn i tot astre insegur,
on la set de més set fa el desig impossible?
*
Tu em crides, vera amor reial!
Puc fugir: tot lligam crema en ta flama encesa;
ah, puc morir: tot fruit m’és dat en ta dolcesa!
Però resto en ta vida i neixo al que més val
des del centre secret de la teva dolcesa.
*
Vivent no dels somnis d’abans
et portaré, amor, l’inefable poema,
sinó de la teva hora pura en sa tija extrema,
i del treball humil fet per les seves mans
per imitar la flor - oh inefable poema!
*
Carles Riba
*
dins Del Joc i del Foc ( 1936 - 1946 ).
*
