Contra l’estiu ( Miquel Martí i Pol ).

*

La calor se’ns ha tirat a sobre de sobte, d’una manera absolutament desconsiderada. Potser algú està content, és ben possible; però jo no ho estic gens.
M‘agradaria que hi hagués una direcció general, o una conselleria, o un ministeri per poder protestar d’aquesta irrupció brusca i despietada.
Ja ho sé que no en trauria res de protestar, perquè o bé em dirien que és normal que faci calor perquè som a l’estiu, o bé m’obligarien a omplir qui sap els formularis, de manera que l’esforç encara m’augmentaria la calrada; però m’agradaria poder protestar “davant” algú, cosa que no puc fer ara.
No m’agrada l’estiu, ho dic sense embuts. No m’agrada la calorassa. No m’agrada escriure aquest article en una habitació en què el termòmetre marca 30 graus, havent-me d’eixugar la suor que em regalima front avall, i havent de desenganxar constantment els braços dels ídems de la butaca, tot i que tinc la persiana abaixada fins a extrems que segurament deuen posar en perill la integritat futura de la meva visió, i que darrera meu funciona un aparell que teòricament ( els anuncis bé ho asseguren ) gairebé m’hauria d’obligar a treballar amb abric i bufanda.
No m’agrada l’estiu, ja ho he dit; no m’agrada la calor. I tampoc no m’agrada el fred excessiu, però, posat a triar, prefereixo el fred a la calor. Me’n defenso més bé i amb més facilitat. Més encara, penso que, en termes generals, es pot combatre més el fred que la calor, o, si més no, que del fred un se’n pot defensar a casa seva mateix, mentre que de la calor, no. A més a més, la calor ablaneix, deixata, dissol, mentre que el fred enravena, estimula, trempa.
L’única cosa bona que estic disposat a admetre de la calor, és l’alleugeriment dels vestits. Els cossos enmorenits de les dones, adolescents, joves i no tan joves, es mostren amb una colpidora generositat. L’espectacle és engrescador i cal agrair-lo.
Amb tot, continua no agradant-me l’estiu. El que no veig a l’hivern ho puc imaginar. Sense imaginació no hi ha erotisme. L’excés, de vegades produeix resultats contraproduents. En fi, cadascú és com és.
Jo respecto profundament aquells a qui entusiasma la calor. Els respecto i gairebé els admiro, justament perquè a mi em resulta difícilment suportable. Ja ho sé que vaig força contracorrent, però tant se me’n dóna.
No vivim en un país lliure? Docs que tothom hi digui la seva. Els aforismes com ara allò de “a l’estiu tota cuca viu” no m’emocionen ni poc ni gens. M’està molt bé que visquin, les cuques, però com que jo no pertanyo al seu gremi, no m’hi sento solidari.
.
Em queixi més o em queixi menys, però, la calor continuarà. Continua, més ben dit. Vivim al fons d’una gran cassola, els osonencs d’aquests pobles - Roda, Manlleu, etc.- i això ens exposa a les temperatures extremades. De vegades, tant a l’estiu com a l’hivern, quan sento que per la televisió donen notícia de temperatures punta, em vénen ganes de riure. !Haurieu de venir a Roda!, penso. Sort que, d’un temps ençà, solen parlar de Manlleu. Almenys que comptem per algun rànquing, sense haver de fer cap esforç, pel sol fet de ser on som. Això, a mi almenys, em produeix cert orgull. Mira, penso, hem passat més calor que ningú, i, malgrat tot, d’aquí no ens en mouriem ni que intentessin treure’ns amb fum de sabatots. Almenys jo, ho repeteixo.
.
Aquest article és un pamflet antiestival. I, com a bon pamflet, és descordat i agressiu. Descordat, a més, perquè qualsevol es corda amb la calor que fa! Potser quan es publiqui ja no en farà tanta, de calor, però jo l’escric ara, avui, 14 de juliol, a dos quarts de set de la tarda. Això és l’actualitat. Tota la resta són romanços. Es viu quan es viu. I jo ara tinc massa calor per refugiar-me en utòpics benestars, per pensar que això durarà quatre o cinc setmanes (!quatre o cinc setmanes!! ), i que de seguida enyorarem això que no sé qui ha decidit de dir-ne el bon temps. Jo no l’enyoraré, aquest “bon temps”, si més no perquè per a mi no ho és, de bo, perquè m’afeixugueix, m’angunieja, m’esclafa.
I plego per no cansar els que hagin tingut la paciència de seguir-me fins aquí.
Només repetiré una frase, a tall de divisa: no m’agrada l’estiu. Gens.
*
Miquel Martí i Pol
*
Publicat a El 9 Nou ( Osona ), el 22.07.1988, p. 19.
*

servido por miquelturo 1 comentario compártelo