on vas, amb tanta pressa? ( Xavier Burcet ).
.Coixi blau de Pastorella (Genciana verna) arrecerat del Vent.
foto Xavier Burcet.
"Peluques al vent", flor que esdeve plumall suau,aprop d'Ull de Ter.
foto Xavier Burcet.
El panical blau contrasta en les praderies amb el verd inmens.
foto Xavier Burcet
*
Estava aprop del refugi d’Ulldeter,
i anava pujant lentament, cercant a les vores del camí
plantes noves, noves formes, paisatges i colors.
I vas passar accelerat, corrent...
sense mirar enlloc, despresa,
et vaig donar un: Bon dia !... però sense resposta.
En la teva precipitada marxa, no vares perdre un segon
Segur que tenies presa, molta presa.
El dia era esplèndid , solei i fresc, el camí pujava, lent i feixuc,
entapissat de neret, gencianes, i el terra d’un verd brillant;
el cel, a primera hora era d’un blau intens, molt net.
Jo hem recreava en mil flors i paisatges,
descobrint a cada pas nous horitzons, i guardant en la memòria
plantes encara per descobrir, estudiar i batejar.
Encara pujava lentament, quan tu ja baixaves, ràpid, suat, ansiós.
un: Adéu!! també sense resposta, i tu corrent muntanya avall,
menjaves una barra energètica, també amb neguit.
Al cim feia un temps màgic: Brisa fresca i núvols creixent,
La vista, imponent, accelerava el cor i feia parar el temps.
Dues àguiles precioses varen voltar sobre el cim del Bastiments,
Exhibint, sense moure una ploma, el domini del cel : seguint el camí del vent.
I mentre menjava dalt del cim un deliciós pa amb tomàquet,
assegut en un tron de pedres, et veia allunyar-te, lluny molt lluny, despresa.
Quan molt mes tard tornava a la Vall, tu devies ser ja camí de casa,
amb el cronòmetre ja guardat , i el record de temps, enregistrat...
Per el camí, has trepitjat sens saber, un grup de Gencianes Alpines blaves,.
Genciana Alpina, a grans alçades: nomes creix a 2500mts o
mes, es preciosa, adora el Fred.
foto Xavier Burcet.
*
que es clar, tu no has pogut veure: com les àguiles, el núvols i el cel, o els isards...
Llàstima !,
t’has perdut el millor del dia, el millor de la vida, com sempre...
Avet_blau


















Xavier Burcet Darde dijo
Moltes gracies Miquel,
per inserir aquesta reflexió critica
envers les persones que pasen per la vida com un huracà,
sense aturarse a contemplar res,
sense palpar la vida.
Xavier
Avet_blau
26 Agosto 2007 | 12:12 PM