El Drac de Vilardell ( Bernat Boades ).
*
*
Mes ara devets saber qu·en lo començament del regiment d’En Berenguer Cap de Stopa del seu comptat de Barcelona, segon trobo recitat en un llibre molt vell, scrit en pergamí, en lo qual se’n recítan molts feits d’armes de Catalunya ( lo qual era de monsènyer En Ramon de Cornellà, prevere de Blanes, qui·l hac de Na Blanca de Blanes, qui·n fo muller d’En Ramon de Blanes, lo qual libre ere del dit Ramon de Blanes, marit seu ),
.
avia, prop Sant Celoni, un sforçat cavaller apellat En Soler de Vilardell, senyor del Castell de Vilardell, qui vui encara sta en peu; e també se’n avia nodrit un bell drach, prop del castell e del camí qui·n va de Barcelona a Gerona, lo qual se’n menjave lo bestiar e molta de la gent qui·n passave per lo camí desús dit.
E un jorn, lo gloriós monsènyer sant Martí, bisbe de Turs, en França ( patró de la sgleya que·s apella de Sant Martí de Pertegàs, propet de la vila de Sant Celoni ), en figura d’un pobre que·n demanave almoyna, va tocar a la porta del Castell d’En Vilardell, demanant·ne almoyna.
E En Soler de Vilardell era hom piadós e molt bo, e quant lo veyé, ell mateix li´n va baxar un pa; mes, quant va ser hont lo pobre era, no·l va trobar, mes va trobar una bella spasa de gran virtut, la qual ell pren, e, ab ella en mà, va cercar al desús dit pobre per dar·li’n l’almoina, mes no·l va trobar, per hon va conèixer que allò era cosa del cel.
E tantost, volent provar la spasa, pegà contra un roure molt gros, lo qual va partir per al mitg axí com si·n fos stat una caramuxa; e tantost va pegar ab la mateixa spasa un cop contra una roca, e va faer en aquella un tal bell tall, que·s va ficar més d’un palm.
E com lo bon cavaller En Soler de Vilardell veié aquella maravella de Déu, bé va conèxer que nostro Senyor volia que ab aquella spasa ell matàs aquell ferotge drach, qui tant gran dany faeya a bèstias e a persones.
Per tant ell, molt prestament, va cridar alguns dels seus amichs e·ls dix ço que contès li’n avia, e·ls faé veure la virtut divinal d’aquella spasa, e·ls dix com ab aquella volia matar al drach ferotge e verinós; e tots lo·i varen lloar molt, com fos faeit de tanta noblea e de tant gran probitat, e li’n varen prometre que·l acompanyarían e farían tot ço qu·ell los manaria.
.
Aprés, un disapte de matí, ell ab tots los que·l volgueren acompanyar, ab molta devoció se’n va anar a la sgleya desús dita de Sant Martí, e va devotament confessar los seus pecats ab un prevere molt devot, e va combregar ab molta devoció e llàgrimes, e aprés ell va pregar ab molta humilitat a nostro Senyor e a la humil verge nostra dona santa Maria e al benayunturat bisbe monsènyer sant Martí, que li’n vulguessen aidar contra aquella bèstia fera, que tant gran dany faeya en aquell lloch.
E avent feit tot açò, e avent oït missa molt devotament, se’n va tornar, ab tots los qui·l acompanyaven, al seu castell, e se’n va vestir tot d’arnesos ben lluents, que parexia que·n era tot un mirall; e axí mateix faé aparellar son cavall, axí com lavors acostumaven faer los cavallers.
E acompanyat de tots aquells qui seguir lo vulgueren, pren sa llança e son escut de ser, tant lluent com si fos un mirall, e la spasa maravellosa de tanta virtut, e va·se’n anar al lloch hon lo drach solia axir per menjar·se la gent.
E com no·l trobàs allí, va·se’n prop la cova hon stave lo drach, e faé brocar lo seu cavall per devant de la boca de la spluga o cova; e ab l’avalot que·n faeya lo cavall, lo drach va axir de la spluga molt foriós.
Mes quant veié al cavaller e cavall cuberts ab aquells arnesos tant lluents qu·ell matex se’n veia com si fos en un mirall ( més que més en l’ascut de ser, en lo qual tot s’i veia com si·n fos un mirall ), la ferotge bèstia va restar parada; mes tantost lo cavaller, avent feita oració a Déu dintre del seu cor, ab gran força que·n avia, li’n va tirar la llança, ab la qual li’n faé gran mal, car se li’n va ficar dintre, per entre les grans scates per als pits; del qual cop de llança se’n va sentir molt lo drach, que·n faé un bram molt furiós e spantable.
Mes com veié en l’arnès una figura de drach tant gran com ell, més que més en l’escut, en va restar molt sglayat, e meté’s a fugir; e tantost lo cavaller va anar detràs d’aquell ab la spasa a la mà, e, acostant·s’i, ab tanta força com havia li’n va donar un cop tant terrible, que li’n va segar lo coll, e·l lexà mort en aquell loch.
E perquè no enfaccionàs aquella terra ab lo pudor, faé prestament que·l cubrissen de pedres e de terra, e tant, que sobre d’ell s’i faé un gran munt.
E tantost lo cavaller va morir del verí que·n avia baxat per la spasa, e fo sabullit honorablement en la sgleya de Sant Martí desús dita, axí com merexia; e lexà tres fills, apellats per lur noms Arnau, Gombau e Guillem, qui tots foren bons barons.
El compte En Ramon Berenguer Cap de Stopa los en faé grans mercès per lo gran feit de lur pare, com avia desliurada aquella terra de tant gran dampnatge com ne faeya aquella ferotge bèstia.
*
Bernat Boades
.
dins el Llibre de Feyts d’Armes de Catalunya. Vol II., pp. 140 - 144.
( capítol desavuitèn, quin tracta d’En Ramon Berenguer ( segon ) Cap de Stopa, Compte de Barcelona, e com son frare la’n faé occiure, e més encara tracta altres coses qu·en son temps se’n faeren ).
.
Ed. Barcino. Barcelona, 1934.
*
