Nit de Lluna ( Enric Larreula ).
*

*
foto Jaume Llinàs, de Son Verí Nou, Mallorca ( Mallorca i Natura )*
*
Quan cau la Lluna plena al Montseny
el món sembla que sigui només nostre.
I anem pujant camí dels Cinc Avets,
des d’on veiem el poble i la muntanya.
Els grills obren la marxa, i la sentor,
que sembla en aquella hora molt més forta,
de flors de mareselva, ens va seguint.
I un cop dalt del turó, sense cap sostre,
tant sols algun estel que treu el nas
enmig de la blancor que tot ho abarca,
ajeure’ns panxa enlaire, ulls al cel,
i anar esperant la son que mai no tarda.
Sentir que se t’acluquen lentament
els ulls goluts de nit, i tu forçar-te
per retenir com sigui aquell instant.
Les hores s’arrosseguen per la mandra.
I cada cop que tornes a mirar
t’adones que la lluna va més alta.
Damunt d’un prat de flors i tou de fenc
un blanc llençol de lluna ve i ens tapa.
*
Enric Larreula
.
dins: “Darrera nostre, un riu de flors trencades.”
*


















qualche dijo
Miquel, tu i les teves precioses fotos sempre m'impresionen. Fa dues nits hi havia lluna plena, plenísima meravellosa i espectacular, molt bella, i vaig anar expressament a la platja per mirar-la de més aprop. M'encanta aquest petit satèlit que ens rodeja, i m'ha encantat el teus post i la poesia que l'acompanya.
Bon dia amic, una gran abraçada!
1 Agosto 2007 | 12:39 PM