2007. de quatre llops i un ós al Ripollès ( Ruth Espuny ).

( publicat a “EL 9 NOU”, edició Osona i el Ripollès.

Nº 2698, portada, i pp. 2 i 3.

dilluns 09.07.2007.)

CONFIRMEN LA PRESÈNCIA DE QUATRE EXEMPLARS DE LLOP AL PIRINEU QUE HAN ENTRAT PEL RIPOLLÈS.

Sembla ser que de mica en mica el llop es torna a sentir cómode a Catalunya.

El Departament de Medi Ambient ha confirmat la presència d’almenys quatre exemplars mascles diferents al Pirineu català, i tot i que principalment es mouen per la zona del Cadí, també s’han confirmat desplaçaments d’aquests animals al Ripollès. Sense anar més lluny, el novembre de l’any passat es va trobar un isard mort a Fontalba, en terme municipal de Queralbs, per un atac de llop, i el desmembre també es va veure un llop a coll d’Ares, tot i que el Departament ho té arxivat com a dada provable.

Després de 75 anys sense llops al Pirineu, per culpa de la caça descontrolada i l’enverinament, els llops tornen a Catalunya.

El DdMA deixa clar, però, que encara no es pot parlar de cap grup estable, ni cap reproducció (!) .

Ja l’any 2004 el DdMA va rebre dues denúncies per incursions de llop al Ripollès, una per un isard mort a la capçalera del Ter per les mossegades d’un llop, i l’altre per haver trobat rastres com petjades i excrements d’aquest a la mateixa zona.

L’any passat, després d’un ampli seguiment i estudi, l’anàlisi de 35 excrements susceptibles de ser de llop van confirmar l’existència de quatre exemplars diferents, ja que 12 de les mostres van determinar que eren de llop.

El balanç del 2006, a banda de l’isard mort a Fontalba, és d’11 atacs de llop a Catalunya, 10 a ramats d’ovelles i un a vaques, tots ells al Cadí. En tots els cassos, el DdMA ja ha indemnitzat els ramaders que van patir danys, i com a mesura preventiva es van repartir gossos ensinistrats per protegir els ramats.

Segons les dades del Departament, el llop s’ha vist de forma segura en 24 ocasions en tot Catalunya per part de ramaders, guardes, algun excursionista i l’equip de seguiment.

La Generalitat ha optat també per repartir material didàctic entre els escolars de la zona del Cadí i que es preveu repartir a les comarques que ho demanin, per tal de sensibilitzar el màxim nombres de nens envers el llop, ja que en gran mesura el futur de l’espècie, que ara sembla que s’està recuperant, depèn d’ells.

El biòleg ripollès i membre del FER, una associació en defensa dels grans mamífers carnivors, Ferran González, considera que s’ha de fer molta pedagogia i que “s’ha de veure com una cosa positiva. Fins i tot se li pot girar la truita al tema i convertir-ho en un atractiu turístic com han fet altres zones de l’estat amb, per exemple, l’ós.”

Pel que fa a la procedència dels llops, González explica que vénen dels Alps francesos.

“De fet en línia recta a un mapa són 400 km., i un llop en fa 200 en una nit.”

Segons González, la majoria d’exemplars que hi ha a Catalunya han entrat pel Ripollès.

ÉS MÉS FÀCIL QUE ET CAIGUI UN LLAMP

QUE NO PAS QUE ET MOSSEGUI UN LLOP.

Ruth Espuny entrevista al biòleg ripollès Ferran Gonzàlez.

Ferran González és biòleg, naturalista i membre del Grup d’Estudi i Defensa de la Natura ( Gedena ), i del FER, associació en favor dels carnívors salvatges. En aquesta entrevista ens aclareix aspectes del món del llop.

- És cert que hi ha llops? En tenen constància?

- Sí, està confirmat. El primer any que es van començar a detectar a Catalunya va ser el 2003, però van entrar l’any 1999. Actualment s’ha confirmat l’existència d’entre quatre i sis exemplars diferents.

- Quan feia que no hi havia llops al Pirineu català?

Des de principis del segle XX. L’últim es va caçar a mitjans dels anys 30. En va poder quedar algun exemplar errant però ja es van exterminar tot seguit.

- I quins van ser els motius de la seva desaparició?

Els van matar directament. Amb paranys, amb verí, els van exterminar. És com el que va passar amb l’ós. No eren animals que s’extingissin per si sols per condicionants com ara el clima, sinó que va ser l’home. Cal tenir en compte que també hi havia més gent a la muntanya i tampoc massa animals per sobreviure, perquè gairebé no hi havia ni isards, cabirols, cérvols ni senglars. Ara el senglar es considera una plaga, però abans n´hi havia poquíssims, i d’isards, l’any 1966 quan es va crear la reserva, n’hi havia uns 60, i ara són més de tres mil.

- Pot representar un perill la presència del llop?

- En ple segle XXI ha de ser un estímul, perquè anem recuperant allò perdut i que calia que hi fos. Perill a nivell humà no es pot dir al cent per cent de seguretat que no, però un 99,9 per cent, sí. En més de cent anys no hi ha cap cas documentat d’atac de llop a una persona en tot Europa. Els únics casos puntuals que hi ha són a l’Índia.

És més fàcil que et caigui un llamp a sobre que no pas que et mossegui un llop.

- I els pagesos i ramaders, han de tenir por?

- Home, perquè puguin atacar el bestiar sí, però des de l’any 2000 que hi ha algun llop voltant i s’han hagut d’indemnitzar ben pocs casos. Però el principal problema dels ramaders són els gossos.

- Què vol dir?

- Hi ha una gran quantitat de gossos, ja no salvatges, sinó de gent de cases de pagès, que no están estacats, i a la nit es dediquen a voltar i atacar bestiar. No fa gaire ens vam trobar amb un cas a Llaers. Els propietaris no alimentaven els gossos i a la nit anaven a buscar-se la vida i atacaven les ovelles del veí.

- Què ha fet tornar els llops?

- Mira, d’una banda hi ha menys gent ( vivint ) a la muntanya, és una espècie protegida a nivell comunitari i, per tant, no es pot caçar; i està controlat; i també té molt més menjar que avans. I calia que arribés! L’any passat van morir milers d’isards a Catalunya per culpa del pestivirus, i si tens un depredador com el llop fa que aquestes malalties no s’escampin i manté les poblacions a ratlla.

- Què cal fer perquè no tornin a desaparèixer?

- Ara cal molta pedagogia, i que la gent no li tingui por, i l’accepti com un animal més dels nostres ecosistemes. I sobretot indemnitzar els danys que puguin causar als ramats.

L’ANY 2004 ES VA TROBAR UNA PETJADA D´ÓS A LA ZONA DEL PUIGMAL, A LA VALL DE NÚRIA.

El mes d’abril del 2004 es va detectar la possible presència d’un exemplar d’ós pels voltants de la vall de Núria, per una fotografia que es va fer d’ell, i també per una petjada seva. Tot i que la imatge va ser captada de molta distància, a la fotografia s’hi podia veure clarament el collar radiotransmissor al seu coll. L’ós es va veure a la cara sud del Puigmal.

Després de ser analitzada per especialistes, es va determinar que l’exemplar que es veia a la fotografia no podia ser un gos perque era massa lent, massa gros per ser un isard, i massa aviat per ser una vedella, ja que encara no hi havia ramats a les pastures. Tot i així, la fotografia tenia poca definició per tal d’esbrinar més detalls.

Per les mateixes dates, el mateix fotògraf, Emili Ametller, va fer una fotografia de la petja d’un ós que va trobar a la mateixa zona de la vall de Núria. Segons es va determinar aleshores, era la d’un dels plantígrads que viuen a la més oriental de les colònies d’Ursus arctos, que habiten a la zona compresa entre Andorra i les muntanyes del Puigmal i serra del Cadí. També es va dir que podia ser una petjada dels óssos nascuts de l’aparellament entre Piros i Giva ( morta aquesta el 2004 per caçadors ), dos dels exemplars eslovens alliberats l’any 1997 a Ordesa, Tarba ( Tarbes ) i Andorra.

Des que va aparèixer aquesta fotografia de la petjada de l’ós, que el 9 Nou va publicar el mes de març del 2006, moment en que es va fer públic, no se n’ha parlat més ni tampoc han aparegut altres mostres que confirmessin l’existència d’un exemplar d’ós en territori ripollès.

Ruth Espuny.