OVNIs sobre el Montseny ( C.E.I.).

*

*
Roca Júlia, també coneguda com roc Ramón, la Roca del Moro, i el Dit del Moro, a la vora del túnel dels esqueis de la Penitenta, a la carretera de Campins a Santa Fe del Montseny. A aquesta zona en diuen la Costeu, i és un dret vessant de la muntanya rocallós i emboscat, que s'alça sobtat sobre Gualba.
*

*
"La Carbonera", el primitiu refugi construït ( o més aviat, excavat ) al cim del turó de l'Home. Es va construir l'any 1880.

*
En Josep Gil i na Maria Oliveres, els primers estadants de l'Observatori instal·lat l'any 1932
(aquest any ja en fa setanta-cinc! )
pel Servei Meteorològic de Catalunya.
*
( Fotos Arxiu Zerkowitz.)
*

*

LES APARICIONS AL TURÓ DE L’HOME DELS ANYS TRENTA.

.

Al novembre de 1968 va aparèixer a les llibreries una monografia titulada

“Jacques B. Bley” ( Eds. Telstar, Barcelona ) escrita per un autor desconegut ( pseudònim ) anomenat Ricardo Blasco Romero. El llibre però, va tenir prou èxit com per a fer-se una reimpressió en molt poc temps. Encara avui és possible trobar exemplars a llibreries de segona mà arreu.
.

De fet es tracta d’una curiosa biografia, la d’un personatge vinculat durant alguns anys als massís del Montseny i, més concretament, a l’observatori del turó de l’Home. El protagonista no és altre que Jaume Bordas Bley, titular de l’observatori des que ho van deixar els primers estatgers, el matrimoni Gil ( Josep Gil i Maria Oliveres ), des de principis dels anys trenta fins el final de la guerra.

.

El llibre conté forçes anècdotes de l’època, de tipus climàtic ( turmentes diverses ) i humanes ( com de la comercialització del xarop de “Passa Avets” confeccionat pel vell de cal Trompo, a Santa Fe, o de la Guerra Civil ), però també sobre-naturals:.
.

d´aparicions fantasmals al cim del Montseny.
.

Una nit, aparentment tranquil·la, van trucar a la porta del refugi. En obrir-la, en Jaume no va veure ningú, i tampoc en comprovar els voltants. Tornat a la seva llitera va escoltar com si esgarrapessin molt suaument els porticons de la finestra. Es va apropar cautelosament i la va obrir amb celeritat, amb l’intenció de sorprendre al fantasmal visitant.

.

“Davant els seus ulls va aparèixer de nou l’estelada nit, però aquesta vegada,

sobre el fons fosc es distingia una forma densa que tenia aparença humana,

donant-li l’esquena, caminant ingràvid, fugint…

cap a l’abisme!

A Jacques li va donar una terrible bolcada el cor i va estar a punt

de perdre la serenitat.

Aquell desconegut anava a estimbar-se irremissiblement.

L’opaca silueta va seguir avançant horitzontalment,

lliscant sobre l’aire, sobre el buit, sense caure en l’abisme,

fins que va desaparèixer en l’horitzó nocturn,

esfumant-se per no tornar mai més”.

*

.

La següent aparició va ocórrer en ple dia.

.

“Venint de Sant Marçal i quan es disposava a prendre

la drecera de les Agudes - comença al mateix peu d’aquest cim -

per efectuar l’escalada de la paret per aquest costat,

Jacques va percebre uns passos, experimentant la sensació

que el seguien al llarg del sender.

Allò el va posar en guàrdia. Aquell corriol

no era freqüentat pels excursionistes.

L’extraordinàri és que qui anés pogués aguantar el seu

ràpid pas de muntanyenc.

Tombant-se tot d’un plegat es va trobar al davant un individu ros,

cap típicament germànic, en shorts i calçant una espécie

de botes que rememoraven les d’un patinador,

cordades pel centre fins a mitja cama.

Era jove, d’uns 28 a 30 anys d’edat.

Jacques va decidir continuar el seu camí

sense donar-li més importància a la trobada.

Podria tractar-se d’una mera casualitat. (…)

De sobte va deixar de sentir els seus passos…

es va tombar: no va trobar ningú.

Va refer una part del camí.

Va donar veus, però no va obtenir cap resposta”.

.

En Jaume Bordas va tenir un darrer encontre l’any 1951, aquest cop al seu exili, al Canigó. Al llarg d’algunes setmanes aquest personatge, de trets semblants als descrits, anava a visitar-lo a casa seva per demanar-li pa i llet”

.

L’autor de la biografia amagat sota un pseudònim, no era altre que Antoni Ribera i Jordà, un dels fundadors del CEI.

*

.

ELS PRIMERS AVISTAMENTS AL MONTSENY?

.

Els arxius del CEI van crear-se juntament amb el centre, el 1958, però els primers anys es va dur a terme una revisió a fons de la premsa anterior tot cercant la casuística nacional des de l’inici dels anomenats “platets voladors” el 1947.

Així, el primer cas publicat a la premsa és una carta adreçada al Director del “Diario de Barcelona” i signada per vuit excursionistes de Barcelona que el 3 d’octubre de 1955 procedien a l’ascensió al cim del Matagalls. La carta diu així:

.

Objeto no identificado visto desde el Matagalls.

.

Señor Director:

Tenemos el placer de comunicarle, por si fuera de interés para su periódico, que anteayer, domingo 3 de octubre, observamos desde la cumbre del Matagalls, de 1691 m. ( Montseny ), un extraño objeto anuliforme, ligeramente alargado, muy brillante, que permaneció estacionado a gran altura y por un lapso de tres horas ( desde la una hasta las cuatro de la tarde ), en dirección nordeste. No podia tratarse de un avión o de un globo meteorológico, puesto que dicho objeto permaneció todo el tiempo en la misma posición, a pesar del fuerte viento reinante.

Este fenómeno fué observado, además de nosotros, por otros excursionistas que subieron al Matagalls.

Sin otro particular,…(etc).

.

El següent cas consignat als nostres arxius és una nota de l’Agència de noticies Cifra publicada a “La Vanguardia” el 8 de febrer de 1956:

.

UN OBJETO LUMINOSO CRUZÓ EL CIELO

DEL PIRINEO HACIA MATARÓ

.

El Observatorio dice que tenia forma de pera invertida y despedía chispas.

.

Barcelona, 8. El Director del Observatorio del Montseny informa que entre las cinco y cinco y cuarto de la tarde de ayer, un objeto de gran tamaño, de forma de pera invertida, cruzó el cielo desde el Pirineo hacia Mataró, aproximadamente, moviéndose a la velocidad del viento. Calculan en aquel observatorio que se encontraba a unos tres mil metros de altura y descartan la posibilidad de que se tratara de un globo de sondajes meteorológicos. El objeto en cuestión brillaba deslumbradoramente, como una llama blanca, y desprendía partículas, asimismo luminosas, de sus partes más estrechas. Se carece de toda base para una explicación científica del hecho. - ( Cifra ).

.

*

Entre finals d’octubre de 1959 i primers de març de 1960, es van produïr al Vallès Oriental unes observacions en sèrie que considerem de la més extraordinària importància. Van ser testimonis d’elles moltes persones ( de la primera, diversos centenars ), però entre totes elles, només una va demostrar tenir el mètode, la disciplina i l’interès necessaris per a recollir-les de forma ordenada i acompanyar-les de valuoses dades. Va ser aquest testimoni excepcional el propietari d’una masia situada en el poble de Les Franqueses, anomenada mas Cabrit. Antoni Ribera s’hi va entrevistar alguns anys després en nom del Centre d’Estudis Interplanetaris i es va fer ressó d’aquests avistaments en el seu principal llibre “El gran enigma de los platillos volantes” * (1)

Gairebé totes les observacions van tenir com a protagonistes el que en l’época s’anomenaven “cilindres platejats” que brillaven intensament tot reflectint els raigs de sol, a l’alba i al vespre. Aquest testimoni creu que a altres hores és impossible veure’ls, doncs segons ell no emeten lluminositat pròpia, limitant-se a reflectir encegadorament els raigs solars en el brunyit metall de la seva superfície. Quan aquesta lluentor desapareix, adquireixen un color mat fosc, podent-se apreciar millor els detalls estructurals de la suposada nau interplanetària.

La designació de “nau portadora” o “nodrissa” venia de la natura del comportament d’aquest tipus de fenòmen que consistia en un únic objecte de forma cilíndrica o allargada que més tard, en la observació, semblava que es descomponia o se li desprenien altres objectes més petits, tal com si es tractés d’un portaavions aeri.

.

Les observacions van tenir lloc els dies següents:

.

.24 d’octubre de 1959: nau d’abastament que es va desplaçar lentament sobre el Vallès Oriental, essent vista per centenars de persones com un cilindre platejat, primer horitzontal i després inclinat uns 45º respecte a l’horitzó.

.16 de desembre de 1959: nau portadora vista cap a l’est en el moment de sortir el sol. Posició inclinada.

.

.19 de desembre: dos discos vistos de costat, inclinats, al posar-se el sol.

.

.5 de gener de 1960: quatre discos ( sense determinar ) totalment immobilitzats, inclinats.

.

.entre el 15 i el 25 de febrer: magnífic ballet o desfilada aèria, formada per tres naus nodrisses i onze discos, més altres dos més pròxims.

.

.2 de març: disc vist a la posta del sol, descendint en picat sobre Montserrat.

.

15 de març: ( última observació comunicada ) a la posta de sol, dos discos que se separen, un rumb al nord i l’altre rumb sud.

.

De totes aquestes observacions, la primera, del 24 d’octubre del 59, va suscitar una allau de cartes a emissores i periòdics. Ràdio Barcelona la va comentar diverses vegades. Alguns tècnics meteorològics van veure en la suposada nau d’abastament rígida i fussiforme un globus-sonda, però aquesta hipòtesi no va semblar explicar tot el fenòmen de forma complerta. Per a les restants observacions, el testimoni va recaptar el concurs d’altres persones, entre la seva família i mossos, prenent a més punts de referència mitjançant estaques clavades en el sòl o accidents topogràfics pròxims i llunyans coneguts.

.

En un moment en el qual parlar sobre aquest tema era motiu suficient d’escarni i burla per part de veïns, aquest pagès no sols no va dubtar en informar de tots els cassos sinó que va dur a terme una sèrie de magnífiques observacions, es va apessar a deixar-les registrades amb el major nombre de detalls que va poder reunir, i cosa sorprenent, fins i tot va arribar a elaborar una teoria sobre la propulsió de les misterioses naus de l’espai, que en el seu llenguatge més planer estava perfectament d’acord amb la teoria del capità de la R.A.F. Jean Plantier, qui al setembre de 1953 va publicar un article a la “Revue Mensuelle de l’Armée de l’Air” on afirmava que era possible aplicar a cadascun dels àtoms ( o nuclis atòmics ) presents en un volum donat, una força proporcional a la seva massa, orientable i modulable a voluntat. L’autor francès ens parla clarament d’un sistema d’implosió com una solució al desplaçament d’aquestes naus suposadament extraterrestres.

.

*

.

UN OVNI TRIANGULAR AL 1967

.

Al setembre de 1967 tenim un altre avistament al Montseny que el propi observatori del turó de l’Home va facilitar a través d’una breu nota de prensa. Antoni Ribera se’n va fer ressó * (2), però va ser un altre soci del CEI, el pastor evangèlic Eugeni Danyans, qui en va parlar àmpliament a partir de les seves pròpies investigacions * (3).

El misteriós ONI va ser observat el dimarts 26 de setembre de 1967, a les 16,30 h., des de la font del Briançó, lloc situat a uns 600 m. al NNE del turó de l’Home. En aquest cas els observadors van ser: el senyor Fernando García de Castro, director de l’Observatori del turó de l’Home, al veïnat de Santa Fe del Montseny ( Barcelona ); la seva esposa, Anna Maria Meseguer; el seu fill Miquel de vuit anys; i un veí de Montseny ** ( l’Enric Moré, de can Farré de Dalt ) ** amb qui es trobava el meteoròleg des del principi de l’observació. Es van encaminar al turó de l’Home, sense deixar de mirar l’objecte, i des d’on van poder veure’l amb uns prismàtics de sis augments amb la seva familia ** i dos o tres visitants que s´hi trobaven. Poca estona després, en Fernando muntava a la pista de ciment de l’ observatori el seu telescopi reflector autoconstruït, amb mirall i óptiques del sr. Costas, estructura de fusta i el tub de cartulina encolada, fet i pintat al turó malgrat l’ajuda d’un infant aprenent de constructor de telescopis per uns dies… ** El cel estava parcialment cobert per Cirrus densos, que a partir de les 17 h. ocultaven intermitentment l’objecte, ja que es trobava a major altura que aquells, no participant del seu moviment de traslació, el que prova que no estava impulsat pel vent. D’altra banda, la visibilitat era bona quan no restava ocult pels núvols. El sol es trobava a aquella hora cap a ponent, mentre que l’objecte va romandre immòbil sobre la vertical dels observadors. La lluna, per trobar-se en quart decreixent, es trobava sota l’horitzó. L’elevació de l’objecte sobre l’horitzó al principi devia ésser d’uns 85º cap al ENE, essent de 90º al cap de poca estona i fins el final de l’observació. L’altitud es va estimar que estaria compresa entre els 12 i el 15 mil m., ** i es suposà la seva grandària com molt major que la de qualsevol aeronau molt gran( fins i tot que qualsevol globus aerostàtic ). Cal tenir en compte que l’objecte es trobava molt per sobre del mantell de Cirrus. **

La seva velocitat, nul·la. No es va poder observar cap maniobra. L’objecte va ser vist per darrera vegada a les 17,45 h., semi-vetllat pels núvols, els quals es van anar espessint, ocultant-lo definitivament. Per tant, va ser observat per espai de més d’una hora i quart, encara que una altra persona que també ho va veure, i que es trobava a diversos quilòmetres de distància, va assegurar que a les 14,30 h. ja es trobava l’objecte sobre la vertical del Montseny. L’angle aproximat recorregut en una hora i quart, va ser d’uns 5º. A primera vista no es podia precissar la forma, però observat amb un telescopi reflector apareixia com un triangle isòsceles, brillant, blanc, d’aparença metàl·lica. De no haver romàs immòbil, s’hauria confós amb una aeronau moderna, en forma de fletxa o delta.

Les dimensions aparents aproximades serien les d’una desena part del disc lunar. El color era blanc, ** amb unes bandes fosques al llarg d’un dels eixos del triangle i d’una de les bases ** , una mica més fosc cap als costats. La seva lluentor va disminuïr molt en els últims moments de l’observació, pel cessament o disminució de llum solar reflectida per la seva superfície. No va poder observar-se cap deixant ni rastre algun del seu pas. No es va observar tampoc cap pertorbació magnètica o meteorològica.

*.

.

*

(1) Ribera i Jordà, A. Editorial Pomaire. Barcelona, 1966, pp. 268 - 271.

(2) Ribera i Jordà, A. “Platillos volantes en Iberoamérica y España”. ed. Pomaire, Barcelona, 1968, p. 419.

(3) Danyans, Eugeni. “Platillos volantes en la actualidad”. Ed. Pomaire, Barcelona, 1969, pp. 56 - 59. Reeditat amb el títol: “OVNIs: enigma del espacio”. Plaza & Janés, Barcelona, 1980.

*

Redacció CEI.

Centre d’Estudis Interplanetaris.

Http://www.ctv.es/USERS/netcei

*

publicat a la revista mensual gratuïta “Montseny xpress”, nºs 63 a 66.

Maig a setembre 2005. La Selva, Vallès Oriental i Maresme.

.

** AFEGITONS ENTREESTELATS **, miquel del turó.*

*

post relacionat: l'ovni del 67

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo