*

Sobre la natura de les misterioses dones dels Carantos, unes escletxes de roca del bosc de Vilaller pel cantó de llevant, no n’hem pogut traure l’aigua clara. Uns diuen que eren bruixes, altres, en canvi, asseguren que es tractava d’encantàries. El cas és que determinades nits de l’any aquestes dones baixaven a ballar a la plaça del poble. Al fuster Xep de Veleta, una de les poques persones de Vilaller que les havia vist, li queia la bava tot explicant que vestien unes faldilles bigarrades i que duien una cabellera llarga fins a mitja esquena. La nit que el Xep les va sorprendre in fraganti fent ballarugues a la plaça, va tenir un bon espant. Tan bon punt s’adonaren que eren observades, les dones van començar a córrer darrere d’ell pel camí dels Escamps.

El pobre arreuaire es pensava que el perseguien i ja es donava per la pell.

En realitat, però, tots fugien: l’un cap a la fusteria, les altres cap als amagatalls dels Carantos.

*

Pep Coll

*

dins Viatge al Pirineu fantàstic.

Columna eds. Barcelona, 1996.

*