Vall de Bonansa: la Roca de les Nou Cadolles.
*
*
imatge de sònia.
*
La carena de la muntanya de Pagà domina pel cantó de migdia, l’horitzó d’Alins, de Bonansa i d’altres pobles de la rodalia. En temps antics, al capdamunt de la serra s’hi aixecava un gran castell, al qual havien d’acudir cada any tots aquells pobles a “pagar” la contribució. Per això se’n diu el castell de Pagà. Amb les pedres de la fortalesa, tan bon punt com aquesta quedà abandonada, es van pujar les parets de dues de les cases més bones del país: Navarri de Bonansa i Espanyol d’Alins. Ningú no ha descobert encara el fabulós tresor del senyor de Pagà, el qual es troba enterrat sota una cornera de la muntanya: la primera que assenyalen els raigs de sol el matí de sant Joan.
.
Les bruixes de Bonansa s’amagaven al Caricau, un foradot que es troba al mig del bosc del Pusso. Els vells del poble recorden haver sentit explicar que una vegada les bruixes es van emportar una pastora dins aquell avenc, i no se’n va saber mai més, de la pobra xicota. Al cap de molts anys, el seu anell va aparèixer a la font dels Estosclases. Fet que demostra que l’aigua de la font procedeix del Caricau del Pusso.
*
A Bonansa també hi havia encantàries, però aquestes vivien més avall del Plano, en un indret conegut com les Nou Cadolles. Deixem el cotxe al Plano de Bonansa, travessem l’esplanada i agafem, a la dreta, un corriol de bestiar. Tres quarts d’hora més tard, arribem als plans i identifiquem, entre altres calcàries semblants però més petites, la Roca de les Nou Cadolles. La pedra, corcada com un formatge gruyère, blanqueja magnífica enmig de la verdor. Les encantàries rentaven la roba en aquestes nou cadolles, que apleguen l’aigua de la pluja, i després l’estenien damunt les boixeres i les roques de la vora.
*
Pep Coll
*
dins: “Viatge al Pirineu fantàstic”
Columna. Barcelona, 1996.
*
