Taxista! ( Marti ).
*
*
Taxista, ja no vaig al cel
però no et posis trist i queda’t els diners,
busca un nou passatge,
jo me’n vaig a peu…
.
Trobaràs potser una noia
fent senyal amb una mà,
tu faràs girar la porta
i ella pujarà al devant;
mirarà pel parabrises
i tu endevinaràs on va,
posaràs el cotxe en marxa,
i el motor se us endurà…
.
Taxista, no preguntis res,
no baixis bandera, tot anirà bé,
fés la carretera i no pensis res més
veuràs com per les finestres
els minuts es tornen d’or,
com el dia es torna càl·lid
i els colors es fan tresor
com per entre els camps de taronges
i els prats verds coberts de grocs
anireu ficant-vos dintre
d’una immensa flor de foc…
.
Taxista, t’he de dar un consell,
si es que aquesta història es fa realitat,
oblida la feina, que no hi prendràs part,
sé que al cap de poca estona
ella es posarà al volant
i el teu cotxe com un còndor
es començarà a enlairar
volarà entre els núvols
tots els marges dels volcans
i per buides nits, apenes
amb els astres per companys…
.
Taxista, ja no et caldran telescopis
per entrar al regne del Cel
ja no et caldran caleidoscopis
per ser un fill de l’Univers
ja no et caldran microscopis
per posar un peu a l’Infern
ni et caldran estetoscopis
per trobar el món etern…
.
Taxista, Sort!
Que tinguis sort…
*
Lletra: Marti. Música: Pau Riba.
*
dins: Dioptria 2.
