*

Imaginava un món de fades entre boscos, de dames encantades i de fonts, amb moltes aigües en dança, fresc i rialler d'estiu, amb neus i gels d'hivern, en sentir de lluny el nom de la vall Fosca: un nom de boires i de verds, de bolets i d'humitats; imaginava una fantasia nòrdica, un món d'altes muntanyes mítiques...La vall Fosca, me la imaginava tenebrosa i màgica, de lluny.
.
En arribar-hi, tenia un riuet rialler a la vora, llacs invisibles als cims i llogarets escampats entre camps... Tot semblava com ho havia imaginat, és a dir, de faula. Ignorava, però, que a les entranyes d'aquelles foscors hi hagués una cova enorme d'on naixia una font de llum. La vall Fosca no n'era una vall de faula, doncs; era una vall de ficció, una vall virtual i real alhora.
Ara, de lluny, dedique aquest poema a aquella alta vall de la llum.
*
LA VALL FOSCA.
.
Aquesta fosca vall que ara veig verda
és més que uns llogarets entre muntanyes,
molt més que un rierol al finestral,
molt més que un paradís de llum oculta.
.
Aquesta vall feta de somnis,
la dels perfums estranys i les fonts fresques,
la de les mil veus i els mil i un silencis;
aquesta vella vall que la vull verda.
.
Aquesta que rebrota i riallera
després de les tempestes i la pluja;
aquesta que faig meva vivament,
no la toqueu, si us plau, no la toqueu.
.
No la toqueu, si no és per a estimar-la.
No la toqueu, si us plau, no la toqueu.
No la toqueu, no la toqueu, si us plau.
No la toqueu, si no és per a estimar-la.
.
***

*