Els Frares encantats ( Apel·les Mestres ).
*
*
els frares encantats, des de la Torre dels Aurons.
*
*
els frares encantats, des de la Torre dels Aurons.
*
*
Al punt de mitjanit,
quan s’ha adormit la terra,
desperten de llur son,
al cim de la carena,
els Frares encantats,
els penitents de pedra.
.
Passen en processó
sens mai alçar la testa,
passen eternament
sens moure un peu de terra,
murmurant sense veu
pregàries sense lletra.
.
Volen cridar: “perdó!”,
volen cridar: “clemència!”,
però mai surt el crit
d’aquelles goles ertes;
tant com no en sortirà
viuran en penitència.
.
En tant sobre els seus caps
rodolen les estrelles,
en tant sota els seus peus
van rodolant els segles,
i ells passen sens passar
en penitència eterna.
.
I una nit més que mor,
i un dia més que es lleva,
i el sol, pietosament,
besa les vestimentes
dels Frares encantats,
dels penitents de pedra.
*
Apel·les Mestres.
*
