El Gegant Encantat ( Apel·les Mestres ).
*
*
*
*
El Gegant encantat
s’aixeca amb majestat
i tristament contempla
les roques del voltant
com sacerdot guardant
els enderrocs d’un temple.
.
L’ull fit en la buidor,
diria’s un pastor
que vetlla nit i dia
el seu dispers ramat
que jeu, petrificat
per art de bruixeria.
.
I el colós, resignat,
espera que el ramat
que dorm fet pedra incerta,
desperti novament…
I els segles van caient
i el ramat no es desperta.
.
La boira, tot jugant,
li cenyeix un turbant
que entorn del seu cap flota,
i el vell Gegant, pacient,
somriu indiferent
amb un somrís idiota.
*
Apel·les Mestres.
*
del llibre: “Montserratines.”
*
