El Cavall Bernat ( Apel·les Mestres ).
*
*
.
I
.
El món encantat
de nit ressucita,
el Cavall Bernat
tot d’una s’agita,
fa un bót de costat,
frisós s’encabrita,
i en la immensitat
foll se precipita.
*
..
II
..
Al llarg del serrat
emprèn la carrera,
galopa afollat
saltant la cinglera;
l’altiu Montserrat
ja deixa endarrera,
el vell Llobregat,
veient-lo, s’esvera.
*
…
III
…
Furient se rebat
en la mar salada,
la mar on és nat
i mai l’ha oblidada.
Renilla embriagat
per la marinada,
salta enjogassat
d’una a altra onada…
…
Mes l’hora ha sonat,
va a apuntar l’albada,
i el Cavall Bernat,
d’una galopada,
torna a Montserrat
encara acotxat
sota la boirada.
*
Apel·les Mestres.
*
