*

dibuix de SIOC ( Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya ).
*

*

*

Canta, canta, rossinyol,
fes ben curta la volada.
Branca fina de llorer
et serà vall i cabana.
Canta, rossinyol,
ocell,
que l'estrella és alta.
.
Ai, que és alta, rossinyol,
l'estrella de plata!
L'han encesa tants de vents
i ha fugit de tantes albes!
Canta, rossinyol,
ocell,
que l'estrella és alta.
.
Qui seguí son pas esquiu?
¿Qui la fon, quan la rosada
posa llàgrimes d'infant
a les flors més amagades?
Canta, rossinyol,
ocell,
que l'estrella és alta.
.
L'alba clara fon l'estel,
i trenquen sos dits de fada,
pels camins, el fil d'argent
que paraven les aranyes.
Canta, rossinyol,
ocell,
que l'estrella és alta.
.
De tan alta ja no es veu.
Ai, que tot sospira i calla!
El xiprer, vora el llorer,
es bressa com una palma.
Canta, rossinyol,
ocell,
que l'estrella és alta.
.
Però el cant del rossinyol
és el diamant de l'alba.
És roent com un estel
i trèmul com una flama.
Canta, rossinyol,
ocell:
en el teu bec gira, ara,
molí de vent del desig,
una estrelleta de plata.
*
Tomàs Garcés.