El Somni Meravellós de Xuang Tsé i la Nena Catalana ( Mario Satz ).

*

*

*

Maculinea arion ( foto Jeremy Thomas ).

Hi ha encara, dins dels noms, certes virtuts adàniques, primigènies, que tant satisfàn al nen que assaja el seu primer domini sobre la natura com al poeta que sent de bell antic en fer esment del crepuscle, una festa tardana de sols sota les parpelles.

De costat a les taxonomies cultes, mig gregues mig llatines, el poble anomena allò que fa seu amb gràcia exacta.

Com aquestes papallones delicioses que hom diu “nenes catalanes”, Lysandra coridon, L. bellargus o L philippi per als entomòlegs, exactes i subtils, dons són força semblants a l’ull desprevingut i tan sols es distingeixen per una taqueta o un matís concret per a l’escrutador.

Té l’anvers de les ales de color blau platejat, amb punts marginals negres entre les venes. El revers sol ésser gris clar, amb punts foscos i de color lacre, lacre encès.

La seva eruga és atesa per les formigues.

*

“Aquesta espècie - anota Whalley a propòsit d’una parenta propera de la nena catalana, la Maculinea arion - té un destacable cicle biològic i la seva dependència de certes espècies de formigues ( Myrmica ), en combinació amb els canvis climàtics són els factors principals de la seva extinció en alguns llocs. Els ous són dipositats per la famella sobre la farigola ( Thymus ),de la que s’alimenten les erugues les seves primeres setmanes de vida. Després, deixen d’alimentar-se i inicien un bagabundeig fins a ésser descobertes per les formigues, atretes per l’olor de les secrecions ensucrades que emanen. Posteriorment les formigues transporten a les erugues a l’interior dels seus formiguers, on són peixades amb llet fins que es deslleten passant a menjar larves de formiga. Dins el formiguer, hivernen fins a la primavera, quan comencen la metamorfosi que les converteix en l’hermós exemplar adult que podem veure”.
*

*
( Lysandra bellargus, la "nena catalana".
fotos Simon Coombes).

*

Perqué precissament la nena catalana, i perqué aquesta societat secreta amb les formigues, que desorienta tot parentiu?

*

Aquí és on apareix Xuang Tsé, el filòsof somniador.

Conten els seus deixebles que un bon dia el mestre es va quedar adormit, i va somniar que era una papallona.

En despertar, no sabia si era la papallona qui havia somniat en ell, o si era ell qui somniava en la papallona.

*

¿Tant insubstancial és, dins els meandres del códic genètic, dins els laberints onírics, el pas d’espècie a espècie, de gènere a gènere?

La nena catalana que va donar el seu nom a la papallona, pot haver estat, realment, una nina d’ulls blau-gris?

En qualsevol cas, algú va assimilar la dansa, la gràcia, la inasibilitat de certes criatures humanes sota el miracle d’aquest confetti celest que les tardes de temps serè escampen per sobre els cims de les muntanyes habillades de farigola.

*

Perquè el vell filòsof xinès amava el dubte d’aquell somni, el va convertir en paradigma del seu relativisme vital.

Finalment, ¿què importa el rol de l’espècie, què importa l’individu davant el flux continu de la vida?

Què importa que una formiga alleti a una papallona?

*

Potser que a la vora d’unes pomeres, sobre la terra eixuta, entre pètals d’adormits cascalls, una Lysandra infant reconeixi devant un formiguer concret una existència anterior al seu primer vol.

I, fixeu-vos-hi bé:

Mai sabrá si era somniant o si era desperta!
*

Mario Satz.

*

dins: “El Arte de la Naturaleza”.

Monografias de INTEGRAL, nº 8.

Oasis S. L., Barcelona, 1988.

*

traducció, miquel del turó.

*


*
( Lysandra sp. ) foto Manel Soria.

*

servido por miquelturo 4 comentarios compártelo