D’una flor, 8. Anemone ( Rita Schnitzer ).

*
*
Anemone nemorosa. (buixol - rosella boscana ).fotos Anthos.

*

Els antics grecs associaven l’anemone

amb una llegenda sobre Cloris, deesa de les flors,

anomenada Flora pels romans.

La deesa era casada amb Céfir, déu del vent de ponent,

dons era ell qui escampava les llavors de les flors.

Però Cèfir, ai làs!, es va enamorar de la nimfa Anemone,

que pertanyia a la cort de la deesa.

Cloris, engelosida de la preciosa nimfa, l’expulsa de la cort,

i l’afligit Céfir va pregar a la deesa de l’amor Afrodita

que la convertís en una flor.

I aixì ho va fer.

Cloris va acceptar gustosament la nova aparença de la seva rival,

fins i tot va arribar a unir-se a ella amb llaços d’afecte per sempre…

En canvi, Céfir va quedar ben decebut,

ja que l’Anemone floreixia només un cop a l’any,

i aviat es va cansar d’esperar.

Va decidir abandonar-la; i savent que Bóreas,

déu del vent del nord, la desitjava, li cedeix.

Anemone no va correspondre a l’amor de Bóreas,

i llavors aquest molt emprenyat va bufar i bufar

amb totes les seves forces sobre la fràgil flor

fins que li va arrencar tots els pètals.

*

Així és com ens explica la llegenda que les delicades flors

perdin ses fulles i es marceixin ràpidament, així que ensumen

que el vent del nord torna a ensenyorir-se de l’èter…

*

Simbolitza l’abandonament, la gelosia, la decepció amorosa.

*

Rita Schnitzer, a “Leyendas y Mitos de las Flores”

Edicions Elfos, Barcelona, 1984.

*

traducció, miquel del turó.

*

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo