D’una flor, 6. Rosella ( Rita Schnitzer ).
*
*
*
Grècia i la seva mitologia guarnien la figura de la nit amb una garlanda de flors d’adormidera, la flor d’on s’obté l’opi.
Morfeu, déu del somni, era representat portant aquesta flor.
La rosella, germana de l’adormidera, troba el seu significat més universal al mite de Démeter i Persèfone ( Ceres i Proserpina a la mitologia romana ).
Démeter, deesa de la terra i la fertilitat, s’associava als camps de cereals,
l’hàbitat per excelència on floreix la radiant rosella.
La figura de Démeter porta gairebé sempre espigues i roselles a les mans.
*
La llegenda explica que Perséfone, filla de Zeus i Démeter,
era en un prat collint roselles.
Tot d’un cop, es va obrir la terra, i Hades,
déu del món subterrani va sortir de la tenebra i la va segrestar per a desposar-la. Démeter, ignorant del destí de la seva filla, va recórrer el món sencer tot cercant-la, i va prohibir a la terra donar fruits fins a trobar-la.
Davant aquesta amenaça, Zeus va intervenir, disposant que Perséfone passès sis mesos cada any a l’inframón de Hades i sis mesos a la terra.
És per això que la terra dorm mentre Perséfone és absent, i desperta amb el seu retorn, coincident amb l’arribada de la primavera.
El seu color vermell és símbol de la resurrecció.
Simbolitza el somni, la fertilitat i la resurrecció, i era considerada com una de les flors més importants a totes les cultures antigues.
*
Rita Schnitzer, a “Leyendas y Mitos de las Flores”
Edicions Elfos, Barcelona, 1984.
*
traducció, miquel del turó.
*
