1882. El pastor d’Aiguafreda ( Maria de Bell-lloc )
*
.
*
Diu que dalt de la muntanya hi ha una font d’aigua molt fresca on cada dia anava a beure un pastor amb el seu ramat. Una vegada, a aquest pastor el van desterrar a les illes de Mallorca i ell, cremat, no va voler que ningú més gaudís d’aquella font tan fresca i regalada i va esbullar-la.
Quan va ésser a Mallorca arribà a un poble on estaven desesperats perquè una font d’una aigua molt fresca i regalada que fins llavors havien tingut, tot d’un plegat se’ls havia assecat i els havia deixat en la misèria. El pastor preguntà des de quan era, i comprengué que era a causa de la font que ell havia esbudellat.
Llavors els digué que si li aconseguien el perdó els hi faria tornar l’aigua.
Li aconseguiren, ell tornà a Aiguafreda, aparià la font i els de Mallorca tornaren a tenir aigua.
*
Maria de Bell-lloc
*
dins “Costums i Tradicions del Vallès”
Granollers, 1882.
*
reproduit a “Llegendes de Sant Miquel del Fai”
Eds. del Brau, girona, 1993.
*
