*

*
09.05.006, 17:35. Viola bubanii.
pensaments del montseny...pensaments que dibuixen, es clar.
fotos miquel del turó.

*

Segons el dir del poble, la violeta és el simbol de la primavera.

A l’edat Mitja, al sud d’Alemania, hi havia el costum de lligar a un màstil la primera violeta trobada, i es feia ball al seu voltant com a cerimònia de benvinguda a la primavera.

Aquests versos, que són una invitació a l’humilitat,

“sigues com la violeta,

modesta entre l’herbei, estricta, pura,

i no com la rosa,

que llueix patxoca amb ufania…”

i són la modestia i l’honestedat expressats per sant Bernat. Ell anomenava a aquesta flor

“violeta de l’humilitat”.

*

Quan Napoleó va ser desterrat a l’Illa d’Elba, va prometre als seus seguidors que tornaria amb les violetes la propera primavera. A partir de llavors la violeta era l’emblema dels bonapartistes, i la contrassenya dels que volien el seu retorn. S’en feien rams i garlandes, i es van fer accessoris de tota mena amb violetes.

Fins i tot es va fer “popular” el brindis

“pour notre captain Violette

et son rètour le printemps!”

el primer de març, Napoleó va retornar, tot i que la seva fugaç aparició tant sols va durar cinc dies. Les dones el saludàven amb violetes entre els cabells i a les mans.

Quan va morir, dins una caixeta daurada que tenia penjant al pit, van trobar dues violetes seques. Es deia que eren agafades del sepulcre de Josefina, just després de Waterloo.

*

traducció: miquel del turó.

*

Rita Schnitzer,

dins:

“Leyendas y Mitos de las Flores”

Eds. Elfos, Barcelona, 1984.