*
.

*

La bella Iris era filla de Taumas i d’Electra, i era germana de les Arpíes, alades deitats de vol ràpid. Era missatgera dels deus; tant sols, però, de les bones noticies.

Com tot sovint li calia viatjar des de la mansió dels Deus a la terra i als mars, Hera ( la Juno dels romans ) la va convertir en l’arc-iris, pont entre la terra i el cel.

*

La flor que porta el seu nom inclou tot un seguit d’espècies diferents, de colors lluents i variats molt semblants als de l’Arc de St. Martí-Iris, fins al punt que hom diria que els hi hagi manllevat!

*

Hi ha qui diu que els grecs tant sols permetien recollir-la a les persones castes, i encare només amb motiu de màgiques cerimonies.

*

El senzill Iris groc, o lliri d’aigua, és conegut com l’emblema de les cases reials franceses, i com llur símbol nacional. Al segle VI, Clodoveu, rei dels francs, és qui associa aquesta flor a la seva terra. El seu exèrcit es veié atrapat pels gots quan es trobaven amb el pas barrat pel Rin.

Clodoveu observà unes flors grogues que sortien de l’aigua, s’adonà que l’aigua no podia ser gaire fonda, i fa creuar el riu als seus homes. Emboscats a l’altre riba, vencèren els seus enemics. I des d’aquell precís moment, el rei va adoptar aquella flor com a emblema propi. I qui li va donar el nom de “flor de lys” va ser un descendent seu, en rei Ferràn VII.

La representació estilitzada de l’emblema de tres pètals es troba sovint a l’heràldica,

i s’ha utilitzat en nombroses obres artístiques.

En simbologia, té el sentit del missatge, les bones notícies.

*

Rita Schnitzer

dins: “Leyendas y Mitos de las Flores”.

Edicions Elfos, Barcelona, 1984.

*

Traducció lliure, atrezzo

i digitalització ditera

:

miquel del turó.

*