perqués...

*
( foto Raúl, d'Imagina.)
tants perqués, un sobre l'altre, cercles infinits avançant impetuosos, obrint-se camí en el buit i colpint-se mutuament...
tant sols som borrons de branca baixa, fuetats pel torb en la tempesta, colgats de neu dins l'hivern, creixent cercant la llum a ran de terra, si ets amunt no et cal pujar
i, a voltes, sentim tot de cop que hem estat enduts per qualsevol ona de vent un xic - només - més forta, i ja tant sols ens savem veure caient i voltant dintre aquest estrany mar, sense repòs...
cada segon pot dur la nova onada, redera cada faig trobar un negre pou, o el balcó obert al recó de cel més lluminós!
hi ha moments que et sé. potser hagi estat mirant la flama dels tions, guspires lleugeres pujant, amunt, constants, indefinibles, qui sap si perdut el mirar enllà del vidre, gris sobre blanc, ploure sobre plorat
moments que no tenen temps. sé i vull saver que hi ha hagut dies en que t'he sentit. si em demanessis el com, no t'ho sabria dir; et parlaria de pa ros i de gavines, de la cendra i el caliu, del sol i de la pluja...
crec que et sento allà on els mots ja no em serveixen.
"silenci" només és un mot. i a voltes, quan un gran crit sortiria de dins, fort i bategant, tan sols un deix de plor, gemec, em surt dels llavis.
por de no arribar.
por de passar-hi de llarg, por de no saver ser-hi,
por de no haver sigut.
por de sentir-me
com un llum en una llarga recta, a la nit, un petit punt de llum que creix, avançant acostant-se directe, esdevenint claror enlluernadora just en l'instant precís en que és allà a tocar, sòlid i palpable... un segon abans de tornar a deixar-nos envoltats en la foscor, dins un AUTO que no duu volant, ni frens, potser ni tant sols més finestres...
moguts pel llum, cercant camí dins la foscor...
*
miquel, 25.02.1987.

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo