L’Ós bru del Pirineu ( lo pi negre - DEPANA ).
*
Ursus Arctos - Os ròi - Ours brun - Oso pardo - Brown bear
*
L’ós és part del Pirineu, com els rius, els boscos i les congestes. Hi ha estat sempre.
Gaudeix de la seva presència.
***
HISTÒRIA D’UN EXTERMINI
La història de l’ós del Pirineu és la d’un extermini. A principis del segle XX hi vivien entre 150 i 200 óssos. Al 1950 només quedaven 75 exemplars. La raó d’aquesta davallada va ser la persecució implacable per part de l’home.
A principis dels anys 90, quan tant sols sobrevivien 5 exemplars, les administracions espanyola, francesa, catalana, aragonesa i navarresa van realitzar un projecte LIFE, on es van reintroduir 3 exemplars. L’any 2006 es van alliberar 5 exemplars més.
Aquestes reintroduccions van ser una mesura indispensable per evitar la seva desaparició definitiva. La Unió Europea considera l’ós bru com a “espècie d’interès comunitari prioritària”.
L’origen dels óssos reintroduits és Eslovènia, ja que genèticament són quasi idèntics als autòctons del Pirineu.
*
L’ÓS BRU A EUROPA
Al sud d’Europa l’ós es troba en perill d’extinció ( a Grècia, uns 100 exemplars, al Cantàbric, 130, als Abruzzos italians, 60, als Alps italians, 20, i al Pirineu, 20 ex. ); en canvi a l’Europa oriental existeixen bones poblacions d’ós bru que permeten gestionar la seva caça:
Eslovènia ( 500 exemplars ), Croàcia ( 500 ex. ), Romania ( 6.000 ex. ), Bulgària ( 750 ex. ), Rússia europea ( 30.000 ex. ), etc. També al nord d’Europa hi ha bones poblacions: Suècia ( 1.000 ex. ), Noruega ( 200 ex. ) i Finlàndia ( 500 ex. ).
.
SITUACIÓ ACTUAL AL PIRINEU
Actualment, la població ursina del Pirineu està formada per uns 20 exemplars, dividits en tres grups: 5 al Pirineu Occidental, 13 al Central i 2 a l’Oriental.
Els exemplars reintroduits s’han adaptat perfectament al seu nou hàbitat i han utilitzat per viure les mateixes àrees que havien fet servir els óssos autòctons pirinencs.
Aquesta excel·lent adaptació ha quedat demostrada per les set reproduccions verificades entre el 1997 i el 2004. També s’ha demostrat, com a mínim, un encreuament entre el descendent d’un exemplar reintroduit i un ós autòcton.
En aquests moments, el bon estat de conservació del Pirineu permet acollir una població d’ós bru viable a llarg termini. Els descendents dels exemplars reintroduits al Pirineu Central s’han expandit cap al Pirineu Occidental i Oriental, demostrant que hi ha connexió biològica entre els nuclis.
Les zones freqüentades pels plantígrads a Catalunya han estat la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i el nord del Pallars Jussà.
Donat el reduit nombre d’exemplars i la seva elevada consanguinitat, no s’ha de descartar portar a terme noves reintroduccions en el futur.
*
ELS RASTRES DE L’ÓS
L’ós és un animal extremadament tímid i solitari, que fuig de l’home quan l’intueix. Aquest fet i el seu comportament nocturn, fan que sigui molt difícil de veure. El que sí que podem trobar són els seus rastres.
LES PETJADES:
Les podem observar a qualsevol lloc, des del fons de vall fins a les altes muntanyes. Les seves àrees preferides són els boscos d’avet, faig i roure, d’entre 1.300 i 1.800 metres d’alçada. Sobre la neu i el fang és on són més fàcils de veure.
ELS EXCREMENTS ( femtes ):
Són força grossos i varien al llarg de l’any en funció de la seva alimentació. A la primavera menja herbes tendres. A l’estiu fruits del bosc: gerds, mores, nabius, etc. A la tardor tubercles, fages, glans i castanyes ( …i a l’hivern, dorm!).
També s’alimenta d’insectes, carronyes i, ocasionalment, pot alimentar-se de bestiar domèstic.
LES ESGARRAPADES:
Són un signe de comunicació entre els óssos.
*
L’ÓS I L’HOME
RAMADERIA
Cal compatibilitzar la presència de l’ós i la ramaderia de muntanya. Els tancats elèctrics i els gossos d’atura són molt eficaços a l’hora de minimitzar les baixes produïdes pels plantígrads. Els danys causats pels óssos han de ser compensats de manera ràpida i eficaç. Podem utilitzar la presència de l’ós bru per ajudar la ramaderia i recuperar la figura del pastor.
ECOTURISME
Les zones properes on viu l’ós utilitzen la imatge del plantígrad amb gran èxit per atraure visitants:
· Serralada Cantàbrica: Hi viuen 130 óssos que són un símbol nacional. L’ós és un reclam de natura ben conservada i s’han creat moltes infraestructures turístiques amb motiu del plantígrad: la Casa del Oso ( Proaza i Teverga ), los Valles del Oso, la Senda del Oso, etc. El Parc Natural de Samiedo ha adquirit fama internacional a banda d’augmentar molt els visitants.
· El Parc Natural d’Adamello ( Brenta ), als Alps italians, ha vist augmentar un 60% els visitants del Parc després de la reintroducció de 9 óssos entre el 1999 i el 2002.
· El Parc Nacional dels Abruzzo, prop de Roma, on viuen uns 60 óssos, s’ha convertit en una de les zones més visitades i riques d’Itàlia. L’ós és el símbol del Parc.
· Al Pirineu francés, l’Associació ADET Pays de l’Ours promou el desenvolupament sostenible del Pirineu i valora les activitats respectuoses amb el medi. Utilitza la imatge de l’ós per valoritzar la zona i els productes que s’hi elaboren. Agrupa més de 150 professionals: allotjaments, artesans, pastors, etc.
CAÇA
La caça responsable i ben gestionada és perfectament compatible amb la presència de l’ós. S’han d’evitar batudes amb gossos a les zones on es detecta una femella amb cries.
*
d’un fulletó editat per
DEPANA
Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural
*
|
||||||||
|
© DEPANA - Sant Salvador 97, 08024 BCN
Tel. 932 104 679 - Fax 932 850 426 - info@depana.org |
