1910. L'espectre de Brocken als Pireneus Orientals, 2 ( O. Mengel ).

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*
fotos miquel del turó.

*

*

*

*
fotos: Gerard Labat.

( si no heu llegit la primera part, feu clic aquí ).

*

Llegiu:

*

-“Vaig sortir del xalet dels Cortalets cap a les dugues de la tarda del dia 20 d’Agost de 1907 - m’escrigué nostre intrèpid consoci Laurent Durand - ab l’objecte de passar el glacier ab nostre grupo, format de nou persones, de les que tres eren senyores, a fi d’intentar l’ascensió de la Pica per la Bretxa Durier. En el glacier la temperatura era molt freda, y quan arribàvem al peu de la xemeneia, vam ser sorpresos per una forta ventada del SO., molt violenta y freda, que escampava y portava les boires per sobre y per sota nostre ab vertiginosa velocitat. El gran mantell de boires era, no obstant, a l’obertura de la Bretxa Durier. El sol era pàlid, encobert pels núvols, que de tant en tant se destriaven deixant caure una lleugera pluja fina y glaçada.

A l’arribar a la Pica eren les cinc i mitja. Sols se destacava ·l cim per sobre la boirada: res a sos peus se veia. L’ombra de la Pica era projectada sobre la cortina de núvols que·s trobaven a sota, a una distancia d’uns 200 m. aproximadament.

Posats sobre la barraca y al cim de la carena, nosaltres varem adonar-nos de les projeccions enormes de nostres figures. La projecció d’aquestes ombres tenia una alçada de més de 20 m., era relativament nèta y de contorns suaus y colorejats; y, a causa de les ratxes de pluja, apareixien enquadrades dins un arc de St.M.

Nosaltres vam divertir-nos per una estona gesticulant i movent-nos ridícolament. Els qui·s trobaven presents se varen interessar força per aquesta sessió d’ombres de nou genre".

*

Heus-aquí com els rossellonesos tracten lo sobrenatural: ells s’hi diverteixen!

Y mentrestant, estimats consocis, amics llegidors que alguns tocs d’artritisme, o la peresa, mantenen a l’ombra captivadora y pèrfida de nostres gegantins platans,

¿voleu conèixer la recepta de l’espectre del Brocken?

Si heu tingut el coratge de seguir-me fins aquí, jo us la donaré a tall de remerciament.

*

Es de nit, y la boira envolta la vostra casa de camp. Vostres convidats vos ofereixen una vegada més, al voltant d’una taula ben il·luminada, llurs proeses sens igual. Truquen

( un que està en l’intringulis de la cosa ): aneu a obrir, y bruscament se redreça enfront vostre, com sortint del fons que amaga la boira, una forma de dimensions fantàstiques, una ombra voltada de corones y aurioles blanquinoses.

-“Es Sant Hubert que ve a presidir nostres festins”, - diran els místics.

-“No - respondran els forts: - es l’ombra de la boira, es l’espectre del Brocken”.

Y ells tindran raó.

*

¿Voleu també, oferir a vostres infants o a vostres amics l’espectacle màgic dels

anells colorejats?

Preneu un troç de vidre, empolveulo amb una polç de grans petits i tant iguals com sia possible ( de fècula o, millor, pols de licopodi ) * (3) , interposau-lo a braç extès, entre vostre ull y el sol * (4) o altre objecte lluminós, y podreu contemplar a vostre gust el fenomen de les corones.

______________________________________________________________________

* (3)………………. millor que millor, amb talc.

______________________________________________________________________

* (4) …i sempre que sigui molt baix sobre l’horitzó,

just a la sortida o la posta, i MAI amb el sol alt!

____________________________________________________________________________________

Ell es tant més bell com més baix sia ·l sol sobre l’horitzó; ell surt millor si part del sol es amagat per l’angle d’un mur o les branques d’un arbre. Si mireu el sol per reflexió, això es, colocant-vos entre ell y el vidre que us fa de mirall, obtindreu, si les cares del vidre son ben planes, una magnífica reproducció de l’auriola que vam contemplar a la Torra de la Massana. La pols fa de boira. L’unic inconvenient es que vostra sombra sobre la placa ( l’espectre de Brocken ), molt grossa en relació a l’auriola, la tapa en part. Ab l’imaginació, tal com ho fan inconscientment els observadors de l’espectre del Brocken, poseu la vostra ombra, que es a 60 cm. de vosaltres, sobre ·l mateix pla que l’imatge del sol, que es a línfinit: allavors li atribuireu dimensions fantàstiques, dimensions de 20 m., com féu nostre amic Durand.

Mentrestant teniu ja·l secret de l’espectre del Brocken:

coneixeu ja la seva subjectivitat.

*

O. Mengel.

*

reproduit al “Butlletí” del Centre Excursionista de Catalunya,

nº 185, Barcelona, juny 1910.

*

servido por miquelturo 1 comentario compártelo