Les Rondalles Meravelloses i la Narració ( Àngels Missé ).

*

Les rondalles són aquests tipus de narracions llegendàries, fantàstiques, mitològiques, plenes d'elements ( reals o no ) i destinades a ser explicades especialment per a l'entreteniment dels infants que han fet un cercle o una rotllana.
Però, a més d'entretenir, tenen la missió de divertir i, a la vegada, de fer conèixer una sèrie de sabers, de tradicions, de maneres de ser i pensar pròpies de la gent de cada terra. És a dir, tenen la intenció de transmetre d'alguna manera les arrels profundes de la cultura i les creences de cada poble.
Per tot això, aquest procés de transmissió oral ha de ser molt precís, i ha de complir tot una sèrie de requisits. Ara bé, la transmissió oral no és l'única forma exclusiva per a fer conèixer les rondalles.
Si comunicar és reconèixer l'existència de l'altre, també és posar quelcom en comú, amb la intenció d'establir-hi un intercanvi.
La relació narrador/públic implica l'establiment d'un corrent de simpatia més intensa que la que es produeix entre un text escrit i el lector.
I com sorgeix, això?
Un bon narrador interpreta i vivencia intensament allò que explica, establint així una relació directa amb qui l'està escoltant, i fent que aquest - qui l'escolta - participi i es traslladi a dins de l'escena explicada gràcies a la imaginació que el narrador té el poder de suscitar i a la predisposició de l'oient, de lliurar-s'hi i de seguir la ficció que el narrador conta.
**

En termes generals, podríem dir que un bon narrador s'ha de preparar bé i ha d'assimilar tot el significat d'allò que vol narrar; i també, ha d'haver vibrat individualment avans, si vol arribar a crear una atmosfera especial en el moment de la transmissió. És a dir, tota narració ha de tenir un significat per a qui l'explica.
Gianni Rodari diu:
"Les paraules d'un conte tenen un sentit, un pes, un gruix inigualable; perque han estat fixades, una per una, en un procés de creació col·lectiu, únic al món per la seva durada i complexitat".
*
Així, doncs, un conte té unes peces fixes - que són aquelles parts que no poden canviar mai - però també hi juga una part molt important la imaginació del narrador, la transmissió que ell en fa i la memòria de les imatges que ell en té de les altres vegades que l'ha llegit o l'ha sentit explicar.
Endinsant-nos més concretament en el conte de fades, veurem per què és tant important l'aspecte comunicatiu.
*
Per a Malinowski, "un conte de fades forma part del significat i de la funció de la vida d'un poble".
*
Tot i que els contes de fades estan basats en èpoques llunyanes de la vida d'un poble, hi ha l'interès de transmetre idees i solucions als problemes més íntims de l'existència humana de qualsevol racó del món.

*

Podríem considerar aquests contes com a restes verbals de cultures molt reculades en el temps, els quals s'utilitzaven per a fer comprendre als joves, de forma velada, que tot aquell qui vulgui arribar a la maduresa ha de passar per una sèrie de proves, per tal de demostrar als altres, i a ell mateix, que ja és digne de ser admès en aquells actes, cerimònies i misteris als quals abans no tenia accés.
De fet, les proves de què ens parlen els contes, i que fan que l´individu deixi de ser un jove per passar a ser un adult, foren, en el seu temps, una pràctica molt comuna en les cultures primitives. Encara avui tenim referència directa de l'existència de tribus en estat molt primitiu on es practiquen rituals determinats per a "instruir" llurs joves. I molts d'aquests rituals van acompanyats de la narració de contes "secrets" que s'expliquen en el moment que precedeix la cerimònia iniciàtica.
El conte de fades seria un mitjà indirecte per fer saber als joves, tant d'una manera conscient com inconscient, la importància que té per a ell d'esforçar-se en el seu creixement per tal d'assolir la maduresa adulta. I els missatges que aquests duen es dirigeixen a tots els nivells de la personalitat humana, i capten l'atenció tant dels adults com dels infants.
Però, allò més important és que aquests contes de "fantasia" presenten, d'una manera senzilla i entenedora per a l'infant, totes les dificultats fonamentals de l'home: la lluita per ser un mateix, la superació de l'etapa infantil que lliga l'adolescent amb els pares, la mort, les rivalitats fraternes, etc.
També els personatges més freqüents de què es nodreixen els contes meravellosos ( dimonis, gegants, reines, prínceps, bèsties, fades, bruixes... ) i les capacitats imaginatives i creatives dels herois per a sortir de l'embolic, faciliten la identificació dels individus, oferint-los possibles models d'actuació en llur vida quotidiana.
*
Però, per què s'estableix una comunicació tan viva entre narrador i públic, entre el text i el lector?
És ben clar: un conte de fades és com una obra d'art i, com a tal, té el poder de produir emoció i/o captivar qui l'escolta o llegeix.
Cada obra d'art motiva les persones d'una manera diferent, segons sigui la situació personal de cadascú i segons les característiques individuals.
*
Bruno Bettelheim diu:
"Les associacions conscients i inconscients que evoquen els contes de fades, dins l'esperit de qui les escolta, depenen de les preocupacions personals i del seu món referencial".
I també hi afegeix:
"La importància que pot tenir un conte per a un infant depèn del seu nivell de desenvolupament psicològic i dels problemes que en aquell moment està sofrint".
*
Val a dir que un conte de fades no tindria aquesta força motivadora, capaç de crear un fort impacte psicològic, si no fos una vertadera obra d'art; i no tan sols ho és pels processos psicològics que desencadena, sinó perquè el conte també ofereix una gran qualitat narrativa i literària a la vegada.
*
Una de les maneres perquè el conte faci impressió, i aporti el màxim de significació simbòlica, és explicar-lo en veu alta.
Això vol dir poder transmetre i comunicar tot el que el conte ens dóna, a més a més de la col·laboració personal del narrador. Per això, és imprescindible que el narrador visqui aquesta transferència amb plaer i goig.
Del plaer i de l'entusiasme que puguin suscitar aquestes històries, per part del narrador, en vindrà després l'interès de l'infant per a la literatura escrita.
*
Àngels Missé.

foto miquel del turó.
*
...al catàleg de l'exposició "Contes de Fades".
Fundació Caixa de Pensions, Barcelona, 1985.
*

Imatges del bloc de Mundo Mágico.

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo