Romanço d’en Joan Sala àlias Serrallonga, amb motiu de celebrar-se els quatre-cents anys del seu baptisme a la parròquia de Sant Martí de Viladrau
( Jaume Arnella ).
benvinguts els del voltant,
vull cantar-vos un romanço
si em permeteu un instant.
*
Un romanço fet d’encàrrec
i que avui estrenaré,
cantant la vida i miracles
d’un afamat bandoler.
*
Tot seguit us el presento:
Joan Sala i Ferrer,,
de sobrenom Serrallonga,
i aquí a Viladrau nasqué.
*
Que va néixer a La Sala,
no massa lluny d’aquí on som,
al mig d’una vall frondosa
i a sota Sant Segimon.
*
Encara ara es pot veure,
en el que és casa pairal,
un baluard de defensa,
una torre medieval.
*
Sobre un turonet s’aixeca
per dominar millor el pas;
dues rieres hi passen
que s’ajunten sota el mas.
*
Aquí caic, aquí m’aixeco,
va anar creixent el xicot;
ja tenia el seu caràcter
i era dels del morro fort.
*
A l’Hostal de ca la Rita
va armar-ne un gran batibull,
li va donar una pallissa
al Miquel de can Barfull.
*
Que havia dubtat, en públic,
de l’honor i integritat
d’una germana d’en Sala:
va quedar ben escaldat.
*
I també amb els d´Espinzella
tingué algun afer galdós,
sembla que era de faldilles,
tot plegat va tocar el dos.
*
Es casà amb una pubilla
i ell esdevingué el pubill,
va anar a viure a casa d’ella,
és així de clar i senzill.
*
Ella es deia Margarida,
Serrallonga de cognom;
ell d’aquí el nom prenia
amb que el conegué tothom.
*
Diuen que al mas Serrallonga
no faltava mai de res,
vianda, mobles i eines
de l’ofici de pagès.
*
I bestiar de tota mena:
de llana, cabrum, boví,
i bèstia de bast i albarda,
roba de llana i de lli.
*
Els seus germans, un bon dia,
una mula van robar,
que era de sa pròpia mare,
i ell prou que els la va comprar.
*
També hi hagué un robatori
d’unes capes de pastor,
el cas és que ell les tenia
amagades a un racó.
*
Miquel Barfull ve saber-ho
i ho va anar a explicar al veguer;
va sortir tota una colla
per a fer-lo presoner.
*
Tres o quatre trets li tiren,
no el van ferir, tingué sort;
però dels trets que ell els tornava,
Miquel Barfull caigué mort.
*
A partir d’aquesta feta
cap altra opció no tingué,
es va dar a la mala vida,
ofici de bandoler.
*
Però quin era aquest ofici?
Eren gent de bé o de mal?
Eren lluitadors del poble
o lladres de camí ral?
*
Que en aquesta terra nostra,
ja estem força acostumats
que als defensors de la terra
se’ls mostri com a malvats.
*
Però no volguem córrer massa
ni exaltar-nos, com hi ha món,
que no cal posar etiquetes
a productes que no ho són.
*
Repassem la nostra història,
si és que es pot dir repassar,
perquè és la història veïna
la que ens han fet empassar.
*
Diu que hi havia dos bandos
amb fortes lluites entre ells,
als uns els deien els
i als altres els cadells.
*
Hi ha historiadors que diuen,
sense treure’n l’entrellat,
que els
i els
*
Els nobles se les tenien
però el poble hi prengué part,
amb bandositats antigues
de tradició familiar.
*
Entre ells es barallaven,
com abans prou ja s’ha dit,
però a vegades junts lluitaven
contra el gobern de Madrid.
*
I cridant:
I que mori el mal gobern!”
que aquest era el crit dels nyerros
contra l’enemic extern.
*
El mateix crit que ajuntava
a Barcelona, pel juny,
els segadors en revolta,
alçant-se amb la falç al puny.
*
Aquell dia, que era Corpus,
va ser un dia clamorós,
Corpus de Sang que iniciava
la guerra dels Segadors.
*
Però això ja més tard passava,
no volguem perdre els papers,
ja era mort en Serrallonga,
això fou sis anys després.
*
Així doncs, en Serrallonga
era nyerro i bandoler,
en vida ja fou un mite,
després, encara cresqué.
*
Davant d’una gran quadrilla
seguit del Fadrí de Sau,
l’Espinzella, i l’Estrany,
lo Clavell de Viladrau.
*
Els bandolers ja tenien
el terreny ben repartit:
a muntanya en Serrallonga,
i al Vallès els Margarit.
*
I encara, quan s’ajuntaven
per fer accions, de tant en tant,
era sempre en Serrallonga
qui duia la veu cantant.
*
El poble molt l’admirava
perquè era tant perseguit
per les forces centralistes
i pel gobern de Madrid.
*
Sacerdots i propietaris,
tant pagesos com senyors,
gent del camp i de ciutat,
tots li eren valedors.
*
Sempre li proporcionaven
tot d’armes i municions,
i franc i lleial hostatge,
en totes les ocasions.
*
La justícia el perseguia,
implacable, en tot moment,
pel broc gros, no s’hi mirava,
sols que servís d’escarment.
*
Les cases de Serrallonga,
de Querosa, Cominal
i Busquets, foren cremades
per la justícia reial.
*
I les terres desolades,
tallats els arbres fruiters,
així eren les represàlies
contra tots els bandolers.
*
Proclamaren uns grans càstigs,
tot per ordre del Virrei,
per qui encobrís algun lladre
algun fora de la llei.
*
El que és portes i finestres
li anaven a arrencar,
amb pena d’una gran multa
si les tornava a posar.
*
Nomenaven comissaris
als més rics de cada lloc
que havien de perseguir-lo,
sens queixar-se, molt ni poc.
*
Sol va quedar en Serrallonga,
quan l’amic o el valedor
li va anar girant l’esquena
per cansament o temor.
*
Més d’un cop va fugir a França
quan es veia ja atrapat,
però d’estar quiet no en sabia
i tornava al Principat.
*
Per acabar d’adobar-ho,
seguint els mals viaranys,
va apoderar-se, un bon dia,
d’una vídua de vint anys.
*
De nom Joana Macissa,
de Castelló, a l’Empordà.
Tres vegades li fugia
i les tres la va atrapar.
*
Amb ella, vestida d’home,
anant tot a mal borràs,
feien alguna sortida
ja com a lladres de pas.
*
Dormien a les barraques
de pastors i carboners,
fins i tot el pa robaven
quan no trobaven diners.
*
D’una manera o d’una altra,
tot toca a la seva fi:
un dia els dos foren presos,
que això ja es veia a venir.
*
Fou això a Santa Coloma
de Farners, i per Tots Sants,
sembla que va delatar-lo
un antic amic d’abans.
*
De primer declarà ella,
ho cantà tot, en rodó;
que li salvessin la vida,
com a sola condició.
*
I després en Serrallonga
va declarar igualment;
el virrei va desfogar-se
donant-li molt fort turment.
*
El van matar, esquarterant-lo,
a Barcelona ciutat,
al Portal de Sant Antoni
el seu cap fou exposat.
*
La seva mort fou sentida
per tota la població,
tal com ho testimonia
aquesta antiga cançó:
*
ploren de tristor,
perquè en Serrallonga
n’és a la presó, fararora,
n’és a la presó, fararó”.
*
*
Aquest romanço,
lletra i música de Jaume Arnella
i expressament encarregat per l’Ajuntament de Viladrau, va ser estrenat a la Plaça de la Vila
el 23 d’abril,
diada de Sant Jordi, de 1994.
*
Editat en forma de cartell per
l’Oficina d’Informació Viladrau - Montseny.
Impremta Daví, Vic, 1994.
*
