Dramàtica epidèmia d'isards ( Muntanyanet ).

Publicat per muntanyanet | 30 Abr, 2006

Qui més qui menys suposo que tindrà noticia de la gravíssima epidèmia que està afectant als isards pirinencs.

Sembla que tot va començar cap el 2001, quan es va trobar un isard a la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran amb uns símptomes que no coincidien amb cap dels coneguts d’aquesta espècie. En els mesos següents es capturaren fins a 7 isards amb els mateixos símptomes i el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona començà a estudiar els primers animals malalts. Es pensà en una possible intoxicació, però acurades anàlisi descarten qualsevol enverinament. El brot sembla aturar-se a l’estiu, però a començaments del 2002 es reprodueix el mateix episodi de mortaldat, però amb més gravetat i extensió. Continuen les recerques i finalment es detecta un virus del gènere Pestivirus com el causant de la malura. Es confirmen els pitjors temors, ja que els Pestivirus són uns virus molt complexos, d’enorme mutabilitat, facilitat de propagació i dificilíssim tractament i erradicacio, per no dir impossible. Comparant els censos del 2000 i 2002 es constata un descens del 30 % a tot el Pallars-Aran.

Al llarg del 2003 i 2004 no es reprodueix enlloc la malaltia i es pensa que es pot donar per superada, però a finals de desembre de 2004 apareix el primer isard amb una malaltia respiratòria i durant el febrer i març es produeix una mortaldat massiva d’isards per la mateixa malaltia respiratòria. Posteriors estudis confirmen la presència del pestivirus en els animals morts, el que posa de manifest l’existència d’un nou brot de la malaltia. El juny de 2005 es detecta el primer isard malalt al Cadí i durant l’estiu la mortaldat es molt alta. Es calcula que a l’Alt Urgell la mortaldat ha arribat al 86 %, al Cadí el 34 % i al Pirineu francès entre el 30 i el 75 %.Es decideix la suspensió absoluta de tots els permisos de caça.

En els darrers mesos del 2005 i aquest començament del 2006 la situació ha esdevingut catastròfica, trobant-se molt isards morts i malalts. S’espera a la primavera per refer els censos, però és tem una mortaldat d’entre el 50 % al 90 % segons les zones.

Des del Servei d’Ecopatologia continuen investigant la malaltia, però es tenen poques esperances, ja que és molt difícil controlar malalties víriques en animals salvatges, en poblacions tan grans i en el medi de muntanya. Es desconeix l’evolució i comportament futur del virus, però el problema ben aviat pot deixar de ser simplement sanitari, sinó de pura supervivència de l’espècie, degut al declivi catastròfic que s’està produint.

Esperem i desitgem que els isards puguin desenvolupar anticossos per superar aquest virus. Es una espècie forta i que ja ha superat altres epidèmies greus. Sense isards la muntanya estaria molt més buida i nosaltres mes sols. Qui no s’ha bocabadat amb els salts, jocs i curses dels isards a qualsevol vall, feixa o muntanya pirinenca? Seria molt trist quedar-nos sense isards a les muntanyes, una companyia sempre elegant i juganera. Les noticies són pessimistes, les esperances minven, però volem creure que l’isard podrà recuperar-se.

Diumenge passat em vaig topar un cabirol jove menjant a un prat prop de Gisclareny. Anava sol, semblava ple de vida i el vaig contemplar uns minuts, pensant que potser serà un dels darrers que pugui veure. Vaig restar entristit tot el dia.0

Muntanyanet.
*
Aquest article s'ha escrit el 30 Abril, 2006 12:32

servido por miquelturo 7 comentarios compártelo