Ara que l'octubre ens deixa.
.
1.
el sol ponent tenyeix la muntanya vestida de neu amb els seus màgics colors, i ens regala imatges impossibles a qualsevol altre lloc o moment...( febrer 2005, tot baixant del turó. )
2.
3.
la cua del turó, que va morir als 15 anys ( doncs, més o menys, com uns cent anys per a nosaltres...) amb la darrera lluna nova. Era un cadell abandonat, a la vora d'un contenidor d'escombraries. No li agradàven els pinyons, però era capaç de menjar-se mig fuet ella soleta! Li encantava estar a la taula de l'escriptori.
4.
narcissos a la UVI. Flors confiscades al turó, intent de furt frustrat, inconsciència i caprici destructiu que no aporta res a ningú ( cal dir que el floricida les va arrencar de la jardinera del costat de l'observatori, que se les va deixar prendre sense cap objecció, i que "ell creia que no feia res mal fet...") primavera 2005.
5.
flama del foc de sant joan de 2005, al turó. espai per a un ritual antic.
6.
7.
8.
9.
10.
6 a 10: postes de sol, turó, octubre de 2006.
11.
sortida de sol, turó, octubre de 2006.
12.
13.
14.
12 a 14: fulles de gerdera ( Rubus idaeus ), banyades per la llum dels primers raigs de sol del dia. acabant l'octubre de 2006 a la vora del cim del turó.
fotos miquel del turó.

















Mundo Mágico dijo
Quines imatges.... com sempre molt boniques
I la neu per anar a esquiar, la tindrem aviat? ;-)
Petonets des de la meva tornada,
Sònia
1 Noviembre 2006 | 07:57 AM