El Papir de l’Amor ( Mario Satz ).

Papirs a una finestra del turó, amb la Gaia del turó.
( fotos miquel del turó )

És mercès a la planta del papir, Cyperus papyrus, gairebé tot el que savem de la medicina egipcia ( per motius de secret professional, no escribien les receptes a les piràmides o monuments funeraris ), i naturalment el mateix mot paper, sense el que la memòria dels pobles seria menys nítida i transportable. Es sospita que en egipci papir volia dir “el reial”, “el noble”. Quan apareix enrotllat en l’escultura geroglífica simbolitza el coneixement, la saviesa. Pintat de verd, encarna el màgic espectre sostingut per les deeses. En veure’l crèixer al delta del Nil, els sacerdots extreien de la seva bella capsada el sentit elevat de les seves cosmogonies.Encare avui, si la volem tenir com a planta d’interior , amb la deguda humitat d’un estany o un petit riu per llar i companyia, ens cal recòrrer a la inversió i trasmudar la seva capçada en arrel per tal que es reprodueixi; detall coïncident amb la més antiga de les lleis hermètiques formulades per Hermes Trimegist: “El que és a dalt és a baix, i el que és a baix és a dalt, per què s’acompleixi la llei d’una sola cosa”.
Emblema de la joia, té una més gran relació amb el femení que amb el masculí. Abe, el mot que l’anomena, té la mateixa arrel que Heba, “amagar”, “amagar-se”, que més tard va passar a l’hebreu com Ahb, “amor”, “estimar”. I qui sap si relacionada amb la Hebe de la mitologia grega, deesa de la joventut. Idris Bell, especialista en papirologia, escriu que la tija del papir conté una mèdula fibrosa impregnada d’una saba gomosa, i que era aquesta mèdula la que estallava en tires primes per fer el paper. El teixit semblava una mena de xarxa per capes, enganxades les unes amb les altres per presió, tot aprofitant le svirtuts adhesives de la saba.
El color verd, que de la joventut va passar a anomenar l’esperança, és al naixement de Venus, deesa de l’Amor. De manera que les ofrenes de flors de papir, que no es marceixen en molt de temps, proposàven la feliç continuïtat de l’afecte, llur perenne fertilitat quan es pintàven d’aquest color sobre els murs de granit o diorita, gairebé amagades dins la penombra de les galeries subterrànies. Aquí, també juga el seu paper Hermes, el secret, doncs lÁmor té Deeses que s’amaguen, intencions mai transparents. Tot brotant del llim primordial, cerca el papir per enrotllar i desenrotllar els seus propòsits.
Germà aquàtic del jonc, el papir travessa els quatre elements - terra, aire, aigua i foc - per obrir amb orgull la seva cresta, fidel a la seva bellesa vegetal.
*
Mario Satz, a “El Arte de la Naturaleza”,

© INTEGRAL, Barcelona, 1988.
( traducció miquel del turó )

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo