L’octubre de 1974 restarà en l’història de la climatologia del pais com un dels més freds, sinó el més fred, d’aquest segle. Concretament, a l’Observatori del Montseny, que com saveu es troba al cim més alt del massís, a 1712 m.* ( n. del t.: el segle XXI ens ha dut una noves cotes topogràfiques: per al cim del turó, 1706,4 m., i per a l’ Aguda Gran, 1706 m. Vaja, que de moment, per ben poquet, però segueix sent el turó el cim més alt… fins que a qualsevol “il·luminat” ens faci un caïrn, o un shorten prou voluminós com per què el primer satèl·lit que hi passi per sobre torni a donar al cim de les Agudes el primer lloc al rànquing altimètric de les nostres muntanyes. Si això s’esdevingués, en Nil, les gates i jo ens mudariem de cim, de debó! ), i que fa 42 anys que funciona, no hi ha cap precedent d’un octubre semblant. A aquest mes li correspon una temperatura mitja de 7,5 º C., i fins ara l’octubre més fred havia estat el de 1944, amb una mitja de 4,4 º C., i el més càlid el de 1968, amb 11,4 º C. de mitja. Doncs bé: la mitja de l’octubre que acavem de “gaudir” ha estat de 2,5 º C., inferior en 5 graus a la normal, i que seria una temperatura “normal” en la segona quinzena de novembre. El dia menys fred va ser el 20, assolint els 13,5 º C., i els més freds els tres derrers dies del mes, amb mínimes de 5 º sota zero. Aquesta temperatura mínima ha estat més baixa diverses ocasions en anteriors octubres, però van anar alternades amb jorns força tèbis, i per aquest motiu les mitges no assoliren un valor tant baix. La mínima més baixa per a un mes d’octubre va ser cap a les acaballes del de 1941.
Ens atrevim a pronosticar un hivern molt rigorós, doncs aquests han arribat precedits per un octubre amb temperatures inferiors a les normals.
.
Fernando García de Castro,
Cap de l’Observatori del Montseny.>/strong>
.
( article publicat al diari “La Vanguardia”, Novembre de 1974 ).