ELS CIMS DEL MONTSENY, UN MEDI FRÀGIL QUE CAL PROTEGIR.

* 

altocumulus vesperalis

 *

.

(Gairebé deu anys després de la publicació d'aquest article, tots i cadascun d'aquests problemes segueixen esperant que algú es decideixi a actuar, més enllà del que anomenem "pur maquillatge".)

*

*

.

 La carretera d´accés al punt més alt del Montseny es va construir a mitjans dels anys setanta, primer com una estreta pista forestal, apte tant sols per a vehicles tot terreny, i posteriorment eixamplada i asfaltada en la seva totalitat.

Aquesta carretera, a més de facilitar l´accés als cims del massís, ha estat el motiu principal de l´enorme augment de visitants que ha sofert la zona, amb tots els problemes que això suposa. Un medi que durant segles ha estat ben poc freqüentat, ha de patir ara les invasions periòdiques que es repeteixen tots els festius, caps de setmana i vacances.

A més, cal senyalar l´impacte negatiu dels dies en que l´afluència de gent, tot i no ser massiva, és constant i mantinguda al llarg del dia i de vegades fins i tot de nit. Aquest degoteig continu de visitants pot ser tant pertorbador per a la fauna com un dia amb gran concentració de gent. Cal tenir en compte que, per les seves característiques, es tracta d´un medi especialment fràgil, amb espècies vegetals i animals úniques i que només trobem en ambients similars al Pirineu.

La constitució del sòl és molt delicada, i els terrenys són generalment amb forts pendents. Les difícils condicions climàtiques ( nevades, glaçades, màxima exposició als forts vents...) són una dificultat més a afrontar per a tota una sèrie de plantes sub-alpines que tenen al Montseny el seu límit més meridional. I és a final de la primavera i a l´estiu quan aquestes plantes troben les condicions adients per a acomplertar el seu cicle ( desenvolupament, floració i fructificació ), coincidint amb una època de gran afluència de visitants.

Qualsevol que fa vint anys visités la vall de Santa Fe recordarà, per posar un exemple, les feixes de can Camps, que per uns dies mudaven el seu color verd per un blanc dens i esclatant, eren els milers de narcisos ( Narcissus poeticus ) que s´hi feien, i que, per disort, ja no es poden trobar, si no és en petits claps aïllats i a indrets amagats, lluny de camins, pistes transitades i aparcaments.

 El motiu pel qual han arribat gairebé a desaparèixer en aquest lloc és, sens dubte, la recol.lecció per part dels visitants, causada en part per un mal entés "ús social", o bé senzillament per caprici i/o ignorància. Aquest exemple no és únic; podriem citar altres espècies, potser menys conegudes, que els hi ha succeït el mateix; especialment aquelles de flors vistoses o rares, com el lliri de neu ( Galanthus nivalis ) , el marcòlic ( Lilium martagon ) , el segell de Salomó ( Polygonatum odoratum ) , diverses Orquidàcies, etc. *

(foto miquel del turó.)

I el que va succeïr avans a Santa Fe, ara es repeteix un tros més amunt. Al llarg del camí que des de coll Sesbasses se´n va a les Agudes és evident una progressiva i alarmant disminució de les poblacions d´espècies de flora: tulipes, gencianes ( Genciana lutea ), boixerola ( Arctostaphylos uva-ursi ), nabiu ( Vaccinium myrtillus ) , etc; i també ho és la reducció de la coberta vegetal del terreny i la desaparició de sòl fèrtil, en un procés irreversible que muda landes i verds pradells en tarteres nues i xaragalls...

Aquest camí que duu a les Agudes és en l´actualitat un dels més transitats ( si no és el més transitat ) de tot el parc, i això per la facilitat que suposa poder deixar el cotxe a poc més de tres quarts d´hora de camí, i començar a caminar a 1650 m. d´alçada. I el que quan va arribar la carretera era un corriol únic i estret, s´ha anat convertint amb el temps en un feix de camins paral.lels, cada vegada més amples, i que conviden més encare als caminants a endinsar-se enmig una vegetació dia a dia més malmesa i escassa.

Els nous usos i activitats als cims s´han sumat a la massificació, i activitats avans desconegudes o ben poc practicades, són ara el pa de cada dia. A partir dels anys setanta, afluència massiva de practicants de motorisme ( primer el "trial", després el "cross", l´"enduro", el "trail"...) amb els inherents problemes generats de sorolls, contaminació, destrucció de camins, marges, vegetació, erosió del sòl, pertorbació a l´ecosistema, i molèsties per a tota la resta d´usuaris de la muntanya, amb dret a gaudir-ne en pau i tranquilitat.

De la mà dels anys vuitanta va arribar el "bum" del 4X4 , afavorit especialment per la llavors recent proliferació de pistes forestals de desembosc, obertes a dojo i sense miraments: centenars de quilòmetres de nous vials posats a l´abast de qualsevol, sense cap restricció ( i convé remarcar que el veritable "cavall de Troia" encare són les mateixes pistes forestals, més que no pas els vehicles!) I per acabar-ho d´arrodonir, els anys noranta ens han llegat híbrits i extranys artilugis: els "quads", o motos de 4 rodes, les motos de neu, i les "motos voladores" ( aviació ultralleugera motoritzada ).

I, finalment, el que pot convertir-se en el flagell de la natura del nou decenni: les bicicletes de muntanya. Aquests vehícles són malmetedors de camins, senders i pistes amb pendents i revolts; l´ús dels frens i el pas de les rodes destrossen la vegetació, trenquen el terreny i agreugen l´erosió.

 La presència d´aeronaus, tant amb motor ( avionetes, helicòpters, ultralleugers ) com sense ( ales delta, parapentes, aeromodelisme ) pertorba el medi aeri, doncs es desenvolupen en unes zones que, en un parc natural, cal que estiguin reservades a les aus, especialment als rapinyaires. Aquests, necessiten un espai aeri molt gran, moltes hores en vol, i força tranquilitat.

No acabariem aquí la llista de disbarats i agressions que pateixen aquests cims, i tant sols aquells que en som testimonis dia rera dia i festa rera festa, en podem donar fe. Un ús social de la muntanya? Sí, però sempre i quan aquest ús sigui asenyat; i sempre i quan no es posi aquest per davant de la conservació, la protecció i la salvaguarda d´uns ambients actualment sotmesos a una forta transformació, i que són en evident perill de desaparició. I és per tot això que és urgent i imprescindible el tancament a la circulació de vehicles d´aquesta carretera, així com el limitar la presència humana en aquests ambients. I és una mesura necessària, que no l´única, però sí la més fàcilment realitzable per a l´Administració, potser massa enfeinada amb polítiques i decissions electoralment rentables, per a poder-se ocupar d´altres ecològicament indefugibles.

Observatori del turó de l´Home, estiu del 1997.

Miquel Meseguer, i Nydia Figueres, de la

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny.

* ( Article publicat a El 9 Nou, edició Vallès Oriental, 1997 ) ( fotos miquel del turó )

.

servido por miquelturo 1 comentario compártelo