1933. El nou observatori del Turó de l´Home ( Eduard Fontseré i Riba ).
El Servei Meteorològic de Catalunya compta amb un bon reforç des de l’any passat. A dalt del Montseny, hi ha instal·lat un observatori de muntanya, destinat a ésser algun dia una de les institucions científiques més útils de la nostra terra. La gènesi d’aquest observatori ha estat el compromís de Catalunya de col·laborar en l’estudi de la circulació atmosfèrica general durant l’any polar 1932-1933, compromís que derivava de la Conferència Meteorològica Internacional reunida a Copenhague l’any 1929, i que fou ratificat i concretat el 1931, amb motiu de la vinguda a Barcelona del Dr. La Cour, President de la Comissió internacional encarregada d’organitzar aquestes recerques. L’Institut d’Estudis Catalans, sota el patronatge del qual fou posada l’empresa de muntar un observatori al Montseny, demanà a la Generalitat que es posessin a disposició del Director del Servei Meteorològic de Catalunya els recursos necessaris per a la instal·lació i funcionament de l’observatori, i obtingué dels Honorables senyor President de la Generalitat i Conseller de Cultura, tota mena de facilitats, que han permès l’edificació ràpida d’un xalet i l’adquisició dels aparells més indispensables. * Tot això ja està en funcions. L’instrumental, dins d’una rígida economia, és suficient per a la missió que ha de complir durant l’any polar: determinació dels corrents atmosfèrics a l’alçària de l’observatori ( 1713 metres ), de les qualitats de les masses d’aire que hi vagin passant, i dels instants en què hi passin els fronts o superficies de discontinuïtat entre les masses d’aire successives. Amb aquest objecte, han estat muntats al Montseny un anemògraf elèctric ”Richard” de 16 direccions, un anemòmetre “Robinson”, un barògraf, un higrògraf, un heliògraf “Campbell”, un termòmetre registrador (termògraf) , un pluviòmetre i la instal·lació termomètrica reglamentària d’aparells de lectura directa, comprenent-hi el psicròmetre. El plà d’observacions, ultra mantenir tot l’instrumental registrador a l’hora exacta, que s’obté per radio, comprèn la determinació directa dels elements meteorològics cada dues hores, no solament per lectura dels instruments, sinó també per observacions visuals, entre les quals l’estadística dels coeficients de transparència de l’aire, i de la quantitat i classe dels núvols són fonamentals. * El xalet que serveix per a la residència de l’observador, ha estat construït de triple gruix de fusta i planxa de suro, de manera que està fortament defensat contra el fred de l’exterior, per poc que es mantingui una moderada calefacció dins de la casa. A l’interior hi ha el receptor elèctric de l’anemògraf i el baròmetre, que no poden ésser instal·lats a fora. La distància del xalet als aparells del cim és molt escassa, i àdhuc els dies de mal temps, l’accés a ells no ofereix gaire dificultat. Un antic excursionista, en Josep Gil, ha estat encarregat de l’observació ordinària. És ell qui va aplegant les dades d’observació que, en haver acabat l’any polar, a finals d’agost d’enguany, passaràn a formar part de la documentació de tot el món, damunt la qual es farà l’estudi de la circulació general atmosfèrica que té lloc entre les regions polars i les regions temperades de la terra. La realització de l’observatori del turó de l’Home ha estat possible mercès a l’ajut que el Servei Meteorològic ha rebut del sr. Ricard Capmany, propietari d’aquell cim. Les facilitats (…) que ha donat per tal que en aquells terrenys es construís el xalet i s’hi establissin els aparells, només tenen parió amb les que ha ofert a fi que, acabat el període de l’any polar, es planegi un vast projecte d’engrandiment de l’observatori, fins a fer-en un centre de primer ordre. * Certament, tots desitgem que així sigui. La situació del Montseny és única, i d’aquell observatori treurà Catalunya un doble profit. Primerament, cap altra muntanya de la nostra terra no domina com aquella tota l’extensió del país, i particularment de les rutes de l’aviació comercial; des d’aquest punt d’albir, l’instal·lar-hi un lloc de vigilància i d’informació constant, és cosa que les circumstàncies imposaràn. Segonament, és un lloc privilegiat per a les investigacions d’ordre purament científic, com són totes les que fan referència a la irradiació solar, a la ionització de l’aire i a l’electricitat atmosfèrica en general, als plafons de núvols, etc., i amb pocs elements s’hi poden fer sondatges de l’atmòsfera, puix a partir d’aquella altitud s’assoliràn les de 3000 ó 4000 m. Molt manca encara per arribar a aquest resultat. Per ara, els meteoròlegs del Servei català hi fan estades freqüents, però curtes, a l’objecte de revisar els aparells o de fer-hi algunes observacions fora del programa obligatori, com són les de la formació dels núvols, de les quals tinguérem ocasió de donar-en a conèixer algunes en la conferència que sobre aquest tema donàrem a la Societat Catalana de Ciencies Físiques. Però aquesta actuació escadussera no podrà satisfer-nos, i tard o d’hora al Montseny caldrà que hi hagi personal tècnic permanent, amb comunicació telefònica també permanent amb el Servei Meteorològic, i amb lloc i confort per als savis que, d’ací o l’estranger, hi vagin a fer estudis de llur especialitat, que no en mancaràn, si ens ho proposem entre tots. A aconseguir aquest resultat, cal que contribueixin tots els qui s’interessin per la ciència i tots els qui s’interessin per la muntanya. No els demanem diners, sinó ambient. Un ambient d’entusiasme que asseguri per al treball de les noves generacions de meteoròlegs l’escalf de la simpatia pública, escalf que nosaltres no hem conegut fins al declinar de la vida.
.
Eduard Fontseré i Riba ( 1870 - 1970 )
( article publicat al “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, nº 453. Barcelona, febrer de 1933 ).
