Dona d'aigua ( Maria Castanyer ).
.
.
.
.
Nua, com tots els somnis,
Dona d'aigua.
Voldria dir
la teva forma freda,
sense paraules.
Però fuges...
Verge sense neguits.
Nascuda del desig,
del vent i de les pluges,
quan s'ajeien al riu totes les nits.
I per això tens un cabell d'estrelles,
i sobre el front un vel de castedat,
i mires, com no miren les donzelles,
sense vergonya de la teva nuditat.
.
Tens el cos fred,
però la forma viva.
La teva carn
s'escorre entre els meus dits...
Com dues pedres llises
els teus pits,
marbres glaçats... s'esfullen,
es fonen
a l'impuls dels meus sentits.
.
I em quedo sol!
Cascada sense forma...
color de somni... res!
.
Maria Castanyer ( del llibre: "Paisatges i llegendes del Montseny", de Agustina Rexach ).
mundomágico dijo
Quelcom que tingui una Dona d'aigua tindrà la felicitat... bé, si més no, això diuen.. ;-)
Un petonet
Sònia
16 Agosto 2006 | 11:02 PM