Proleg de Les Flors del Montseny ( "Clèrquit Nosa")
Dins de les pàgines d'aquest poema s'amaguen tota una sèrie de sentiments acumulats durant els anys de les meves estades en la Muntanya, especialment pels recorreguts efectuats en el Montseny, moltes vegades sense altra companyia que la meva motxilla.
Amb tot (...), voldria que fos un missatge enaltidor de la bellesa de les nostres terres, de la varietat infinita dels seus paisatges, en especial els de les serres esteses al voltant d'aquest massís, des de la costa barcelonina a les humides comarques de les Guilleries. Encara que són serres d'una alçada modesta, cada una d'elles té unes peculiaritats que les fa diferents les unes de les altres. Aquestes són dolces i acollidores; aquelles són aspres i esquives; unes altres són impressionants per l´altivesa dels seus vessants; però totes elles han donat vida i caràcter a la personalitat dels que les habiten.
Un cop s'han seguit totes aquestes modestes serralades, el gegant que les acull al seu voltant agafa un relleu incomparable. Com més se'l coneix, més se l'estima. El Montseny és una muntanya que penetra dins dels cors, una muntanya que capta sempre totes les mirades. (...)Si deixem a part les grans serralades dels pirineus, és el massís de més alçada de tot Catalunya. Amb tot, és una muntanya plena de vida i coberta de verdor, en la que els avets i els faigs tenen el seu regne en les parts més altes, en la que els castanyers tenen els seus racons plens de misterioses fantasies. En els baixos, els pins i les alzines completen el paisatge. Per l'home ha estat sempre un lloc d'habitatge i les seves masies i els seus corrals han assolit grans alçades, com ara els corrals d'en Deumal, a 1480 m., emperò avui dia deshabitat. (...)
La dolcesa de les seves petites i enlairades valls, cobertes de gespa sota les ombres dels faigs, contrasta amb l'aspresa dels vessants acinglerats de les Agudes. La vall de santa Fe, que al meu entendre és la joia més preuada de tot el massís, dins el seu clima sub-alpí té acollida una gran riquesa forestal, ´d'entre la que destaca, a més dels avets, dels faigs, dels freixes i d'altres nombrosos arbres de la vall, els til·lers, els cedres i els avets de can Casades; altres tresors de gran bellesa són els boix-grèvol que l'adornen i, entre les seves flors, no podem oblidar l'olivereta, els petits lliris de neu i, sobretot, els narcisos.
Jo, personalment, he sentit sota la petjada dels meus peus, la seva vibrant presència, com si fos la ´d'un ésser viu; com si els seus rius i torrenteres fossin la sang que corregués per les seves venes; com si l'oreig o els vents tempestuosos que l'envolten fossin els esbufecs d'un gegant, a vegades tranquil, a vegades enfuriat; he viscut en els capvespres boirosos d'una vall tota nevada i glaçada, la grandiosa, inesborrable i magestuosa sensació d'estar en solitud amb ell, en un món quiet i silenciós, eternal, com si el gegant estigués dormint i m'envoltés amb els seus braços gelats i, a l'ensems, amorosos. Guardo uns records inesborrables dels molts dies passats a santa Fe per motius personals; de tantes i tantes vegades que vaig seguir la drecera que va des de Gualba a l'estimada vall, de dia, de nit, amb sol, dins la boira, sota la pluja o la neu, ...de tota manera.
En realitat, aquest poema és un recull de records i experiències de les diferents sortides fetes per mi, relligant fets reals amb altres d'imaginaris i fantàstics, no solament d'aquesta serra, sinó també d'altres viscuts en el pre-Pirineu i Pirineus, resumits en aquests versos com si haguessin tingut lloc al voltant d'aquest bellíssim massís.
.
"Clèrquit Nosa",Les Flors del Montseny, 1999.
