Mirall blanc ( Xavier Burcet ).

Mirall blanc, de neu tendre i freda
on els meus pensaments s’hi reflexen,
i m’ els tornes plens de llum, clars i nets .

Busco sovint dins teu,
la calidesa que sovint em falta,
i tu fidel sempre em contestes:

Amb la veu suau de cotó, d’un núvol blanc,
o amb el brogit del vent dins l’ avetosa,
o en el degoteig de llàgrimes de vidre ….

On es l’ amor de que tothom parla?
On neix la passió que als cors batega?
On viu aquest foc que escalfa el mon ?

Digues MIRALL BLANC…..

“D’ amor en parla qui no en té,
la passió fuig desprès de néixer,
i al mon ja no l’escalfa el desig d’estimar”,
doncs vull sentir l’amor, sense parlar.
Segrestar la passió, quan neixi.
i escalfar amb amor aquest trist cor
mercenari dels diners i l’ egoisme.

AGUDES Març 2006
Lletre i música:
Xavier Burcet Dardé. i… la dolça Lassie

fotos Xavier Burcet.

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo