A la vora de l'aigua. / Tempesta ( Rafael Llop i Casanova ).
.
A la vora de l'aigua, a la vora,
puc tornar-me tonada i cançó.
Per omplir-me de somnis per fora
cerco a l'aigua misteri i claror
i, en fugir dels lligams del racó
ple del gruix del minut i de l'hora,
faig forats per passar l'horitzó
a la vora de l'aigua, a la vora.
* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *
.
Tempesta.
.
L'orgue del mar ha esbojarrat les flautes.
Xiulen aguts, rebufen els contralts,
improvitsant gatzares musicals.
Avui vessen les notes de les pautes!
.
S'obren les veus ocultes dels espants
que criden llibertats que el vent atia,
escampant el concert de bogeria
que s'escapa de goles dissonants.
.
I llança l'aire del taujà esgarip.
I bufa el corn de la remor poruga.
I ronca el gruny escàpol de l'espluga.
I rebenta les vores de l'estrip.
.
El vent i l'aigua que cargolen l'ona,
el cel i el núvol que esgarrapen llums,
treuen del mar els hòrrids embalums
i el mar sembla que es perd i s'esborrona.
.
Empès a l'averany, aigua-trencat,
pinta l'udol de ràbia i de tempesta.
No hi ha batuta per frenar l'orquestra:
El mar és un concert magnificat!.
.
Rafael Llop i Casanova, 1981.
.
fotos miquel del turó.
