Caminant amb tú en la nit, com una dansa.

Intentem fer camí
tentinejant i entrebancant-nos
i fent passes de cec,
i tantmateix, seguim!
costa amunt, amb boira,
sense llum ( avui fa fred),
i es fa tant dur
refer aquest camí
tantes vegades començat,
tantes voltes trepitjat,
gairebé mai del tot fet...
.
Però la nit, que ens vol
i ens sap companys,
ens durà de la mà
camí amunt, cap a un indret
esquerp i solitari.
Per fer-nos un petit
regal de comiat
embolicat amb raigs d´estels...
.
I veurem treballar, amb parsimònia
un sol immens - pintor de cels -
mentre la lluna, circular
magrana blanca, popa de la nit,
orfe de companya, es gronxa
i es capbussa sobre un flonjo
llit de núvols, que l´albada
destinta lentament, portal del dia,
i va encenent, linial,
el sòcol plà d´un llenç blau
més intens cada minut que passa
i va escampant, amb tons alegres
tots els colors, amagats avans
per la foscor.
.
No hi ha vida sense llum,
no hi ha color!
10.04.006
miquel del turó.

servido por miquelturo 1 comentario compártelo