Ecce homo / cinquena elegia ( fragment ). Agustí Bartra
Un arc de sols immòbils s´estenia sobre el món
i al nord de la teva ànima s´alçava un menhir
de plenilunis...
.
Ajaguda en un llit de quars allunyaves un vent
mort de la teva gorja, mentre les algues
et posaven braçalets,
.
i arribaven llaguts i besos,
tendresa d´aigua i jonc,
un silenci amb el seu pont a l´esquena...
Novembre, 1964
El roure que mira cap al cel. foto: miquel del turó













Josep Mª Parera / Antonio Diaz dijo
Hem entrat en la teva pàgina i henm quedat força sorpresos... no sabiem que també eres poeta... nitjançant el teu correu t'enviarem una foto de la nostre estada d'ahir.
Gracies pel teu acolliment.
D'uns caminaires sonats que venen d'Argentona i arriben fins a tocar del cel.
Josep Mª i Antonio
2 Abril 2006 | 01:03 PM