Un arc de sols immòbils s´estenia sobre el món
i al nord de la teva ànima s´alçava un menhir
de plenilunis...
.
Ajaguda en un llit de quars allunyaves un vent
mort de la teva gorja, mentre les algues
et posaven braçalets,
.
i arribaven llaguts i besos,
tendresa d´aigua i jonc,
un silenci amb el seu pont a l´esquena...
Novembre, 1964El roure que mira cap al cel. foto: miquel del turó