a miques et dibuixo, no en sé més!...

sense pressa, antigues notes
per boca de noves melodies
ens regalen acords vibrants
que ens són comuns,
forats de llum
oberts en roca viva.

a miques t´he cantat
doncs poc en sé
tot cercant paraules escaients
que fessin ressó al cor,
si es que hom pot aconseguir
només amb mots
composar una clara melodia.

i a miques, si en sabés
teixiria per a tú un immens tapis
tramat amb llum
filat amb mots
curulls de sons.
més immens que l´amor.
més lluent que la neu.
més fidel que el dolor.
més potent que el desitg.
més amunt que l´oblit.
més proper que la vida.

sense saver-ne, però
tant sols puc escampar
al meu voltant
- a poc a poc, i a miques -
les flors seques que un dia
tu vas dur
vives,
quan la llum del cim
no et podia tenir enveja,
doncs encare
no et savia.

però jo dormia, llavors...

15-03-006
foto: miquel del turó