de núvols, boires i vents ( Albert Manent ).
*
L’atapaïment urbanístic de les ciutats, els fums industrials i automobilístics, la manca de cultura popular i la sensació de viure encofurnat han fet que a les grans urbs el cel net, estrellat i amb núvols retallats i boires senyaleres sigui una excepció i que costi de resseguir-lo perquè les façanes, els terrats o els estris que s’hi encimbellin no el deixen veure amb netedat. Per això és tant cert allò que diu Jaume Sabaté i Alentorn, historiador del Lloar, al Priorat, que cada vegada queda menys gent que miri al cel.
No obstant això, als pobles i viles encara hi ha una minoria que guaita el cel i que n’endevina els signes, per bé que considerin que els senyals meteorològics no són tan segurs com abans. N’he tingut durant més de quatre anys una experiència, que, bé que discontínua ( una o dues enquestes al mes ), m’ha alliçonat profundament i, encara més, m’ha sorprès agradablement. En aquest període he estat recollint, en alguns casos a través de corresponsals, els noms populars dels núvols i de les boires, i darrerament dels vents, , al Camp de Tarragona, el Priorat, la Conca de Barberà, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Maresme. En cada poble m’he reunit, doncs, amb dues, tres, quatre o més persones grans, experts com a pagesos, pastors, pescadors, boscaters, etc. I, dins la llarga conversa, he fet alçaprem amb una llista de noms per complertar aquells que no havien sortit tot parlant. D’antuvi, alguns deien que no en sabien gairebé cap i, al capdavall, resultava que n’havien recordat almenys una vintena. És clar que n’hi ha de tan corrents – calitja, boirina, calçada, bassetes, boira pixanera... – que són els únics que d’entrada vénen a la memòria.
La collita final ha estat molt abundosa, ja que, d’un total de 1.100, potser uns 700 no es repeteixen ( en la redacció d’aquest pròleg he aprofitat trossos del meu article Noms populars de núvols i boires, Revista Serra d’Or, abril de 1993 ).
Furgant en la bibliografia em vaig adonar que no hi havia cap treball específic sobre la matèria i que potser solament Joan Amades, en un recull ( reeditat el 1993 per l’Editorial El Mèdol, de Tarragona ) de meteorologia popular, publicat al Butlletí de Dialectologia Catalana el 1930, en feia esment, entremig d’un gavadal de refranys, corrandes, trsadicions, etc. Sobre pluges, vent, calamarsades... Però en total els noms populars de núvols i de boires que citava no passaven gaire de setanta. Per això els meus quatre reculls ( he aplegat junts la Terra Alta i la Ribera d’Ebre ) constitueixen ja un modest corpus de meteo popular i de dialectologia en aquesta matèria, i el vuitanta per cent dels noms no figuren al Diccionari català-valencià-balear ( DCVB ) d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll.
Algunes dotzenes d’aquests mots populars figuren en el recull d’Emerencià Roig i Joan Amades Vocabulari de la pesca, Butlletí de Dialectologia Catalana, Barcelona, gener-desembre de 1926, pp. 1 – 88. (...)
La imaginació popular, tan fèrtil, en aquest recull del Maresme ha donat a núvols i boires noms relacionats amb l’home, els animals, les plantes i els fruits: barret, capa, capell, caputxa, cames, ceies, ceioles, llegany, caps de be, gats, mosquits, banyes, teranyines, bou, perdigot, perdiu, coní, palmera, llentia.
O també referits a objectes o edificis: enclusa, rems, guardiola, sac, timbalet, tap, murada, castell, castellada, torres, torroguer.
La Lluna i l’halo que la volta ha donat noms diferents: cèrcol, galdufa, rotllo, ruedu, tana, etc.
El refrany “cel a cabretes, aigua a bassetes”, ha donat unes quantes variants: auvelletes, cabassets, canterets, rajoletes...
En altres indrets uns núvols mòbils i seguits prenen el nom de processó ( pronunciat: “professó” ) que hem trobat al diccionari Alcover-Moll, com la Processó de Tossa i la Processó d’Arbúcies. Al Priorat vaig recollir la Processó de Cabassers. I ara, al Maresme, la de Sant Agustí, Sant Bartomeu, Sant Grau i Sant Llorenç.
Fixem-nos que alguns noms només són freqüents en una zona del Maresme. Per exemple, calçada, tan estesa per tot Catalunya, es troba solament en els pobles entre el Barcelonès i Mataró.
Un cas especial són els pescadors que empren uns noms propis que sovint són desconeguts a terra i llur vocabulari és molt antic i tradicional. El lector descobrirà quins noms són de la gent de mar perquè la majoria no surten en pobles de muntanya.
També hi trobareu alguns núvols o boires que tenen una referència toponímica coneguda: Mallorca, el Montseny, Montserrat, el Vallès, o molt local: Boira a Burriac, Boira de la Tordera, etc.
Les abundoses menes de boires són també potser una de les sorpreses d’aquest recull. I algun element molt poètic com la Mare de Déu fa coques, que ho diuen quan el sol es pon amb núvols rogents i sembla un forn on es podrien coure. O bé la Bandera Flamenca, tan coneguda entre els pescadors.
A través de l’enquesta hem pogut confirmar que el ieisme o iodització, o sigui la conversió de la “ll” en “i”, és encara un fenòmen viu, bé que en regressió. Així hem trobat: cagaions, escabeiats, cremaiots, coní, i algun altre.
Uns pocs castellanismes – i encara algun de ben antic – ens asseguren la puresa del llenguatge recollit a l’enquesta. Només cinc n’he aplegat: esparramat, llames, manto, monyo i ruedo. En conjunt he recollit 239 noms diferents de núvols i boires.
(...) del pròleg al llibre del Maresme.
*
La secció televisiva del temps està de moda. És de les més vistes i molts dels qui surten en cap de setmana o per raons de feina la tenen en compte. Fa mig segle algunes ràdios informaven del temps, però els meteoròlegs, prou entesos en la matèria, no tenien els poderosos mitjans d’avui, sobretot amb els satèl·lits.
Antigament la gent del camp endevinava què passaria pels núvols o per la conducta estranya de les ovelles, d’alguns insectes o rèptils. Els pagesos, quan veien un núvol que consideraven amenaçador, calculaven amb força exactitud l’estona que trigaria a ploure. La calçada o el rotllo de la Lluna anunciaven el canvi de temps al cap de tres dies. (...)
El 1992 vaig interessar-me per la meteorologia popular, concretada en els noms populars de núvols i boires. Aviat hi vaig afegir els vents. I, repassant l’estudi de Joan Amades Astronomia i meteorologia populars, em vaig adonar que l’autor, expert a recollir materials populars, de la temàtica que m’interessava, en les dues-centes planes, només n’hi esmentava setanta casos! Em va estranyar molt i vaig començar pel Camp de Tarragona, pensant que aplegaria mig centenar de noms i, tot i la meva inexperiència, van ésser 260!
(...) Sobre aquesta qüestió hi ha ben poca bibliografia. Cal esmentar un altre llibre, on núvols i boires no són majoritaris: Meteorologia i agricultura populars, del 1888 de Cels Gomis, reeditat el 1998 per Altafulla.
El 2004 vaig publicar, amb Joan Cervera, el recull del Vallès Occidental, amb vint-i-tres poblacions. I ja vam notar les dificultats que patiem quan calia trobar algun antic pagès a ciutats com Sabadell o Terrassa. Però ens en vam sortir i el resultat va donar 161 núvols i boires i 36 vents. En l’aplec del Vallès Oriental, amb 46 nuclis visitats, han sortit 215 núvols i boires i 45 vents. No hi figura Caldes de Montbui perquè la vaig incorporar al Vallès Occidental al qual havia pertangut fa uns quants anys. Hem volgut anar a tots els pobles habitats, encara que no fossin municipis. Tal és el cas de la Batllòria. I a les Franqueses hem enquestat els quatre nuclis: Corró d’Amunt, Corró d’Avall, Llerona i Marata.
L’excés d’indústria, de vegades sense respectar el medi ambient, ha fet minvar molt el sòl agrícola i ha exigit als pagesos lluitar contra l’especulació i fer-se més militants de la terra. Molts treballen el seu tros de conreu amb amor i encara amb il·lusió.
El punt més difícil no ha estat aplegar uns quants pagesos, jubilats o no, o algun pastor, sinó trobar a cada poble l’enllaç que els convoqués. En alguns llocs, ha calgut insistir-hi perquè no acabaven de copsar el valor i l’abast de l’enquesta. I en nuclis molt despoblats, o desfigurats per la indústria o la sobreurbanització, només hem pogut consultar una sola persona, per exemple a Granera i la Llagosta.
El resultat, tanmateix, ha estat molt satisfactori i confesso que de vegades he tingut la sensació que arribàvem just a temps de recollir la saviesa popular dels darrers representants d’una generació. (...)
Cal subratllar que el 80 per cent de les paraules o accepcions de caràcter meteorològic que hem recollit no figuren al DCVB Alcover-Moll. Remarco que l’enquesta s’ha fet poble per poble i vull destacar alguns noms relacionats amb l’home o la seva indumentària: barret, barretina, barret de capellà, capa, capell, caputxa, ceia, gegant, llegany, mantell, pubilla, serrell...
També amb objectes o bé construccions: cabdells, cargol, castell, cèrcol, corona, enclusa, orinal, pipa, rotllana, rotllo, sac o serralada.
Finalment hi ha els relacionats amb la flora i la fauna: anguila, bolets, bou, burra, bròquil, coliflor, gats, guilla, llop, moltons, ovelletes, palmeres, patates...
La Calçada, que marca el canvi de temps a posta de sol, només té una sola entrada al Vallès Oriental, mentre que a l’Occidental en tenia quatre: foradada, negra, trencada i vermella.
Al Vallès Oriental hem comptabilitzat 43 menes de boires i el fet que molts d’aquests núvols o boires tenen com a referent muntanyes emblemàtiques com el Montseny o el Montnegre.
Un altre aspecte que destaco és la presència de formes dialectals de l’anomenat ieisme, o sigui d’aquells mots en els quals la “ll” es transforma en “i”, per exemple núvols escabeiats o la canaia d’en Pona. Lamentablement la gent tendeix a parlar com a Barcelona i de vegades s’avergonyeix d’usar les formes locals. D’altra banda, només hi he trobat tres castellanismes: aro, manto i ruedo.
Les enquestes al final sempre derivaven cap a una conversa general en la qual jo procurava preguntar també el nom popular de la libèl·lula, dels ocells nocturns, dels pous de glaç o de gel. I de vegades qüestions sobre la Guerra Civil o d’història local.
(...) del pròleg al llibre del Vallès Oriental.
Albert Manent.
***
- Llibres publicats sobre
els noms populars de núvols, boires i vents
als Països Catalans.
.
*
Manent, Albert. Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona, el Priorat. Centre d’Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar”, col·lecció “Quaderns de divulgació cultural” nº 21. Reus, 1994. 65 pp. 2ª ed., Sant Sadurní d’Anoia, 1995.
Manent, Albert. Els noms populars de núvols i de boires a la Conca de Barberà.
Revista Espitllera – Editorial La Sallida, col·lecció “Monografies Espitllera” nº 1. Montblanc, juny de 1995. 40 pp.
Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme. Oikos-tau, col·lecció “Estudis Maresmencs”. Vilassar de Mar, desembre de 1996. 72 pp.
Manent, Albert. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d’Ebre i Terra Alta. Centre d’Estudis Riudomencs “Arnau de Palomar”, col·lecció “Quaderns de divulgació cultural” nº 23. Barcelona, 1997. 63 pp.
Verdera, Nito. Els noms populars dels nuvolats, boires i altres fenòmens atmosfèrics, astronòmics i oceanogràfics: Eivissa i Formentera. Consell Insular d’Eivissa i Formentera, col·lecció “Quaderns d’Etnologia” nº 2. Eivissa, 1997. 59 pp., in folio.
Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès ( Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf ). Oikos-tau, col·lecció “Estudis Comarcals”. Vilassar de Mar, gener de 1998. 83 pp.
Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i Solsonès. Oikos-tau, col·lecció “Estudis Comarcals”. Vilassar de Mar, abril de 1999. 76 pp.
Cruset i Vilar, Lidia; Mireia Custey i Bassach; Sònia Peitiví i Algans. Els noms populars de núvols, boires i vents de l’Alt Empordà. Oikos-tau, col·lecció “Estudis Comarcals”. Vilassar de Mar, març de 2000. 116 pp.
Riba i Gabarró, Josep. Els noms populars de boires, núvols i vents de l’Anoia. Oikos-tau, col·lecció “Estudis Comarcals”. Vilassar de Mar, març de 2000. 125 pp.
Manent, Albert. Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat. Katelani, col·lecció “Cultura Popular” nº 1. Vilassar de Mar, maig de 2002. 79 pp.
Bonet Vidal, Maria; Miquel Grimalt Gelabert. Els noms dels níguls a Mallorca (Migjorn i Llevant). Edicions Documenta Balear. Col·lecció “Menjavents” nº 53. Palma de Mallorca, juliol del 2004. 174 pp.
Manent, Albert. ...al Vallès Occidental. 2004.
Manent, Albert. ...a l’Urgell. 2006.
Manent, Albert; Cervera, Joan. Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental. Ajuntament de Llinars del Vallès, Fundació Caixa de Sabadell. Barcelona, novembre de 2008. 79 pp.
Crivillé, __. Els noms populars de núvols, boires i vents del Ripollès.
Izquierdo, Tere; et alii. Els noms populars de núvols, boires i vents del Montsià.
*
L’any 2003 hom treballava en diverses recopilacions comarcals, desconeixent si alguna ha estat publicada...
? ...del Baix Empordà.
? ...d’Osona.
? ...de les Garrigues.
? ...del Bages.
*
- Adreces d’editorials.
Katelani. Apartat correus nº 7 08340 Vilassar de Mar.
Oikos-tau. C/ Montserrat, 12-14. 08340 Vilassar de Mar.
Ap. correus nº 5347 – 08080 Barcelona.
Edicions Documenta Balear. Pas d’en Quint, 5. entresol, 3 – 07001 Palma de Mallorca.
tel/fax 971 718 123
Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, Educació i Patrimoni.
C/ Comte de Rosselló, 3. 07800 Eivissa.
*
*
foto Lluís López.
fotos miquel del turó.
