previsió meteo pel turó de l'Home ( meteoexploration ).

.

*

Previsió per als propers 5 dies:   turó de l'Home, Montseny.

http://www.meteoexploration.com/mountain/readpeaks.php?lang=cat&site=IBP022

by meteoexploration

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

El Turó de Morou i el Gorg Negre ( llegendari montsenyenc ).

dilluns, 21 juny de 2010

. , , , , , , , , Les antigues religions paganes de l’Europa precristiana han estat l’objectiu, juntament amb el judaisme i l’islamisme, de les persecucions de la Inquisició. La intolerància religiosa ha escrit nombrosos episodis, com el judici i posterior execució a la forca de catorze noies del voltant del Montseny al segle XVII, acusades de bruixeria. Els follets, les dones d’aigua, les bruixes i les fades són elements residuals de les creences precristianes, exiliades al bosc i acusades de pactar amb el diable per desprestigiar-los i, d’aquesta manera, marginar-los. Segons la mitologia, el gorg Negre era un lloc de reunió dels bruixots, els quals pujaven per a ballar i celebrar el sàbat. El paisatge no ha canviat gens: llocs feréstecs i bucòlics, sorollosos saltirons d’aigua i boscos de ribera on la humitat i l’aroma del fullam us faran gaudir de valent. .             . . La Clara plora a la riba del gorg Negre llàgrimes de metall que cauen pansides, lentament,per la blancor lluent i llisa de les seves galtes. No fa soroll per no despertar sospites, i la nit,llòbrega i sense estels, li és una gran aliada. S’amaga sota el recer de les ombres dels rocs,estintolada sobre un roure d’escorça clivellada. Pel camí de Gualba es van combregant la restade companys de les rodalies, dones d’aigua, la majoria acompanyades d’algunes de les sevesfilles petites, les nimfes i una colla de bruixots amb pinta de pelegrins ben vestits caminant capa la reunió anual, secreta i anònima, on se celebra un ritual d’iniciació de nous adeptes a la religió antiga. El silenci només el trenca la remor de les fulles dels arboços i les alzines, i el bram del gorg,que apaivaga les seves veus. Saben que més avall ha muntat el campament una colla de carbonersque, per res del món, volen despertar. —Deixa de sanglotar, Clara. És una veu ferma, de dona gran. És la Maria. Li lliura un mocador i la noia se les eixuga, sorpresade ser descoberta per la fada madrina, la persona que dirigeix la petita comunitat boscana del Montseny. La mirada, brillantor d’ulls en la foscor de la matinada, vessa un munt de paraules. Li recrimina el casament de la jove dona d’aigua amb un ric hisendat de la vall, resultat del qual són un fill, una filla i una relació pansida, impossible, transformada en unes visites esporàdiques als fills, d’amagat. Nosaltres, sembla dir la mirada tendra, no ens podem barrejar amb els catòlics, i menys mostrar-nos com som, amb la nostra cultura, la nostra saviesa i les nostres creences. —Ell em va assegurar que mai em passaria per la cara la meva condició de dona d’aigua —li contestaamb veu de metall. —Ha! Per als “normals” totes som unes bruixes que forniquem amb el seu dimoni, convoquem tempestes i volem amb una escombra. No ens entenen i ens volem eliminar. Ens culpen de qualsevol desgràcia... —Però, ens estimàvem... —la talla amb veu de nas. —Ai, reina. En el fons ens tenen por. Pensa en aquella tarda. Què va succeir? Una tempesta amenaçava arruïnar la vostra collita quan el blat encara no estava ben madur. Ell no hi era i tu vas ordenar segar-lo abans no perdre’l. Al final la tempesta no es va congriar i ell es va prendre malament la teva decisió i et va acusar, irat, de bruixa i de dona d’aigua. I tu, què vas fer? —Fugir. —Marxar sense els fills, donant-li la raó. La Clara abaixa el cap i recorda la primera vegada que va veure el Felip, el bell Felip, caçant al rierol on ella s’hi banyava. Era un jove ferm d’ulls d’un verd de fulla tendra de faig,els peus com columnes i una cueta on recollia la cabellera. Un escalf va apaivagar la gelorde les aigües i el cor va iniciar un seguit de tombarelles que insuflava torrents de sang perles seves artèries d’una manera inimaginable, mai coneguda. El Felip no la va reconèixer d’unbon començament: estava astorat per la bellesa que emergia del rierol, seminua, els cabellsrossos i molls, el vestit arrambat a les cuixes però deixant el pas lliure als ulls per sobre delmelic, en què els pits destacaven per una blancor que els mugrons, negres, feien destacar. Només més tard, quan la metzina de l’amor el tenia anorreat, es va adonar de qui era: la Clara Catasús, la filla de la bruixota que vivia damunt l’esquei del turó de Morou. Ningú no sabia del cert qui era el pare, ni el marit. Els més atrevits parlaven del dimoni. Per tant, calia traçar distància entre les dues dones. Però quan algú contreia una malaltia venèria sempre pujava pel camí del gorg Negre cap als boscos de Santa Fe per salvar-seamb les herbes remeieres que elles bullien a la caldera. El mal de panxa, beuratges peravortar, flascons amb elixirs amorosos..., no hi havia mal que elles no poguessin sanar. El magnetisme entre els dos joves va ser terrible. Però el Felip era fill d’un masover ric, i estava acostumat a aconseguir els seus desitjos. I és clar, ja se sap, allò suposava un enfrontament familiar: la història clàssica d’amors impossibles que es forgen a la cobertadel Titanic de James Cameron o entre moros i cristianes, on els sentiments franquegen labarrera de les classes socials, els diners o la religió. I el Felip, tossut, se’n va sortir.Una veu masculina xiuxiueja al voltant del gorg en un to místic mentre un noi jove reparteixun reig bord, un bolet al•lucinogen, a cada assistent. —Au, Clara, anem a la cerimònia. El ritual d’iniciació comença amb unes paraules de la madrina. Parla d’aprenentatge i sacrificidavant de dues noies de quinze anys. Un cor d’homes amenitza les ingestes i aviat lacorrua de bruixots marxen hipnotitzats cap al Pla de les Bruixes, on tranquil•lament ballensota sons i músiques sibilants.La Clara no té esma per ballar. Enyora els fills, el petit Albert i la dolça Ramoneta, i allò liprodueix una certa tristor. —Des que els nostres avantpassats van aixecar els dolmens i els menhirs que el món no és el mateix per a nosaltres —torna a ser la madrina. Aquella dona vella fou la mestra de la sevamare, i des de llavors les uneix una bona amistat. —Quants anys té la teva filla? —Vuit. —Doncs vigila que el marit li farà fer la comunió i ja no podrà ser instruïda com a dona d’aigua.Aquelles paraules signifiquen que l’ha de separar del Felip per portar-la al cau dels follets,de les bruixes i els gnoms, i qui sap si aquell canvi de rumb, rumia la Clara, serà beneficiósper a la Ramoneta. La música pren un toc d’eufòria i, malgrat els esforços de la congregació, els carboners s’han despertat, i tres han fet cap a la clariana, on observen atònits la festa abans de marxarcames ajudeu-me cap a Gualba, on explicaran mil visions, mil obscenitats que els capellanots i els beats del poble escamparan per tota la vall, per a suplici de l’ancestral comunitat.   *   *   *

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

"trobem-nos, i parlem-ne".

.

*

XVIè Cicle de Conferències
"Trobem-nos i parlem-ne" 2011

Dijous Culturals a Marata
Trobem-nos i parlem-ne
(2011, 16è any)

Març 2011
Dijous, a les 21.30 h
Al Centre Cultural de Marata (les Franqueses del Vallès)
Organitza: Centre Cultural de Marata.
Amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura i Educació (Ajuntament de les Franqueses del Vallès)

Dijous 3 de març de 2011
Obsolescència programada o consum irresponsable?,
amb Albert Cuesta, periodista i analista de tecnologies d'ús personal.

Dijous 10 de març de 2011
Fer de pescador a Catalunya: què en coneixem?,
amb Mauricio Pulido, patró major de la Confraria d'Arenys de Mar, i Ramon Tarridas, president de l'Associació d'Arts Menors de Catalunya.

Dijous 17 de març de 2011
Els refranys: de l'oralitat a Internet,
amb Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, creador d'una base de dades, una biblioteca i una dotzena de blocs especialitzats en l'estudi dels refranys.

Dijous 24 de març de 2011
Infraestructures a Espanya: un model radial i centralitzat,
amb Germà Bel, màster en economia per la Universitat de Xicago, catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, autor del llibre Espanya, capital París.

Dijous 31 de març de 2011
Viure a dalt d'un cim,
amb Miquel Meseguer, una vida al Turó de l'Home.

Obert a tothom i obert al diàleg. En bé de tots, començarem a l’hora. Entrada lliure. Hi ha lloc per a aparcar. Local climatitzat.

Més informació i/o programes al tel. 93 849 66 40 o a l’adreça electrònica ccmarata@gmail.com.

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

heu vist aquest gos?

fa vora d'una setmana es va perdre a la vora de Campins. És mascle, i es diu Gordo.

.

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

feliç vintonze!

servido por miquelturo 1 comentario compártelo

Excursió á la montanya de Montseny per un propietari de la vila de Breda (Artur Osona).

.

*

Excursió á la montanya de Montseny

per un propietari de la vila de Breda.

Ab la traducció castellana i francesa.

A la Associació Catalanista d’Excursions Científicas.

Per un dever de companyerisme y á impuls de ma bona voluntat , dedico aquesta tan modesta obra , resultat de mon entussiasme per una montanya tan desconeguda com admirable , á la A.C. d’ E.C. , de la que m’honro en formar part.

Serán complertas mas aspiracions , si aquest petit treball es acceptat per la Associació y si es motiu de que altres de mos companys , ab mes dots que jo , fassan altre tant , pera fer coneixer tantas bellesas y grandiositats , com posseheix la nostra patria.

Lo Autor

* * *

.

- Breda , á mitja hora de la estació del seu nom, coneguda per sa especialitat en la industria de plats i ollas. Ruinas del Monastir de monjos de Sant Benet , cual ressenya publicá acompanyada de una lámina heliográfica en son Album Pintoresch , la Associació catalanista d’excursions científicas.

Lo guia mes práctich del Montseny es en Joan Llorens (a) Rafaló , valent , honrat y prudent , y per mosso de peu en Joseph Esturgó (a) Ros , que te bon matxo.

- Hostals: can Duran , can Pons i lo Beco , en la plassa , i carrer amunt can Pedrosa.

- Monastir de Breda , á 150 metros sobre lo nivell del mar.

Camí pla y amunt , entre alsinas sureras y bordejant lo riu de Breda. A má esquerra á mitja hora de Breda , gran precipici sobre la riera , y poch mes amunt á la dreta del camí , ruinas de l’edat mitjana , ditas de can Pega. A 1 hora se passa la Riera que se deixa á la dreta pera no trobarla mes , se puja a can Roig de Riells , 3,100 passos , 1 hora de Breda y 350 metros sobre lo mar. Vegetació admirable.

Passat can Roig comensa l’ascensió per prats i boscos de castanyers per la font d’en Jaume , á 1,900 passos de can Roig. Dista 1 quart d’hora llarch y 500 metros , fins al pla de Saba , á 1 quart llarch y 800 passos de la font , altura 620 metros. Camí horriblement penós , altament accidentat , entre barranchs y rocas que cuasi se tenen d’escalar , pujada de cabras , terra de sauló i bosch baix. ( Las caballerías no poden franquejar eix camí y seguirán lo camí de ferradura de Santa Fe , á partir de can Roig fent mes de 1 hora de marrada. )

- Font de Corts , 1 hora y 1,600 passos de Pla de Saba , altura 990 metros. Panorama magnífich del vall del Tordera , limitat per las montanyas de Montnegre que se comensan á dominar y per lo mar.

Continua lo mateix camí tan infernal , fins arrivar al Coll del Vent , á mitja hora de la dita font á 800 passos , altura 1,100 metros. Lo panorama es grandiós ; se divisa lo vall de Santa Fe , coronat per lo Turó de Morou , Coll del Espinal , Agudas y Turó Gros , lo riu y lo vall de la Gualba als peus , ab vistas al Vallés , al Tordera , al Montnegre y al mar.

Per la dreta segueix lo camí , pla y amunt molt suau ; á l’esquerra queda lo vall de Santa Fe y lo riu , que fent un soroll peétich , murmura per precipitarse al Gorch Negre y al Salt de Gualba , á la part extrema inferior del dit vall , als limits del vall de Gualba. Lo salt de Gualba dista 2 horas de Santa Fe.

Dominant lo riu en mes ó menos altura y entre frondosos boscos de faigs s’arriva á la vista del Santuari de Santa Fe , se passa’l riu per la palanca y se descansa en lo desitjat

- Santuari de Santa Fe , á mitja hora curta del Coll del Vent , 1,800 passos , altura 1,180 metros.

En lo dit Santuari se venera la imatge de la Santa titular. Hostal bastant cómodo y no caret , se trova tot lo necessari pera reparar las forsas perdudas en la penosa ascensió, vi excelent , cambras espayosas y relativament bons llits ab matalassos ; bona euga per bagatxe y montar á las cimas de las montanyas. Lo hermitá en Francisco , gran cassador , es molt práctich per fer l’ascensió als turons. Lo vall es molt fresch y deliciós , hi ha grans boscos de faigs y abets , é innumerables fonts ; entre aquestas son notables la de Fra Miquel y la de la Teula , ahont naix lo riu de Breda.

De las estacions de Palau Tordera y de Sant Celoni se pot pujar á Santa Fe per camins de carros bastant ruins , que transportan la llenya á las ditas estacions que distan unas 4 horas de Santa Fe , respectivament.

- Turó de Morou , mitja hora y 1,650 passos del Santuari , altura 1,410 metros. Magníficas vistas de Arbucias y Breda , vall del Tordera y Ampurdá.

- Turó del Coll de Té á 5 quarts d’hora de Santa Fe , 4,950 passos, altura 1,310 metros. Magnífich panorama del vall d’Arbucias.

Los turistas que hagian visitat Sant Miquel del Fay poden molt bé prescindir de baixar al Gorch Negre y Salt de Gualba , puig no compensa la fatiga del camí molt fatigós , essent molt inferior á la de Sant Miquel del Fay , baix tots conceptes.

Ascensió á las crestas de Montseny, per Santa Fe.

Se deixa lo camí de Santa Helena á l’esquerra y se fá l’ascensió suau , entre bosch baix , faigs y abets fins al Coll de Montllubá , 1 hora y mitja y 1,200 passos de Santa Fe , altura 1,500 metros. Panorama grandiós y sublime ; se segueix constantment la carena fins lo Turó del Home y las Agudas.

- Coll de l’Aire , á 1 quart d’hora y 600 passos de Montllubá, altura 1,560 metros.

- Turó Gros , á 800 passos , mitja hora del Coll del Aire , altura 1,810 metros.

- Turó de Coll de sas Bassas , á mitja hora y 750 passos del Turó Gros , altura 1,850 metros.

- Turó del Home , á 1 quart d’hora llarch , 400 passos del Turó del Coll sas Bassas , altura 1,910 metros sobre lo nivell del mar.

- Turó de las Agudas , á 1 hora , 3,400 passos del Turó del Home , altura 1,905 metros.

Los magnífichs é innumerables panoramas que se presentan , dels Turons del Home y de las Agudas , gegants de la baixa Catalunya , sont tan seductors y grandiosos que seria molt difús parlarne ; l’espectacle que se gosa y lo que lo cor sent desde aquestas alturas , la ploma no ho pot expressar.

Se baixa per un camí infernal á la Font de Briansó , á 1 hora y 2,900 passos de las Agudas , á mitja hora y 1,100 passos del Turó del Home , altura 1,640 metros. Hermós panorama , bosch d’abets enfront , cosa rara en las comarcas del mitj dia. La font de fresca y cristallina aigua es lo naixement del riu de Gualba que com lo de Breda son afluents del Tordera.

Per mitg d’abets , faigs y bosch de gabella , se segueix un camí molt mal , se baixa al Coll del Pla del Espinal , que dista 1 hora y 1,500 passos de la dita font , altura 1,330 metros , en lo Coll. Lo camí se divideix , á la dreta en direcció á Santa Fe, que dista mitja hora , y á l’esquerra á Sant Marsal , á 1 hora y mitja. Del Coll á Sant Marsal lo camí es molt deliciós y elevat , dominant lo vall d’Arbucias y vista de Sant Hilari ; es de lo mes pintoresch. En 2 horas curtas y 6,500 passos del Coll del Espinal , s’arriva á la antigua iglesia bizantina ( avans parroquia ) de Sant Marsal , altura 1.140 metros , bon hostal , se trova tot lo necessari per la vida , bons llits y preus molt arreglats.

Se deu recomanar al turista la direcció de Sant Segimon y Viladrau per Matagalls que dista per lo menos 5 horas y mitja. Essent tancat Sant Segimon 8 mesos del any ( del 15 d’octubre al 15 de juliol ) no se trova habitació humana fins a l’Arola , prop de Viladrau y , per lo tant , no será mai de sortir de Sant Marsal ab alguna provisió , per no caminar desprevingut : lo trajecte de Sant Marsal per Matagalls á Viladrau ( 5 horas y mitja ) es molt pesat.

A 200 passos de Sant Marsal se troba la Font del Tordera , ahont naix dit riu que fertilisa una gran comarca , altura 1,130 metros del mar.

- Coll de Sant Marsal , camí directe de ferradura á Viladrau , altament pintoresch, distancia 2 horas y mitja. Vistas al Vall del Tordera y á las Guillerias, creu de fusta, y pedra-taula , partió dels tres bisbats de Vich , Girona y Barcelona, á 250 passos de Sant Marsal , y 1,160 metros sobre del mar. En dita creu hi ha una taula en la cual poden menjar tres bisbes sense mourers cada hu del seu bisbat.

* * *

Ascensió á las crestas de Matagalls.

Part occidental del Montseny.

De Sant Marsal , se deixa lo coll á la dreta y se verifica la ascensió per la vertent que domina lo vall del Tordera , tenint á la dreta la montanya , y á l’esquerra las vistas de Sant Marsal y del dit vall del Tordera. La ascensió es molt pesada , se camina sempre per boscos de grans faigs , ahont lo sol difícilment hi penetra , fins al Coll de sas Portadoras , á 1,550 metros y mitja hora de Coll de sas Pregarias. Magnífich punt de vista ; á la dreta grans precipicis y barranchs , panorama de las Guillerías , y á l’esquerra los valls y vertents del Pla de la Calma qu’es la vertent mes baixa del Montseny. Lo camí es molt deliciós , entre boscos de faigs y abets.

Pla y amunt s’arriva á Coll de Pregonas á 1,640 metros á mitja hora de Coll de sas Portadoras , ahont hi ha boscos frondosos d’abets y magnífica vista á la dreta , de las Guillerias y valls del Ter.

De Coll de Pregonas arrenca lo camí que puja á la creu de Matagalls. La pujada es molt pesada ; després de mitja hora forta que fa bufar , s’arriva á la

- Creu de Matagalls á 1,900 metros del mar. Dista 2 horas y mitja , 4,300 passos de Sant Marsal. La vista que’s descubreix desde tan elevada cima del Montseny occidental , digne rival del Turó del Home y de las Agudas , es superior y mes vasta , per lo menos tan dilatada , com la dels seus rivals. Vich y sa plana pareix que se tocan ab la ma , aixís com també los Pirineus que son molt mes elevats , dominant també Sant Llorens del Munt y Montserrat. Als peus se veu lo Congost , lo Vallés , Barcelona y son pla , Monjuich y mitja Catalunya , á lo menos tota la part baixa y lo centro del Principat que se domina completament.

Trepitjant herbas sense cap arbre , se baixa fins á la Font de Matagalls , á 1,690 metros y á mitja hora de la Creu , y seguint per la carena de la montanya se deixa la Font de l’Escot á la dreta del camí al fondo de una vall , y á l’esquerra se veu lo esplendent panorama de la Cordillera del Pla de la Calma , d’altura 1,400 metros, que no se deixa may de vista , mentres que per la dreta s’estasia contemplant la plana de Vich , los valls del Ter y las montanyas de Fransa. De repent , sense veurerlo fins al arrivarhi , se topa ab lo Collet y Ermita de Sant Miquel dels Barratons , á 1,420 metros del mar sobre lo inmens precipici de Sant Segimon que se contempla com si estés penjat de las rocas. Mitj quart de perillosa baixada de zig zag per lo precipici , per camí regular , ampla , sobre roca y relliscós , condueix , disfrutant sempre de la mateixa deliciosa vista general expressada , al grandiós Santuari de Sant Segimon á 1.360 metros del mar , de propietat de D. Francisco de Puig y de Borja , administrat per lo virtuós sacerdot D. Jaume Montanya , persona que no pot esser mes hospitalaria. Tant recomendable circunstancia convida á permaneixer en tant fresch y pintoresch siti , un dels mes deliciosos del Montseny, puig la vista es admirable. Te lo santuari moltas cambras y bons llits. Lo turista s’hi trova molt bé. Sant Segimon dista 1 hora y mitja de la Creu de Matagalls.

A 140 passos de Sant Segimon , camí de matxo , per Seba se va á l’estació dels Hostalets , ferro-carril de Barcelona a Vich , 3 horas.

Sota lo santuari hi ha la rica font dels Capellans y lo camí de Viladrau á 3 quarts d’hora y 750 passos ; es camí de matxos , pero molt accidentat , y baixant sempre s’arriva á la Cascata de l’Oratori , gran salt d’aigua á 1.040 metros del mar. Seguint lo camí per un gran bosch de castanyers á mitja hora de la Cascata , 1,200 passos y á 920 metros se trova l’hermita ó capella de la Verge de l’Arola , que perteneix en propietat á la Rectoria de Viladrau , de ahont dista solament 1 hora curta.

A 2,700 passos entre 2 valls y 2 rieras se troba Viladrau á 840 metros del mar. Viladrau es un siti lo mes deliciós á l’estiu , pintoresch en extrem y molt fresch. Bon hostal á casa la Rita , molts matxos de sella y bons á 1 duro per dia.

A tres quarts d’hora de Viladrau y prop de la confluencia de las 2 rieras que baixan una a l’esquerra de Sant Segimon trencant lo camí de Seba y l’altre á la dreta per lo camí que va de Viladrau á Sant Segimon , se trova lo Gorch Negre de Viladrau.

De Viladrau a Arbucias bon camí de matxo.

- Coll de Borduriol , á 1 quart llarch de Viladrau, altura 970 metros.

- Serrat dels Serdans á 3,100 passos y 1 hora de Viladrau , altura 865 metros. Divisió de las aiguas del Tordera y del Ter. Magnífich panorama: á l’esquerra Pla de las Arenas y Espinelbas , y vall d’Arbucias , al frente Matagalls y Agudas á la dreta.

- Coll dePla d’ Úful á 750 metros ; baixada molt rápida y fatigosa , fins á trovar la Riera d’Arbucias , poch mes ó menos 1 hora de mal camí ; passada la riera , que sempre se segueix , á la dreta s’admira la rica vegetació del preciós Vall d’Arbucias , brillant panorama á la dreta , Matagalls , Coll de Sant Marsal , Agudas , Coll del Espinal , Pich de Coll de Té y de Morou. Riera avall tanca l’horisont lo Castell de Montsoriu. Admirant eix panorama , en menos de una hora desde la riera ó rieral per un camí deliciós , cómodo y pla s’arriva á la pintoresca

- vila d’Arbucias que dista 6,500 passos y 2 horas y mitja del Serrat dels Serdans y ‘s trova á 270 metros del mar.

Sense dubtarne la vila d’Arbucias es de las mes agradables de Catalunya , á mes de que es moltíssim cómoda ; te una bona fonda y la separan del ferro-carril de Fransa 3 horas y mitja de una magnífica carretera que segueix per lo vall, serpentejant com l’aigua del rieral fins á la vila romana de Hostalrich. Sense cap dubte la carretera travessa uns sitis tant pintorescos , que sense la menor exageració cuasi podem sostenir la competencia ab molts valls de Suissa que l’autor de eixas mal desgrenyadas ratllas te mes recorreguda ó á lo menos tant com Catalunya , á caball y á peu.

Donarem fíi a la nostra excursió al Montseny, y tot tornantnos á Breda , visitarém lo Castell de Montsoriu. Se segueix la carretera fins á can Verdaguer al costat de la riera y basa de la montanya de Montsoriu á 200 metros del mar y á 1 hora y mitja d’Arbucias se deixa la carretera á l’esquerra , y per la dreta , girant luego a l’esquerra , se pren lo camí de la montanya que es cómodo , pla y suau , sempre amunt , y en 3 quarts d’hora se guanya lo Coll de Castellar á 475 metros de altura del mar.

Deixant lo camí y la casa que dona nom al Coll á la dreta , voltejant á l’esquerra lo frondós bosch que cubreix tota la montanya desde la basa al cim , seguint un curriol cuasi imperceptible , molt accidentat y dret , asbofegant molt y molt , avans de mitja hora curta se guanya la cónica cima ahont lo turista podrá admirar las ruinas del Castell de Montsoriu.

La historia de eixa grandiosa fábrica del temps feudal que recorda moltas glorias dels antepassats , historia per cert molt detallada , ab preciosos datos que destrueixen las mil tradicions y cuentos de la comarca y tanta superstició com certa gent sencilla conserva encara , ha sigut publicada per la patriótica y entusiasta Associació Catalanista d’Excursions Científicas. Dita historia ó ressenya va acompanyada de una lámina heliográfica que fou publicada en lo Album pintoresch de la mentada Associació , y que recomaném al lector , puig mereix esser coneguda dels amants d’eixa terra de treball y de glorias , digna de millor sort.

De lo alt de las ruinas de las murallas del tercer clos , ó recint murat , com de las ruinas, fins allí ahont se pot arrivar , de la torre del homenatje , se disfruta d’un esplendent cop de vista : pues se descubreix lo rieral d’Arbucias , vall de Tordera , las montanyas vehinas de l’altra part de la riera , de Sant Feliu de Buixalleu , totas las cimas de las altas carenas del Montseny y en fi tota la preciosa plana de Breda , que se veu als peus , com també l’hermita pintoresca del Turó de Santa Ana de Breda que se domina.

Lo dit castell dista 2 horas grossas d’Arbucias y está situat á 620 metros sobre’l mar.

Se baixa per frondosos boscos de alsinas sureras , alsinas comuns y pins á Coll de Norri , que dista 3 quarts de hora y se trova á 230 metros del mar. Mitja hora de bon camí de matxo entre boscos de suros , alsinas y pins s’arriva de retorn á Breda que dista del Castell 3.600 passos baixant 1 hora y mitja. Pero pujant hi ha que trascar molt per arrivar á dalt en menos de 2 horas y mitja , que es la distancia que calculan los habitants de Breda poch mes ó menos.

Un propietari de Breda,

Admirador del Montseny.

* * *

* * *

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

Excursió á la montanya de Montseny per un propietari de la vila de Breda; trad. castellà i francès (Artur Osona).

Excursion a la montaña del Montseny

Desde Breda.

Una de las estaciones del ferro-carril de Francia , línea del interior ó Granollers , es Breda. Esta villa se halla á unos 2 km. de distancia de la estacion , á 60 km. de Barcelona y 40 de Gerona. Un carrito conduce en 20 minutos á los viajeros á la plaza de la Constitucion de la villa. Hay en Breda varias posadas , siendo las principales la de Pons , la de Duran y cal Beco en la plaza , y la de Pedrosa al extremo de la calle mayor. Los precios son en todas muy módicos.

Guias. Juan Llorens ( a ) Rafaló, con mulo , y José Estrugó (a) Ros que procura otros.

- Breda. 1.600 habitantes ( elevacion en la iglesia 150 m. sobre el nivel del mar ). Es poblacion muy renombrada por su especialidad en alfarería comun cuya exportacion es el mayor recurso de los habitantes de la villa , de suerte que casi hay tantas fábricas de alfarería como casas.

Es notable como obra de arte la iglesia y las ruinas del Monasterio de Benedictinos , verdadera joya de la edad media. Véase la notícia que acompañada de una hermosa lámina heliográfica publicó la Sociedad catalanista de excursiones científicas en su Album pintoresco.

Itinerario.

Camino de herradura bastante llano por el que se sube muy suavemente , entre bosques de alcornoques , bordeando la riera de Breda. A 2 km. á mano izquierda se encuentran grandes precipicios sobre dicha riera. A la derecha se descubren las ruinas de un antiguo castillo de la edad media , conocido en el país por can Pega.

A 4 km. se atraviesa á vado ó por medio de una tabla la riera , que se deja para no volverla á encontrar. La vegetacion se presenta admirable mientras se sube á can Roig de Riells , á 5 km. de Breda. Elevacion 350 m.s.n.d.m.

Empieza la ascensión al Montseny entre praderas y bosques de castaños , y en el 6º km. se encuentra la Fuente den Jaume ( elevacion 500 m. ) y la llanura de Saba al 8º km. ( elevacion 620 m. ).

El camino se hace cada vez mas pesado y difícil á causa de lo muy accidentado del terreno , por pasar entre barrancos y rocas que vienen á formar verdaderos escalones , propio solo de camino de cabras , en términos que no pudiendo franquearlo las caballerias desde can Roig , bifurcacion de este camino y el de herradura por Riells a Santa Fe , siguen este último que les conduce á la ermita , haciendo un rodeo de 5 á 6 km. , que se ganan siguiendo el primer sendero.

- Fuente de Corts ( elevacion 990 m. ). El panorama que se descubre es magnífico. Desde este punto se ve el valle del Tordera , limitado por las montañas de Montnegre que empiezan á dominarse formando horizonte el mar. Sigue el mal camino hasta el Coll del Vent en el 16º km. ( elevacion 1.100 m. ).

Continua la ruta por un camino delicioso , pintoresco y muy llano , no tarda en descubrirse el valle de Santa Fe á 18 km. de Breda ( elevacion 1.180 m. ), coronado por el Turó de Morou , Coll del Espinal , Agudas y Turó Gros , apareciendo el rio y el valle de la Gualba á los pies. Se descubren preciosas vistas al Vallés , Tordera , Montnegre y el mar.

Sigue el camino llano y subiendo con suavidad ; déjase á mano izquierda el valle de Santa Fe y el rio , cuyas aguas murmurando poéticamente se precipitan al Gorch Negre y al Salto de la Gualba al extremo inferior de dicho valle , en los límites del de Gualba. Dicho salto de Gualba dista 12 km. de Santa Fe.

Dominando el rio desde mas ó menos altura y pasando por frondosos bosques de hayas se llega á Santa Fe , se atraviesa el rio por la tabla que hay á propósito y se encuentra el deseado santuario , á 2 km. de Coll del Vent ( elevacion 1.180 m. ).

- Santa Fe. En este santuario se venera la imagen de la santa titular. Hay hostal bastante cómodo sin ser caro ; se encuentra en él todo lo necesario para reparar las fuerzas perdidas en la penosa ascension , sin que falte vino excelente , aposentos espaciosos y relativamente buenas camas con colchones; se encuentra buena yegua para bagage y subir á las cúspides de Montseny. El santero Francisco cazador , es el guia mas práctico para hacer la ascensión á los turons.

El valle de Santa Fe es sumamente pintoresco , con magníficos prados y bosques de hayas y abetos , numerosas fuentes de rica agua. Allí se respira un aire fresco , puro , embalsamado por el perfume de las plantas silvestres , de suerte que todo contribuye á hacer agradabilísima la estancia en tan delicioso sitio , desde el cual se pueden hacer excursiones á las varias fuentes , siendo las mas concurridas las de Fray Miquel y de la Teula , donde nace el rio de Breda , y á la cascada de la Gualba , aunque vale mas visitar este último sitio desde la estacion del ferro-carril que dista 4 km. de la cascada.

Desde las estaciones de Palau Tordera y de San Celoni se puede subir á Santa Fe por camino carretero por el que se transporta la fagina á dichas estaciones que distan 20 km. de Santa Fe.

El Turó de Coll de Té se halla á 5 km. y 1,310 m. de elevación sobre el nivel del mar y el Turó de Morou á 2 km. y 1,410 m. Los puntos de vista del valle de Arbucias y de los Pirineos y Ampurdan son espléndidos.

A scensión á las crestas del Montseny

Por Santa Fe.

Dejando el camino de Santa Helena á mano izquierda se sube entre bosques de hayas y abetos hasta Coll de Montllubá á 7 km. de distancia y 1,500 m. sobre el nivel del mar. La vista que se descubre es magnífica , y grandioso el panorama. Se sigue constantemente la loma de la montaña hasta el Turó del Home y las Agudas.

A 8 km. se halla el Coll del Aire cuya elevacion es de 1,560 m. , el Turó Gros , pico á 11 km. y 1,810 m. , el Turó de Coll de sas Bassas á 13 km. y 1,850 m.

- Turó del Home , es el pico mas alto del Montseny á 14 km. de Santa Fe y altura 1,910 m. sobre el nivel del mar. La vista se extiende sobre todo el valle del Tordera , el Vallés , llano de Barcelona , cadena del Tibidabo ( 525 m.), de San Mateo ( 500 m. ), del Montnegre ( 900 m. ) , y se descubre el azul del mar , plateado por los rayos del sol , que cierra el horizonte , así como por el lado opuesto lo limitan los Pirineos coronados por los picos del Puigmal ( 2,903 m. ) y del Canigó ( 2,785 m. ), y por el Oeste las crestas de Montserrat ( 1,200 m. ) y San Lorenzo del Munt ( 1,210 m. ).

Siempre por la loma de la montaña y franqueando precipicios , en 4 km. se llega al

- Turó de las Agudas , á 1,905 m. , desde el cual se baja en otros 4 km. á las

- Fuentes de Briansó ( 1,610 m. ), de las que nace el rio de Gualba que riega el valle de Santa Fe para unir sus aguas al Tordera cerca de la estacion de Gualba , de la misma manera que lo hace la riera de Breda en el lado de la estacion de este nombre.

En 4 km. se baja al

-Coll del Espinal ( 1,330 m. ); á 2 km. de Santa Fe se deja el camino de la derecha y tomando el de la izquierda , que es de herradura , á trechos bastante malo , pero delicioso y pintoresco , con vistas á Arbucias y San Hilario , se llega despues de 8 km. á

- San Marsal ( elevacion 1,140 m. ), santuario , antes parroquia , de la edad media que nada tiene de notable. En la posada se encuentra poco mas ó menos la misma asistencia que en Santa Fe , con la diferencia que á veces suele faltar carne fresca, pero jamás volatería , tocino y pan tierno. El vino es excelente.

A 200 pasos del hostal y 1,130 m. hay las fuentes de donde nace el rio Tordera y á 300 pasos el Coll de San Marsal en el cual se levanta una cruz con pedestal de piedra y sirve para indicar el punto de division de las diócesis de Barcelona, Gerona y Vich. En esta cruz hay una mesa en la cual pueden comer los obispos de las mencionadas diócesis , estando cada uno sentado en su respectiva jurisdiccion.

Del Coll de San Marsal ( 1,160 m. ) parte un magnífico camino de herradura que conduce , en 12 km. , atravesando sitios los mas pintorescos , á Viladrau. Déjese este camino , y llevando provisiones que es fácil proporcionárselas en la posada de San Marsal , sígase la direccion á San Segismundo y á Viladrau por el Turó de Matagalls , á 30 km. de camino de herradura. Como el santuario de San Segismundo está cerrado ocho meses del año , desde 15 octubre á 15 de julio , no se encuentra habitacion humana hasta la Arola , cerca de Viladrau. ( Se trabaja para que el dueño del santuario lo tenga abierto una temporada mas larga del año. )

Doblando á la izquierda por el valle de San Marsal subiendo con caballerias ó á pié por un camino muy pesado , al abrigo de los rayos del sol hasta en plena canícula , por pasar siempre entre bosques de grandes y muy espesas hayas , en 5 km. se gana el Coll de sas Pregarias á 1,460 m. de elevacion , y siempre subiendo se llega en 3 km. al Coll de sas Portadoras ( 1,550 m. ) La vista que allí se disfruta es soberbia , se descubren á la derecha grandes precipicios y á la izquierda la vertiente meridional del Pla de la Calma , y la parte mas baja del Montseny ( 1,400 m. ), del cual en 3 km. , por una fuerte pendiente se llega al

- Turó de la Creu de Matagalls ( cruz de madera ). Este pico es uno de los gigantes del Montseny , el mas elevado de la vertiente occidental , elevacion 1,900 m.; el panorama es espléndido , mas hermoso que el del Turó del Home , porque además de la vista de las llanuras , de las montañas y del mar que desde aquella altura se descubren , puede extasiarse el viajero con el precioso golpe de vista que ofrece el Pla de la Calma , y los deliciosos valles que hay á mano izquierda. A la derecha se domina la grande y pintoresca plana de Vich , con los Pirineos por horizonte. En dos km. se baja á la Font de Matagalls ( 1,690 m. ).

En el fondo del valle , á mano derecha hay la Font del Escot ; en 3 km. desde la primera de estas fuentes , siguiendo siempre la loma de la montaña , se llega á la ermita de San Miquel dels Barratons ( 1,420 m. ).

Por un camino serpenteado , cortado á pico sobre grandes precipicios , en 5 minutos se baja á San Segismundo , grandioso santuario á 1,360 m. de elevacion , gran capilla edificada en el sitio donde San Segismundo , rey de Borgoña, hizo penitencia.

Hay en la hospedería numerosos aposentos para albergar algunas docenas de personas ; se disfruta de una vista magnífica.

Por un camino de herradura se puede ir en 18 km. por Seba á la estacion dels Hostalets ( ferro-carril de Barcelona á Vich ). Por un camino abierto en zig-zag sobre el precipicio por el cual sin embargo pasan mulos ; á 3 km. se halla la cascada del Oratori ( 1,040 m. ).

Por un gran bosque de castaños , en 2 km. se llega á la ermita de la Arola ( 920 m. ). A 4 km. está el pueblo de Viladrau , muy bien situado , entre dos rios , á 840 m. de elevacion. Es uno de los sitios mas frescos y deliciosos para veranear. Tiene buenas posadas en casa la Rita y en casa el Americano. La primera es la mas confortable , y en ambas los precios son muy moderados. Hay buenos mulos á 5 pesetas por dia , para hacer expediciones por la montaña.

Desde Viladrau á Vich ( distancia 20 km. ) hay muy buen camino de herradura. A 3 km. del pueblo , casi en el punto donde confluyen los dos rios se encuentra el Gorch Negre , agujero en el cual cae toda el agua del riachuelo que baja de San Segismundo por la parte del camino de Seba.

A 2 km. de Viladrau se halla el Coll de Borduriol ( 970 m. ). A 6 km. se encuentra el Serrat dels Serdans ( 865 m. ). Este collado sirve de divisoria á las aguas, formando las que vierte por levante la riera de Arbucias afluente del Tordera , á cuyo rio van á parar cerca de Hostalrich. Las de las vertientes del oeste forman una riera tributaria del rio Ter.

A 2 km. hay el Coll de Pla de Úfol ( 750 m. ); bajada muy rápida y muy penosa , distante 4 km. hasta la riera de Arbucias que se atraviesa á vado ó por medio de una tabla muy estrecha. Por un valle muy angosto , que se va abriendo insensiblemente , se sigue la riera á mano derecha , pasando por sitios los mas pintorescos , que se renuevan á cada revuelta del camino , extasiándose la vista ante una vegetacion espléndida.

Desde el paso de la riera hay un camino de herradura , de 4 km. de longitud , que conduce á la pequeña , pero deliciosa villa de Arbucias , punto de veraneo de la buena sociedad de Barcelona. Poblacion 3,000 habitantes , elevacion 270 m. Hay una fonda y varias posadas , y algunas quintas pertenecientes á familias de la capital del Principado.

Una ancha y hermosa carretera moderna conduce , siguiendo el curso de la riera , á Hostalrich , cuya estacion dista 18 km. de Arbucias. A cada tren de la linea de Francia por el interior hay diligencia cuyo servicio es bastante regular.

De Arbucias á las ruinas del castillo de Montsoriu se sigue la carretera , 6 km. , hasta la casa de campo conocida por can Verdaguer de Arbucias , en la base de la montaña de Montsoriu , ( 200 m. ). Dejando á mano izquierda la carretera se pasan 4 km. y se llega al Coll de Castellar á 475 m. y doblando á mano izquierda , pasando por un bosque que cubre toda la colina desde la base á la cúspide y siguiendo un muy reducido sendero , en 3 km. de rápida y muy penosa subida se llega á la cima donde permanecen aun las ruinas del mencionado castillo feudal de Montsoriu ( 620 m. ) que representó un gran papel en la historia de Cataluña. Véase la descripción y vistas publicadas ( estas en grabado heliofotográfico ) por la Asociacion Catalanista de Excursiones Científicas en su Album pintoresch.

Despues de haber gozado de un panorama soberbio , por el mismo camino se va entre encinas y pinos á la carretera de Hostalrich que conduce á la estacion de la antigua ciudad romana ; esta conserva aun muy antiguos muros almenados , con vetustos torreones á intervalos. La poblacion está defendida por un castillo ó ciudadela mas modernamente fortificado por el sistema Vauban , situado en una pequeña colina que domina la llanura inferior del Tordera.

Desde las ruinas del castillo de Montsoriu , si se quiere , se puede regresar á Breda , distante 6 km. , punto de partida de este itinerario , pasando por el Coll de Norri á 230 m. de elevacion. Desde Hostalrich se puede regresar á Breda ó á Barcelona en ferro-carril.

Un propietario de Breda ,

admirador del Montseny.

* * *

Voyage

à la renommée chaine du Montseny.

Breda station du chemin de fer de Barcelone à France , departement de Girone et arrondissement de Santa Coloma de Farné s , à 60 km. de Barcelone et 40 de Girone.

Ce village est separé d’une demi heure de la gare ; à tous les trains , une charrete conduit le touriste par une mauvaise route à la place principale de l’endroit , parcours 20 minutes.

Auberges. Boucherie de Pons , chez Duran et Can Beco à la place , Boucherie Pedrosa en montant la grande rue à la droite ; ce dernier , ainsi que le second et le premier sont les meilleurs – prix très moderé s.

Guide: Jean Llorens ( dit ) Rafaló , mulet : celui de Joseph Estrugó ( dit ) Ros , qui au besoin , en procure bien d’autres.

- Breda 1,600 habitants ( altitude de l’eglise 150 m. sur le niveau de la mer ) très renommée par leur spécialité dans l’industrie de poterie dont l’exportation est sa plus grande ressource car il y a presque autant de fabriques de poteries , comme maisons , que du reste ne valent pas grande chose.

Eglise et ruines du monastère des Benedictins , chef d’oeuvre de la moyenne âge. Voir la notice accompagnée d’une belle gravure heliographique publiée par la Societé Catalaniste d’excursions scientifiques dans leur Album pittoresque.

Itineraire.

Chemin de mulet , assez plat , on monte très doucement , parmi les bois de chênes de liége, suivant le bord de la rivière de Breda , à 2 km. à gauche grands ravins sur la rivière , et à droite ruines d’un vieux chateau de la moyenne âge ( dit de Can Pega ) à 4 km. passage à gué , ou sur une planche , de la rivière que l’on ne voit plus , végétation admirable , puis la maison Can Roig de Riells à 5 km. , alt. 350 m. : comencement de l’ascension , parmi des pâturages et bois de chataigniers , à 6 km. la

Fontaine d’en Jaume ( alt. 500 m. ), Pla de Saba à 8 km. , alt. 620 m. Le chemin devient très penible , rapide et plus que difficile , l’on peu dire , qu’il faut presque escalader les rochers que barrent le sentier. Les mulets , ne peuvent pas franchir cette route , à partir de Can Roig bifurcation du chemin de mulets pour Riells et Santa Fe , ils suivront ce chemin , que les amenera à l’Hermitage de Santa Fe , par le detour , avec perte de 5 à 6 km. , que l’on gagne par le sentier. A 13 km. Fontaine de Corts alt. 990 m. , le sentier si mauvais continue encore , jusqu’au Coll del Vent à 16 km. , alt. 1,100 m. Panorama magnifique , vue de la Chaine de Montnegre ( à 900 m. ) et la mer par horizon : à la droite par un sentier delicieux , pittoresque et très plat , l’on aperçoit bientot l’Hermitage de Santa Fe , à 18 km. de Breda , alt. 1,180 m. Auberge tenu par François chasseur , excellent guide pour les ascensions , dans tous les pics plus elevés qu’il connait mieux , que n’importe qui.

Dans l’auberge il y a assez de chambres , pour y loger quelques personnes , le touriste trouvera dans l’auberge toujours de pain frais ( de très bonne viande durant l’ eté ), du porc , du riz , du jambon , de la volaille , de legumes excellents , et un vin de table delicieux.

La vallée de Santa Fe est très pittoresque , des magnifiques prairies et bois d’ hêtres et sapins , ainsi que des très nombreuses fontaines , l’air frais , pur , embaumé , rendent leur séjour fort agréable , dont chaque jour , l’on peut faire des excursions différentes , parmi les quelles les fontaines de Fray Miquel et de la Teula , source de la rivière de Breda.

Le pic de Coll de Té à 5 km. , et 1,310 m. d’altitude sur le mer , et le Pic de Morou à 2 km. et 1,410 m. , vue splendide de la vallée d’Arbucias , et des Pyrenées. La cascade de la Gualba à 12 km et le Gorch Negre ( trouoù se jete la rivière de la Gualba ) à 10 km. , parmi des sentiers très penibles , conseillons aux touristes s’abstenir d’y aller , ils peuvent être visités , par Gualba , station du chemin de fer de Barcelone à France , dont la cascade se trouve à 4 km. de la gare. L’on peut monter à Santa Fe , indistinctement par Palau Tordera et Sant Celoni , ligne de Barcelone à France , car à chaque gare respectivement , il y a une très mauvaise route , pour les chars , que vont à la vallée de Santa Fe , à charger le bois des forets : De ces gares à l’hermitage environs 20 km. en mulet.

Ascension au Montseny.

Laissant le chemin , ou route de Santa Helena à la gauche on monte parmi un bois des hêtres et sapins jusqu’au

- Coll de Montllubá à 7 km. , alt. 1,500 m. , vue splendide , l’on suit toujours le dos de la montagne jusqu’aux sommets les plus elevés.

- Coll del Aire à 8 km. , alt. 1,560 m.

- Turó Gros. Pic à 11 km. , alt. 1,810 m.

- Turó de Coll sas Bassas. Pic à 13 km. , alt. 1,850 m.

- Turó del Home. Le pic le plus elevé , à 14 km. de Santa Fe , altitude 1,910 m., la vue s’etend sur toute la vallée de Tordera , Plaine du Vallés , Barcelone , Chaine du Tibidabo ( 525 m. ), Chaîne de Sant Mateu ( 500 m. ), Chaîne de Montnegre ( 900 m. ) et la mer bleuâtre et argentée par les rayons du soleil , que ferme l’horizon , ainsi que de l’autre coté la Chaîne des Pyrenées couronnée par les pics de Puig-mal et Canigou ( 2,908 et 2,785 m. respectivement ) et par l’ouest le Pic de Montserrat ( 1,200 m. ) et Sant Llorens del Munt( 1,210 m. ) toujours par le dos de la Chaine et franchissant des ravins en 4 km. l’on atteint le

- Pic de las Agudas à 1,905 m. , de là on descend en 4 km. à La Fontaine de Briançó à 1,640 m. , source de la rivière de Gualba , qu’arrosse la vallée de Santa Fe pour se jeter près de la gare de Gualba dans le Tordera , du même que la rivière de Breda le fait , au coté de la gare de ce nom : l’on descend en 4 km. au

- Coll del Espinal à 2 km. de Santa Fe , on laise à droite ce chemin et par celui de la gauche , par chemin de mulets , assez mauvais (pas toujours) l’on parvient en 8 km. à

-Saint Marsal , alt. 1,140 m. ; ce sanctuaire de la moyenne âge n’a rien de remarquable. Le confort de l’auberge , se trouve presque à la même hauteur , que celui de Santa Fe , sauf que la viande y manque souvent , mais jamais la volaille , le porc , et le pain frais , le vin aussi et très bon : à 200 pas de l’auberge , fontaine et source du Tordera , à 300 pas Coll de Saint Marsal où une grande croix , en bois , soutenue par un piedestal en pierre , est le siège divisoire des evèchés de Vich, Barcelone et Girone ; l’on dit , que chaque evêque peut s’asseoir sur la ditte pierre et dont sur le sol de sa diocèse respective.

Du Col de Saint Marsal alt. 1,160 m. à droite une magnifique route à mulet conduit en 12 km. par des sites pittoresques à Viladrau , par le Pic de Matagalls et Saint Segismond , 30 km. , par chemin de mulets , car etant fermé ce sanctuaire pendant 8 mois ( depuis 1 Novembre jusqu’1 Juillet ) durant tout le parcours , jusqu’à Viladrau ( 30 km. ) l’on ne trouve pas la moindre demeure humaine.

Tournant à la gauche , sur la vallée de Saint Marsal , montant en mulet , ou à pied , par un chemin très fatigant , à l’abris du soleil même en pleine canicule , toujours parmi des forêts de grands et fort epais hêtres , en 5 km. l’on gagne le Coll de Pregarias à 1,460 m. d’altitude , et toujours montant on parvient en 3 km. à Coll de sas Portadoras , alt. 1,550 m. , vue superbe , grands ravins à droite , à gauche Pla de la Calma , versant Sud , et le plus bas du Montseny ( alt. 1,400 m. environs ).

Parmi les hêtres et les sapins , en 2 km. , l’on arrive à Coll Pregonas, alt. 1,640 m. d’où en 3 km. , d’une forte montée , on atteint le Pic de la Creu de Matagalls ( croix en bois ) ; ce pic est un des géants du Montseny , le plus haut du versant occidental , alt. 1,900 m. , panorama splendide , encore plus beau que celui que l’on jouit du Pic de l’Home , car le touriste , en outre de la vue des plaines , des montagnes et de la mer que l’on decouvre de l’hauteur rivale , pourra s’extasier avec le joli coup d’oeil du Pla de la Calma et des délicieuses vallées à gauche , et à la droite la grande et pittoresque plaine de Vich avec les Pyrenées par horizon , en 2 km. on descend à la Fontaine de l’ Escot , à 3 km. de la première de ces fontaines. Suivant toujours sur le dos de la montagne , on arrive à l’hermitage de Saint Miquel dels Barratons , alt. 1,420 m. Par un chemin de zig-zag , coupé à pic sur des grands ravins , en 5 minutes o descend à Saint Segismond , grandieux sanctuaire à 1,360 m. d’altitude , grande chapelle batie où Saint Segismond, roi de Bourgogne , fit penitence. Il y a des nombreuses chambres pour y loger quelques douzaines de personnes. Vue splendide ; par un chemin de mulets , en 18 km. par Seba , on peut aller à la gare de Hostalets ( voie ferrée de Vich à Barcelone ). Par un chemin de zig-zag sur le ravin ( en mulet si l’on veux ), à 3 km. la Cascade de l’ Oratori , alt. 1,040 m. , par un grand bois de chataigniers , en 2 km. on arrive à l’hermitage de l’ Arola , alt. 920 m. , à 4 km. on trouve le village de Viladrau , très bien situé , entre deux rivières , à 840 m. d’alt. , est un des sites les plus frais et délicieux , pour la saison d’eté , bon auberge , chez la Rita , et chez l’ Americano , le premier est le plus confortable, on y est très bien , et les prix sont très moderés dans tous les deux. Très bons mulets , à 5 piecettes par jour , pour les grandes courses. De Viladrau à Vich il y a une très bonne route pour mulets , de 20 km. de longueur. A 3 km. du village , presque dans le point de jonction des 2 rivières , se trouve le Gorch negre , trou où se jete la rivière , que descend de Saint Segismond , par le coté du chemin de Seba. De Viladrau à 2 km. il y a le Coll de Borduriol , alt. 970 m. sur la mer.

Serrat de Serdans à 6 km. de Viladrau , alt. 865 m. ; ce col fait la division des eaux ; les versants de l’est , forment les sources de la rivière d’Arbucias , afluent du Tordera , qui vont se jeter dans ce fleuve , près d’Hostalrich. Les versants de l’ouest formen une rivière tributaire du fleuve Ter. A 2 km. Coll de Pla d’ Úful à 750 m. sur le niveau de la mer.

Descente très rapide , et fort penible pendant 4 km. , jusque la rivière d’Arbucias , que l’on passe à gué , ou par le moyen d’une planche très etroite , par une vallée très serrée , que s’ouvre insensiblement , la rivière à la droite , parmi des sites les plus pittoresques , que se renouvellent à chaque contour , s’extasiant la vue dans une végétation splendide.

4 km. d’une magnifique route à mulet , dès le passage de la rivière , conduiront le touriste à la petite , mais tres délicieuse ville d’Arbucias , rendez vous , pendant la belle saison , d’une bonne partie de la bonne société de Barcelone , population 3,000 habitants environs , alt. 270 m. On y trouve un hotel et plusieurs auberges , ainsi que quelques villas , appartenant à familles distinguées de Barcelone. Une grande et belle route , suivant le parcours de la rivière , la separe 18 km. de la gare d’Hostalrich , et à chaque train , les dilligences font un régulier service.

D’Arbucias aux ruines du Château de Montsoriu l’on suit la grande route , 6 km. , jusque la ferme can Verdaguer d’Arbucias , base de la montagne de Montsoriu , alt. 200 m. Laissant la route à gauche , on franchit en 4 km. le Coll de Castellar à 475 m. , et en tournant à gauche , parmi le forêt , que couvre toute la coline , dès la base au sommet , et suivant u tout petit sentier , en 3 km. d’une rapide et très penible montée , on parvient au sommet , alt. 620 m. , où se trouvent les ruines du grandieux château féodale de Montsoriu , qui joua un grand rôle dans l’histoire de Catalogne. Voir la notice publiée avec une gravure heliographique par la Société Catalaniste d’ Excursions Scientifiques , dans leur Album pittoresque.

Après avoir jouit d’un panorama superbe , l’on peu descendre par le même chemin , par le Coll de Castellar , à la route d’Hostalrich , et aller prendre le chemin de fer , à la gare de l’ancienne petite ville romaine d’Hostalrich , que conserve encore les ruines de très anciens murs crénelés , et defendue par une citadelle systeme Vauban , situéesur une petite coline , que domine la plaine inférieure du Tordera.

Des ruines du Château de Montsoriu , si l’on veut , par le Coll de Norri à 230 m. d’alt. , l’on peut se rendre à Breda en 6 kilomètres.

.

Un propietaire de Breda ,

admirateur du Montseny.

.

Barcelona, 1879.

IMPRENTA BARCELONESA

Calle de las Tapias , núm. 4.

Reeditat en edició facsímil per

Centre Excursionista de Catalunya, 1979

servido por miquelturo 2 comentarios compártelo

El Tresor de Galceran de Pinós, 2 ( Prudenci Reguant )

.

(comença aquí.)

*

El Tresor de Galceran de Pinós, 2

SANT CERNI I SANT DIONÍS: UNA IMATGE DE DAGOBERT II?

Un personatge moltes vegades relegat a un lloc secundari o gairebé oblidat en la llegenda de Pinós és Santcerní, el fidel servent de Galceran que va compartir amb ell l’empresonament a les masmorres de Granada i el miraculós alliberament, aquest cop gràcies a la intervenció de sant Dionís de qui era profundament devot i no pas de sant Esteve, el protector de Galceran.

Volem parlar d’aquest personatge abans d’acabar aquesta narració, ja que hem observat alguna circumstància curiosa que el pot relacionar, simbòlicament, amb l’últim rei merovingi Dagobert II, mort l’any 785 segons la història i que fou elevat a la santedat. La seva diada se celebra el dia 23 de desembre.

Evidentment, no volem indicar que es tracti de la mateixa persona, ja que resulta impossible, però sí que volem fer esment d’una d’aquestes casualitats aparents que moltes vegades ens alliçonen més que la realitat. Santcerní, anomenat Santgenís, unes vegades, i Sadurní, unes altres, visqué cinc anys de presó abans de ser alliberat de mans del seu protector sant Dionís, que també es va aparèixer a la masmorra juntament amb el protomàrtir Esteve, tal com ja hem explicat. Ara bé, a França hi ha una llegenda al voltant de la persona de Dagobert II. D’aquest personatge ja hem apuntat que està relacionat amb el tresor de Rennes, car apareix citat en el segon document que va trobar Saunière. També creiem que el fabulós tresor de Rennes podria ser el mateix que el de Galceran. En tot cas, correspon al tresor reial de la monarquia merovíngia, tal com Lincoln i els seus col•laboradors han fet també notar. Bé, doncs, la llegenda franca, recollida de La legende dorée, llibre medieval de vides de sants, escrit per Jacques de Voràgine, explica que en morir Dagobert, la seva ànima fou condemnada a l’illa de Liparca, a romandre dins d’un volcà (imatge de l’infern). Estant la seva ànima en expiació, fou alliberada per la intervenció de Sant Dionís, a qui Dagobert havia tingut una gran devoció en vida i en honor del qual havia construït diverses esglésies. Es diu que la seva ànima va tornar a animar de nou el cos i va viure anys, en secret, acomplint penitència. Aquesta llegenda també consta als llibres Vida del papa Donus, de Platina, i al llibre III de La vie du Dagobert, de Robert Gauguin.

Aquí, a part de la coincidència amb la llegenda de l’alliberament de Santcerní per Dionís, ens trobem també amb una concomitància amb la tradició llegendària del Rei Ocult, que espera el seu moment per tornar a regnar en el seu territori després que li fou manllevat, i que es troba tant a la tradició cristiana com a la musulmana.

Actualment, es conserva en un museu un crani que s’atribueix al de sant Dagobert. Es tracta d’un cap trepanat, diuen que a causa d’un ritual que se li va practicar per evitar, precisament, que tornés a viure, la qual cosa entronca també amb la llegenda de la resurrecció d’aquest rei, canonitzat sant. Després de la mort de Dagobert, s’instaurà a Europa la nissaga carolíngia, que regna al Sacre Imperi durant segles. Els merovingis quedaren relegats a altres categories, però és en la línia dels comptes catalans on trobem, de forma més clara, la successió per sang. En el territori d’aquest comtes catalans, probablement successors dels merovingis i, per tant, de la Sang Reial, apareix quatre segles després el mode de viure càtar, en el qual s’impliquen des del poble fins als senyors. També apareix l’Ordre de Cavalleria del Temple, en el segle XII. Tota la tradició fantàstica del coneixement i de la sang segueix fins que la comunitat càtara és delmada per la creuada de Simó de Montfort, en què en defensa dels càtars mor el comte-rei català i el seu fill, més endavant el rei Jaume I, cau presoner de les tropes franceses.

A partir d’aquests fets i a causa d’ells, el territori català es veu trencat i esllavissat en els seus dominis del nord dels Pirineus, perdent-se el comptat de Ratzés, d’on prové tot el misteri de la nissaga merovíngia oculta, avui sembla que heretada per l’organització del Priorat de Sió, que encara perviu des del segle XI.

“A Dagobert II roi et a Sion est ce tresor. Et il est la mort.” Això és el que diu el segon document de Saunière. Potser es refereix que al mateix lloc del tresor hi ha el cadàver de Dagobert, com s’ha dit, o potser vol dir, simplement, que aquest tresor tan buscat consisteix en la mort. A totes les tradicions iniciàtiques es parla de la mort que s’ha de travessar per a trobar la vida. Potser la mort és la mateixa recerca, com la ciència, que la mort dóna per trobar la vida.

El que és cert és que un dia la nostra companya, a qui va dedicat aquest llibre, ens va dir referint-se a aquesta tasca, amb la naturalitat que caracteritza a aquells que només creuen en els tresors del cor: “Em sembla que estàs buscant els esclops de Déu.” Ell vulgui que arribi a trobar-los, que algun dia m’adoni que els tinc a sota del llit.

No volem acabar aquest petit estudi, que esperem que pugui donar lloc a noves investigacions com una llavor de blat ara enterrada i esperant la pluja, sense dedicar la nostra poètica a la llegenda galceraniana. Tal i com sir Henry Jones, en una coneguda pel•lícula de Spielberg, respon al seu fill Indiana sobre què és el que ha trobat al llarg de tota una vida d’investigació a la recerca de l’impossible, responem: “Inspiració, he trobat inspiració.”

.

Prudenci Reguant.

.

font:    pidecentelles

.

servido por miquelturo sin comentarios compártelo