Boires a muntanya ( Salvador Espriu ).
*
Les campanes de les catedrals de la muntanya han proclamat avui l’alta processó de la boira. Les confraries han sortit, nombrosíssimes, incomptables, de les capelles dels gorgs i de les afraus i s’han arrenglerat, reunides, en la calma del cim de la carena. Disputen un moment per menuts entrebancs d’etiqueta i baixen després, ja ordenades, pel vessant, cap a la vall. El pas esborra el bosc, el ramat adormit, l’angúnia fina de la muntanya. La boira penitenciària deixa filagarses de vesta a les branques dels avets.
L’avi Ismé obre la processó. El braç enlairava el Crist esgarrifós de la boira. Les ànimes tremolenques de les roses adoren el sant cos nu i s’ofereixen, esglaiades, sense resistència, a la complicació del ritu. Les vides del marge combreguen amb hòsties de pètals i espines, consagrades pels canonges capitulars de la basílica de la boira. Atxes invisibles socarrimen la verda harmonia de l’hort.
Salvador Espriu.
